Adrià Gual, Companyia

Companyia teatral creada per Ricard Salvat el 1964 davant la necessitat de professionalitzar l’estructura de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) i d’oferir espectacles de qualitat, a partir d’un repertori que permetés equiparar el teatre català amb el d’altres dramàtiques europees. A mitjan anys seixanta, la Companyia Adrià Gual muntà alguns dels grans espectacles dirigits per Ricard Salvat que van ser exhibits fora de l’Estat espanyol (Itàlia i França) i que suposaren el reconeixement internacional del teatre i la llengua catalans. Durant aquells anys convisqué amb l’EADAG, fins que la desaparició d’aquesta escola, el 1975, propicià la reformulació de la Companyia Adrià Gual.

El 1979 s’inicià una nova etapa de la companyia amb la proposta d’un programa de recerca de repertori contemporani liderat per un grup de directors: Kim Vilar, Feliu Formosa, Sergi Jover i el mateix Salvat. En aquest període es muntaren sobretot textos dramàtics alemanys d’autoria contemporània (Fassbinder, Kroetz i Walser), com també d’autors catalans pràcticament no representats en els circuits professionals (en són exemples Joan Puig i Ferreter i Joan Oliver). A mitjan anys vuitanta, la Companyia Adrià Gual cessà les seves activitats. Salvat es concentrà aleshores en el teatre universitari després d’haver patit una manca crònica de subvencions, situació que ofegà la viabilitat econòmica de la companyia.

La Companyia Adrià Gual fou un projecte reeixit de creació d’una gran companyia teatral catalana durant la darrera etapa del franquisme a fi de normalitzar els nombrosos dèficits que vivia l’escena en la nostra llengua a mitjan anys seixanta. Creada sota l’aixopluc de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, Ricard Salvat, que en fou el creador i l’empresari, veié la possibilitat de professionalitzar l’estructura de l’escola introduint actors professionals dins el planter d’actors novells. Fou una companyia de repertori que omplí un buit important de l’escena catalana del període i en què participaren grans noms: des d’escenògrafs com Jordi Palà, Josep M. Espada i Ramon B. Ivars fins a actors i actrius com Ovidi Montllor, Juanjo Puigcorbé, Joan Pera, Abel Folk i Pepa Arenós, entre d’altres. A partir de la desaparició de l’EADAG, el 1977 Adrià Gual es reconvertí i introduí nous directors en els espectacles, com ara Feliu Formosa, Kim Vilar, Sergi Jover i Jaume Melendres. A més, es va centrar en un repertori d’autors més contemporanis i internacionals.

2 desembre 1964. El mercader de Venècia, de William Shakespeare. Palau de la Música (IV Centenari Shakespeare). Traducció: Josep Maria de Sagarra. Direcció: Maria A. Capmany. Figurins: Josep Maria Espada. Principals intèrprets: Francesc Alba, Josep Montanyès, Josep M. Benet i Jornet, Manuel Bartomeus, Adrià Gual, Carme Fortuny, Pilar Aymerich, M. Teresa Lorés, Emili Carbó. 

1 octubre 1965. Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu-Ricard Salvat. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea (VIII Cicle de Teatre Llatí). Decorat: Armand Cardona Torrandell. Figurins: Armand Cardona Torrandell, A. Ràfols Casamada, Fabià Puigserver, Lola Marquerie. Intèrprets: Maruchi Fresno, Lluís Tarrau, Joan Tena, Maria J. Andany, Santos Hernández, Julià Navarro, Josep Estévez, Maria Plans, Jaume Laporta, Carme Sansa, Eulàlia Surós, Manuel Trilla, Josep Minguell, Lluís Quinquer, Maria Tubau, Jesús Colomer, Feliu Formosa, Alícia Noé, Albert Boadella, Adrià Gual, Andreu Rabal i Maria A. Capmany.

