Josep Palau i Fabre

Nascut a Barcelona el 1917, després de passar per diverses escoles religioses acaba els estudis secundaris com a intern a l’Institut Tècnic Eulàlia. A partir de setembre del 1935 comença a col·laborar amb articles de temàtica literària a La Humanitat i a La Publicitat. D’aquestes col·laboracions cal destacar una entrevista a García Lorca arran de l’estrena de Yerma a Barcelona, publicada el 4 d’octubre del 1935 a La Humanitat. Tant Yerma com el seu autor influiran posteriorment en la producció de Palau i Fabre i en la concepció del gènere dramàtic que expressarà en els seus textos teòrics. Del 1937 al 1938, mentre roman amagat en un pis a Barcelona, crea l’alter ego amb què signarà part de la seva obra poètica, narrativa i assagística, l’Alquimista, i comença a desenvolupar el que anomena una visió alquímica de la vida i la literatura, que també aplicarà al teatre. Acabada la guerra, comença la carrera de Filosofia i Lletres, on coincideix, entre altres, amb Alfred Badia i Maria Aurèlia Capmany. En el període que va del 1941 al 1945 participa en l’activisme cultural clandestí. Cal destacar la creació de les revistes Poesia (1944) i Ariel (1945), aquesta darrera en col·laboració amb Miquel Tarradell, Joan Triadú i Federic-Pau Verrié. L’any 1945 obté una beca del govern francès i s’instal·la a la Cité Universitaire de París. A França coneix diversos dramaturgs de renom: Jean Cocteau, Antonin Artaud, Albert Camus, etc. També és presentat a Pablo Picasso, amb qui mantindrà relació fins a la mort del pintor. El 1948 publica a la revista K l’article «Antonin Artaud, ou l’invitation à la folie», el primer d’un seguit de textos teòrics dedicats a aquest autor. El 1951 fa de figurant a Le salaire de la peur, de H. G. Clouzot, i durant l’any següent fa d’assistent de Sacha Pitoëff a la companyia de George Pitoëff. Després d’això, entra a treballar com a secretari a la Maison du Mexique, on el 1959 organitza una conferència de Jean-Paul Sastre sobre «Les tendances actuelles du théâtre». El 1961 es publica un recull de reflexions teòriques de Palau i Fabre amb el títol La tragèdia o el llenguatge de la llibertat. Aquest mateix any torna a Catalunya i s’instal·la, el 1962, a Grifeu (Llançà), on resideix fins a la seva mort. A l’entremig, a partir dels anys setanta, comencen a estrenar-se, molt a poc a poc, algunes de les seves obres dramàtiques, sempre en sales de petit format. Així mateix, el 1976 es publica un primer recull de les seves obres. La visibilitat del teatre de Josep Palau i Fabre augmenta a partir dels anys noranta i continua in crescesndo fins al dia d’avui. Entre altres reconeixements oficials a la seva carrera literària, hi ha la concessió del Premi Nacional de Literatura, l’any 1997; el premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1999; el títol de Doctor Honoris Causa concedit per la Universitat de les Illes Balears, l’any 2005, o el Premi Crítica de la revista Serra d’Or, l’any 2006. Cal destacar, també, la inauguració de la Fundació Palau a Caldes d’Estrac, el 2003, on, entre altres coses, hi ha dipositat el seu llegat literari. El 2005 Galàxia Gutemberg/El Cercle de Lectors publica la seva obra completa en dos volums, que en l’apartat de teatre inclou un total de setze obres dramàtiques de llargària diversa.

