Logo Institut del Teatre
Territori: Fundador nascut a Barcelona. Quarter general majoritari: Chennevières-sur-Marne (París, França)
Dates: Naixement del patriarca: 1874
Gènere/s: Circ
Redactor/a: Jordi Jané
Descripció

Nissaga de quatre generacions d’artistes de circ iniciada pel trapezista català Pere Andreu i Pausas (1874-1957) i la funàmbula occitana Marie-Louise Lasserre Seguinau (1874-1953). Després de treballar als circs Milà i Alegria, Pere Andreu dominà totes les especialitats del circ, però la crisi econòmica causada per les guerers colonials espanyoles l’obligà a fer de saltimbanqui ambulant amb Marie-Louise Lasserre. Així van recórrer Catalunya fins que el juliol de 1896 passaren a Fran­ça amb el seu primer fill (Josep Andreu i Lasserre, el futur Charlie Rivel), nascut a Cube­lles tres mesos abans.

Els altres cinc fills van néixer a França: Marie-Louise, Nena (1897-1915); Paul, Polo (1899-1977); René (1903-1976); Marcel, Celito (1906-1970), i Roger, Rogelio (1909-2001), i tots sis van començar a treballar a la pista de ben menuts. Després dels difícils inicis a França, el 1913 la família tornà fugaçment a Barcelona (Circ Tívoli), on Josep, Nena i Polo presentaren el número de trapezis baixos que tanta anomenada havia de donar als Andreu-Rivels.

El 1914 esclatà la Primera Guerra Mundial. La família Andreu-Lasserre s’instal·là a Barcelona i el 1915 Pere Andreu muntà un circ familiar, anomenat Reina Victoria Eugenia, en honor de l’esposa d’Alfons XIII. Fins al 1922, aquest circ va recórrer tota la geografia espanyola i el nord del Marroc, on molt sovint el freqüentaren els militars Millán Astray, Sanjurjo i Franco.

En aquesta etapa va néixer l’àlies familiar Rivels. Charlie, Polo i René (Nena havia mort a Sant Sebastià el 1915) formaren el trio de pallassos i acròbates Andreu-Rivels (René clown, Charlie august, Polo contraaugust), que el 1924 triomfà al Cirque d’Hiver de París i a l’Olympia de Londres, i el 1925, al Medrano i l’Olympia de París. Amb un repertori compost d’entrades de pallassos (Els ousEl petit pontLa Diva i entrades musicals) i números acrobàtics (entre els quals hi havia els trapezis baixos) actuaren als millors circs europeus i el 1930 treballaren vuit mesos seguits al Casino de Buenos Aires. Sota la direcció artística, organització i tutela de Pere Andreu, la família fou una nombrosa i variada tropa (hi actuaren també els fills de Charlie i els de Polo) que omplí tota sola un espectacle.

A finals del 1935, Charlie Rivel, la seva dona (Carmen Busto) i els quatre fills abandonaren el clan. Pere Andreu continuà dirigint el repertori i gestionant les gires de la nova formació dels 3 Rivels (René clown, Celito primer august, Polo contraaugust). Amb la marxa de Polo el 1940, els definitius 3 Rivels (René clown, Rogelio primer august i Celito contraaugust) treballaren per tota la península Ibèrica i, des del final de la dècada dels anys quaranta, actuaren amb gran èxit arreu del món. El patriarca, Pere Andreu, continuà dirigint els números i gestionant i acompanyant les gires dels 3 Rivels fins pocs mesos abans de morir.

La tercera generació dels Andreu-Rivels era formada pels fills de Charlie, Polo i René. Charlie Rivel i la cavallista espanyola Carmen Busto en van tenir quatre. La primera (Paulina Andreu Busto, Paulina Schumann) va ser ballarina acrobàtica i amazona. Juanito, Charlie i Valentino van formar el trio Charlivels (músics i ballarins acrobàtics que, durant els anys cinquanta i seixanta, van ser de les màximes atraccions dels night-clubs de París, Londres, Las Vegas i Barcelona).

Dels dotze fills de Polo Rivels, els quatre primers (Paul, Nene; Marie-Louise, Nena; Roger-Lucien i Paulette) van formar el grup de dansa acrobàtica 4 Andreu. Famosos internacionalment, van actuar com a mínim un cop a Barcelona (sala de festes Río, 1953).

Els dos fills de René (Renata, Renée Rivel, 1953; Juan Marcel, Johnny Rivel, 1958) van acabar l’activitat circense al circ Renée Rivel (gener-juliol 1978). Els fills de Celito (Teresa, Neneta; Marcel, Joe) es van dedicar poc temps a l’espectacle i els quatre fills de Rogelio preferiren exercir altres professions.

En la quarta generació destaca Benny Schumann (1945, fill de Paulina Andreu i el director danès de circ Albert Schumann). Filferrista, pallasso i xòuman, resideix a Copenhaguen i treballa bàsicament en sales de festes. El 1996 va actuar en el 7è Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. La seva filla Patricia (Copenhaguen, 1975), que ha fet alguna incursió al cinema, es podria considerar de la cinquena generació de la nissaga.


Significació

Els Andreu-Rivels són dels últims exemples del funcionament de les famílies de circ clàssic, tant pel que fa a l’organització patriarcal com als sistemes d’ensenyament, transmissió i manteniment de les tècniques i l’ofici. Tant Pere Andreu com Charlie i Polo Rivels van ensinistrar els fills amb disciplina fèrria i rigor.

Pere Andreu va aconseguir un estatus considerable en els circuits circenses internacionals. Sense procedir del circ, n’havia atrapat l’essència i, amb molta intuïció per als negocis, va arribar a conèixer tots els secrets de dins i de fora de la pista. Quan el seu circ, Reina Victoria, va plegar veles, Pere Andreu es va dedicar a perfeccionar i promocionar els números dels seus fills. És, segurament, gràcies a aquesta manera de fer que números creats per ell, com el dels trapezis baixos, han arribat fins a les companyies de circ contemporani sota el guiatge del seu últim fill: Roger Andreu, Rogelio Rivel.


Bibliografia
  • Elias, Jordi (1962). Diálogos en el circo. Barcelona: Ediciones Circo.
  • Elias, Jordi (1964). Deu anys de circ. Barcelona: Edicions Circo.
  • Fabbri, Jacques; Sallée, André (ed.) (1982). Clowns et farceurs. París: Bordas.
  • Gasch, Sebastià (1962). Charlie Rivel, pallasso català. Barcelona: Editorial Alcides.
  • Jané, Jordi (2013). 152 volts de pista. 2 vol. Tarragona: Arola Editors. (Col·lecció Eines de Circ).
  • Jané, Jordi; Minguet, Joan M. (1997). Sebastià Gasch, el gust pel circ. Tarragona: Edicions del Mèdol. 
  • Lévy, Pierre Robert (1991). Les clowns et la tradition clownesque. Sorvilier (Suïssa): Éditions de la Gardine.
  • Rémy, Tristan (1945). Les clowns. París: Éditions Grasset & Fasquelle.

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x