2 abril 1966. Los títeres de cachiporra, de Federico García Lorca. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Municipal de Reggio Emilia (Itàlia). Decorats i figurins: Josep Guinovart. Intèrprets: Alícia Noé, Julià Navarro, Víctor B. De Quirós, Rodolfo Bueno, Maria A. Capmany i Carme Sansa.

2 abril 1966. El adefesio, de Rafael Alberti. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Municipal de Reggio Emilia (Itàlia). Decorat i figurins: Josep Guinovart. Principals intèrprets: Maria A. Capmany, Carme Sansa, Maria J. Andany, Alícia Noé, Julià Navarro, Montserrat Castellvell, Manuel Trilla i Santos Hernández. 

21 desembre 1966. La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea. Decorat: Armand Cardona Torrandell. Figurins: Joan Salvat. Principals intèrprets: Núria Espert, Manuel Trilla, Emili Rodés, Carme Contreras, Elisenda Ribas i Ricard Reguant.

8 novembre 1967. Aquesta nit improvisem, de Luigi Pirandello. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea. Decorat i figurins: Jordi Palà. Principals intèrprets: Paquita Ferrándiz, Maribel Altés, Maria J. Andany, Rafael Anglada, Joan Pera, Joan Vallès, Manuel Trilla i Carme Sansa.

8 maig 1968. Les mosques, de Jean-Paul Sartre. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea. Decorat i figurins: Pla Narbona. Música: Joan Guinjoan. Principals intèrprets: M. Matilde Almendros, Adrià Gual, Claudi Sentís, Maria J. Andany, Joan Borràs, Enric Casamitjana, Joan Subatella, Manuel Trilla, Joan Vallés i Carme Sansa.

15 octubre 1970. Mort de dama, de Llorenç Villalonga. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea. Decorats i figurins: Avel·lí Artís Gener. Piano: Joan Albert Amargós. Principals intèrprets: Montserrat Carulla, Adela Abad, Montserrat Julió, Ovidi Montllor, Marina Noreg, Elisenda Ribas, Jordi Serrat, Albert Socias, Enric Majó, Carme Sansa i Miquel Arbós.

26 octubre 1970. Insults al públic, de Peter Handke. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea. Traducció: Carme Serrallonga. Direcció: Raoul Siccalona. Intèrprets: M. Jesús Andany, Carles David, Marta Molins, Lluís Quinquer i Josep Ruiz Lifante.

18 novembre 1970. Un home és un home, de Bertolt Brecht. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea. Traducció: Feliu Formosa. Escenografia: Josep Guinovart. Direcció musical: Josep Cercós. Intèrprets: Ovidi Montllor, Elisenda Ribas, Jordi Serrat, Llorenç Duran, M. Jesús Andany, Albert Socias, Jaume Coll, Enric Majó, Joan Vallès, Joan Santacana, Miquel Arbós, Ferran Baile, Àngel Company i Pere Vidal.

24 maig 1977. Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Prado (Sitges). Escenografia: Albert Ràfols Casamada. Figurins: Maria Girona. Intèrprets: Paquita Ferrándiz, Jordi Torras, Joan Pera, Vicenç M. Domènech, Adolf Bras, Biel Moll, Pepa Palau, Joan Vallès, Anna Castells, Eudald Macià, Paco Angulo i Joan Ollé. 

6 març 1980. Batalla de cambra, de Martin Walser. Traducció i direcció: Kim Vilar. Sala Villarroel. Escenografia: F. Albi. Intèrprets: Maria Jesús Andany i Feliu Formosa.

30 abril 1980. Les llàgrimes amargues de Petra von Kant, de Rainer W. Fassbinder. Direcció: Jaume Melendres. Teatre Regina. Traducció: Feliu Formosa i Jaume Melendres. Escenografia: Ramon Ribalta. Vestuari: Josep Farré. Intèrprets: M. Jesús Andany, M. Josep Arenòs, Araceli Bruch, Núria Duran, Encarna Sànchez i Teresa Vilardell. 