Les provatures d’escriptura dramàtica de Palau i Fabre daten ja de la seva època d’adolescent. Després d’aquestes primeres temptatives inèdites, hi ha un període que va del 1935 al 1939, en què l’autor es centra més aviat en la seva faceta d’articulista i de poeta. No obstant, durant aquest període Palau desenvolupa alguns dels conceptes clau de la seva escriptura. Es tracta de les nocions d’alquímia, mimesi i tragèdia. Després de la Guerra Civil, Palau i Fabre reprèn l’escriptura teatral. Es tracta d’una etapa encara de temptejos, el més rellevant dels quals és una primera versió d’Aparició de Faust, que no serà revisada i donada per acabada fins dècades més tard. D’aquesta etapa cal destacar-ne l’ús d’algunes de les figures mítiques o llegendàries que seran represes en obres posteriors. La seva anada a França, la coneixença d’Artaud i l’estudi de diversos autors francòfons i d’arreu influeixen decisivament en la concepció palauifabriana del teatre. De fet, entorn del 1951 escriu la major part dels textos que formaran part d’El mirall embruixat, un recull de reflexions sobre el gènere dramàtic en general i sobre la tragèdia en particular. Així mateix, l’any 1951 comença a escriure La tragèdia de Don Joan, la primera d’un cicle de cinc peces que conformaran El teatre de Don Joan, la redacció de les quals duu a terme en els anys següents: Don Joan als inferns (1952), Esquelet de Don Joan (1954), Princep de les tenebres (1955) i L’excés o Don Joan foll (1957). També a França, Palau conclou dues obres més: La caverna (1952), que dramatitza el mite de la caverna de Plató, i Mots de ritual per a Electra (1958), que reprèn el mite dels Atrides. Després de la seva tornada a Catalunya se centra en l’estudi de l’obra picassiana. Aquesta dedicació en l’àmbit escènic es tradueix en la creació de l’obra de teatre Homenatge a Picasso (1971) i en el guió del documental Picasso a Catalunya (1976). Ja a Catalunya, conclou un projecte inacabat: La tràgica història de Miquel Kolhas (1974), l’adaptació dramàtica d’una novel·la de Heinrich von Kleist, i treballa en la versió catalana de peces breus de Strindberg (en col·laboració amb Hillevi Mellgren) i Artaud. Entre el 1984 i el 1995, en paral·lel amb la recerca picassiana i l’escriptura de les seves memòries i de diversos reculls de contes, Palau i Fabre escriu un seguit de peces dramàtiques breus: El porter i el penalty (1982); La confessió o l’esca del pecat (1984); Avui, Romeo i Julieta (1985); Aparició de Faust (1986); Els mots de Yorik (1987); L’Alfa Romeo i Julieta (1990); L’afrau (1995).

El teatre de Josep Palau i Fabre forma un tot coherent amb el conjunt de la seva proposta literària. La recerca alquímica que l’autor vol com a motor de la seva escriptura implica el rebuig a la literatura d’evasió i, en el cas del teatre, es tradueix en la producció d’obres que aspiren a trencar amb la tradició. Formalment defugen els convencionalismes i, pel que fa al contingut, es proposen qüestionar la moral establerta, sovint amb un tractament cru i directe de la sensualitat. Per altra banda, l’ús freqüent de personatges mítics, llegendaris o arquetípics allunya les obres de Palau i Fabre d’un teatre realista basat en les peripècies argumentals i en un plantejament psicologista dels personatges (i, en això, les obres de l’autor català s’equiparen a les que Sartre, Anouilh i altres autors feien a França a la segona meitat del segle XX).

Palau i Fabre és també un personatge clau del teatre català per les seves aportacions teòriques, entre les quals cal destacar el concepte de teatre espasme. Segons exposa a El mirall embruixat, el teatre espasme ―inspirat en el poema espasme d’E. A. Poe― és aquell que dura tant com li és possible mantenir la tensió dramàtica. L’ús del vers que es troba en bona part de les seves obres podria explicar-se com un mètode per aconseguir la intensitat que requereix aquest plantejament del temps teatral. La intensitat dramàtica és també un dels requisits de l’ideal de tragèdia exposat a La tragèdia o el llenguatge de la llibertat. D’acord amb el punt de vista palauifabrià, l’obra tràgica ha de respondre a la necessitat d’una certa societat de veure’s objectivada: ha de ser el mirall embruixat que permet al públic contemplar-se a si mateix. Per altra banda, els nombrosos assaigs que Palau i Fabre dedica a l’anàlisi i a la valoració de diversos autors estrangers han contribuït a la seva introducció a Catalunya, com és el cas d’Antonin Artaud.

Selecció d'estrenes d’obres originals i adaptacions de Josep Palau i Fabre

Homenatge a Picasso, La Cova del Drac (Barcelona), 19 octubre 1971.

Mots de ritual per a Electra, Teatre Don Joan (Barcelona), 13 febrer 1974.  

Avui, Romeo i Julieta [Lectura dramatitzada], La Cuina de l’Institut del Teatre (Barcelona), 21 desembre 1987.

El porter i el penalty [i Avui, Romeo i Julieta], Centre Casals Castells (Prats de Lluçanès), 25 desembre 1987.

L’Alfa Romeo i Julieta i altres obres [Els mots de Yorik, El porter i el penalty i Aparició de Faust], Teatre Adrià Gual (Barcelona), 5 novembre 1991.

L’esquelet de Don Joan i L’Alfa Romeo i Julieta, Teatre Magisteri (Palma), 30 novembre 1995.

La tràgica història de Miquel Kolhas, Teatre de Magisteri (Palma), 13 octubre 1996.

A. Strindberg. La més forta (versió de Josep Palau i Fabre i Hillevi Mellgren), Teatre Magisteri (Palma), 4 desembre 1996.

La Confessió o l’Esca del Pecat, Espai Brossa (Barcelona), 18 octubre 2000.

La Caverna, Teatre de Magisteri (Palma), 13 març 2003.

Princep de les tenebres, Sa Riera (Palma), 23 febrer 2005.

A. Strindberg, Amor matern (versió de Josep Palau i Fabre i Hillevi Mellgren), Espai Brossa (Barcelona), 17 juny 2004.

Don Juan, príncipe de las tinieblas [muntatge sobre el cicle Teatre de Don Joan], Teatro Español (Madrid), 14 febrer 2008.

A. Strindberg. Pària (versió de Josep Palau i Fabre i Hillevi Mellgren), Espai Brossa (Barcelona), 6 març 2009.

Le dialogue ou la mort du théatre. París: edició a càrrec de Josep Palau i Fabre, 1950 [edició de 500 exemplars numerats]

La tragèdia o el llenguatge de la llibertat. Barcelona: Rafel Dalmau, 1961.

El mirall embruixat. Palma: Moll, 1962.

Electra. Barcelona: edició a càrrec de Josep Palau i Fabre, 1964. [Edició de cent exemplars numerats i signats per l´autor. Més endavant aquesta obra es publicarà amb el títol Mots de ritual per a Electra]

Homenatge a Picasso. Barcelona: Edicions 62, 1972.

El teatre de Josep Palau i Fabre [conté La tragèdia de Don Joan; Don Joan als inferns; Esquelet de Don Joan; Príncep de les tenebres; L´excés o Don Joan foll; La Caverna; Mots de ritual per a Electra; Homenatge a Picasso]. Barcelona: Aymà, 1976.

Strindberg. Tres obres en un acte [versió de Josep Palau i Fabre i Hillevi Mellgren]. Barcelona: Edicions 62, 1974.

Picasso a Catalunya. Guió i realització: Josep Palau i Fabre. Fotografia: Francesc Marín. Música: Vivaldi, Bach, V. Bou, Toti Soler. Madrid: Producció Estela Films, 1976. [35 mm, 26 min. 50 seg.]

Versions d´Antonin Artaud. Barcelona: La Magrana, 1977.

«Consideracions sobre el Shakespeare de Josep Maria de Sagarra». Estudios Escénicos. Cuadernos de investigación teatral, núm. 17 (1973), p. 65-74.

La tràgica història de Miquel Kolhas. Barcelona: Edicions 62, 1978.

Avui, Romeo i Julieta, seguit d'El porter i el penalty, Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona/Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1986.

«Picasso, autor teatral», pròleg a P. Picasso, El desig agafat per la cua i les quatre nenes, Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 5-12.

L´Alfa Romeo i Julieta [conté L´aparició de Faust; El porter i el penalty; Els mots de Yorik]. Barcelona: Edicions 62, 1991.

La confessió o l´esca del pecat. Barcelona: Proa, 2000.

La màscara de la mort [guió cinematogràfic]. Idea, textos i veu de Josep Palau i Fabre. Barcelona: Arca: Universitat Pompeu Fabra: KRTU, 2000.

Teatre de Don Joan [conté La tragèdia de Don Joan; Don Joan als inferns; Esquelet de Don Joan; Príncep de les tenebres; L´excés o Don Joan foll]. Barcelona: Proa, 2003.

Problemàtica de la tragèdia a Catalunya. Obertura del curs acadèmic 2003-2004. Barcelona: Institut del Teatre, 2004. <http://redit.institutdelteatre.cat/handle/20.500.11904/1137>

Obra Literària Completa I. Poesia, teatre i contes [conté: La tragèdia de Don Joan; Don Joan als inferns; Esquelet de Don Joan; Príncep de les tenebres; L´excés o Don Joan foll; La Caverna; Mots de ritual per a Electra; Homenatge a Picasso; La tràgica història de Miquel Kolhas; Aparició de Faust; El porter i el penalty; Els mots de Yorik; L’Alfa Romeo i Julieta; Avui, Romeo i Julieta; La confessió o l’esca del pecat; L’afrau]. Barcelona: Galàxia Gutenberg: Cercle de Lectors, 2005.    