16 juny 1980. Les Bacants, d’Eurípides. Traducció: Josep Montserrat. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Grec de Montjuïc (Grec 80). Figurins i màscares: Iannis Hatzakis. Música: Manos Loyzos. Principals intèrprets: Ovidi Montllor, Maria Josep Arenós, Maria J. Andany, Rosa Morata, Glòria Llopart, Araceli Bruch, Anna Briansó, Feliu Formosa, Manuel Lázaro, Ramon Teixidor, Fabià Matas, Albert Dueso, Francesc Lucchetti i Elisenda Ribas.

6 agost 1980. Música només per a vostè, de Franz Xaver Kroetz. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Regina. Espai escènic: Joan Vila Grau. Intèrpret: Carla Cristi. 

27 octubre 1980. Alta Àustria, de Franz Xaver Kroetz. Traducció: Carme Serrallonga. Direcció: Sergi Jover. Teatre Retiro (XIII Festival Internacional de Teatre de Sitges). Espai escènic: Carme Hernández Cros i Oriol Tresserra. Intèrprets: Juanjo Puigcorbé i Montserrat Garcia Sagués. 

18 abril 1981. La fam, de Joan Oliver. Direcció: Kim Vilar. Teatre Regina. Escenografia: Francesc F. Albi. Figurins: Jesús Bolinaga. Principals intèrprets: M. Josep Arenós, Juanjo Puigcorbé, Arnau Vilardebò, Fabià Matas, Manuel Lázaro, Enric Cusí, Jordi Jané, Xavier Úcar, Santos Hernández, Kim Vilar i M. Jesús Andany.

1981. La cançó de les balances, de Josep Maria Carandell. Direcció: Sergi Jover. Cooperativa de Teixidors a Mà. Figurins: Maria Rosa Seix. Intèrprets: Fabià Matas, Anna-Cris Mompart, Cristina Jaques, Jordi Jané i Marta Serrahima. 

12 gener 1982. El príncep d’Homburg, de Heinrich von Kleist. Traducció: Carme Serrallonga. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea. Figurins: Ramon B. Ivars. Escenografia: Iago Bonet. Principals intèrprets: Juanjo Puigcorbé, Manuel Lázaro, Encarna Sánchez, Maria Vilanova, Fabià Matas, Albert Díaz, Arnau Vilardebò, Carles Oliva, Enric Cusí, Jordi Jané, Albert Montoliu i Asun Rodríguez. 

23 agost 1982. Dones i Catalunya, de Lidia Falcón, Carme Riera, Marisa Hijar, Isabel-Clara Simó, Marta Pessarrodona i Maria Josep Ragué. Direcció: Ricard Salvat. II Festival Internacional de Teatre d’Atenes (Grècia). Escenografia: Amèlia Riera. Vestuari: Nina Pavlovsky. Intèrprets: Pepa Arenós, Maria Fernanda Gil, Marta May, Carme Contreras, Raquel Capdet, Araceli Bruch, Mireia Ros i Maria J. Andany.

3 abril 1983. Urfaust, de Johann W. Goethe. Traducció: Carme Serrallonga. Direcció: Ricard Salvat. Paranimf de la Universitat de Barcelona. Escenografia: Anna Bofill. Figurins: Jordi Palà. Principals intèrprets: Joan Pera, Oriol Tramvia, Vicky Peña, Abel Folk, Fabià Matas, Lluïsa Gavasa, Montserrat Miralles, Pep Comer, Jordi Dauder i Ramon Duran. 

24 maig 1984. Fills d’un Déu menor, de Mark Medoff. Traducció: Marta Pessarrodona. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Ars. Escenografia i figurins: Joan Josep Guillén. Intèrprets: Isabel Serra, Abel Folk, Fabià Matas, Enric Casamitjana, Montserrat Julió, Immaculada Codorniu i Anna Frigola.