Obra Literària Completa II. Assaigs, articles i memòries [aplega, sota el títol d’El mirall embruixat, els textos que conformen el llibre homònim, La tragèdia o el llenguatge de la llibertat, i Problemàtica de la tragèdia a Catalunya. També conté Antonin Artaud i la revolta del teatre modern i diversos articles relacionats amb el teatre, inèdits o publicats anteriorment a la premsa periòdica]. Barcelona: Galàxia Gutenberg: Cercle de Lectors, 2005.     

«Trobar a faltar la tragedia». A: Clavo, M.; Riu, X. (eds.). Teatre grec: perspectives contemporànies. Lleida: Pagès editors, 2007, p. 341-358.

Espai escènic Brossa. Barcelona: Espai escènic Brossa: Ajuntament de Barcelona, 2007.

Abrams, Sam. «Introducció». A: Palau i Fabre. Barcelona: ICE, Universitat de Barcelona: PPU Promocions Publicacions Universitàries, S.A., 1987, p. 11-21.

Coca, Jordi. «Josep Palau i Fabre. El teatre d’un poeta». Serra d’Or, núm. 561 (maig 2008), p. 58-61.

Coca, Jordi. El teatre de Josep Palau i Fabre. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2013.

Gallén, Enric. «Palau i Fabre i el Teatre en els anys cinquanta». A: Palau i Fabre. Barcelona: ICE, Universitat de Barcelona: PPU Promocions Publicacions Universitàries, S.A., 1987, p. 33-42.

Gilabert, Pau. «‘La caverna’ de Josep Palau i Fabre (1952-1969): teatre versus al·legoria filosòfica per a representar i impedir el final tràgic i fosc del lluminós art de pensar». Anuari de Filologia. Antiqua et Medieualia, núm. 1 (2011), p. 27-42. <http://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/14477>

Guillamon, Julià. «Josep Palau i Fabre: teoria i pràctica de la representació teatral». A: Avui, Romeo i Julieta seguit de El porter i el penalty. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona: Edicions del Mall, 1986, p. 5-18.

Jufresa, Montserrat. «L’Electra de Josep Palau i Fabre». A: Malé, Jordi; Miralles, Eulàlia (eds.). Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007, p. 190-198.

Ragué-Àrias, M. J. Els Personatges femenins de la tragèdia grega en el teatre català del segle XX. Barcelona: Ausa, 1989.

Salvat, Ricard. «Pròleg». A: Ragué-Àrias, M. J. Els Personatges femenins de la tragèdia grega en el teatre català del segle XX. Barcelona: Ausa, 1989, p. 11-17.

Una bibliografia actualitzada sobre Josep Palau i Fabre es troba disponible al web de la Fundació Palau (Recull d'articles especialitzats, de divulgació i notes de premsa) [Consulta: 29 desembre 2017] 

<https://www.fundaciopalau.cat/wp-content/uploads/2017/03/catala-BIBLIOGRAFIA-SOBREJPF.pdf>

Llistat d’entrevistes a Josep Palau i Fabre, també recopilades per la Fundació Palau [Consulta:  29 desembre 2017]

<https://www.fundaciopalau.cat/wp-content/uploads/2017/04/ENTREVISTES.pdf>

Videografia sobre Josep Palau i Fabre i llistat de documents audiovisuals que compten amb la seva participació, recopilats per la Fundació Palau [Consulta: 29 desembre 2017]

<https://www.fundaciopalau.cat/wp-content/uploads/2017/04/AUDIOVISUALS-SOBRE-JOSEP-PALAU-I-FABRE-O-AMB-LA-SEVA-INTERVENCI%C3%93.pdf>

Josep Palau i Fabre a la Viquipèdia

Josep Palau i Fabre a enciclopèdia.cat

Josep Palau i Fabre al portal lletrA

Josep Palau i Fabre al portal de l'AELC

Fotos i poemes de Josep Palau i Fabre a Magisteri Teatre - Mag Poesia i a Visat, la revista digital del PEN Català

El teatre de Palau i Fabre, per Jordi Coca