Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

L’endemà de bodes: comèdia en tres actes, de Josep Pous i Pagès

Local estrena: Teatre Català (Romea)
Data estrena: 14 octubre 1904
Lloc publicació: Barcelona, Biblioteca Popular de l’«Avenç»
Data publicació: 1904
Redactor/a: Alba Tomàs

Descripció

L’endemà de bodes és una de les obres dramàtiques més aconseguides de Josep Pous i Pagès. L’acció s’emplaça en un ambient rural, descrit amb equanimitat i simplicitat, sense idealitzacions, però tampoc sense enfosquir-lo per destacar-ne les sordideses. L’argument d’aquesta comèdia gira entorn el matrimoni per interès de Pepa i Cinto, dos vidus arruïnats que, instigats per Xibeques i Quirze, els seus respectius creditors, esperen poder salvar la seva hisenda a costa de la imaginada (i inexistent) fortuna del seu nou consort. Alhora, se celebren les noces de Roseta, filla de Pepa, i Rafelet, fill de Cinto, que són obligats a casar-se pels seus pares. Quan Cinto i Pepa descobreixen que han caigut en el mateix parany que havien preparat, Cinto abandona Pepa. En contrast amb l’odi i el ressentiment de la parella madura, Rafelet i Roseta descobreixen durant la nit de bodes una autèntica estimació l’un per l’altra, i quan Cinto marxa, el noi decideix quedar-se i salvar amb el seu treball el patrimoni de Roseta. Aquesta actitud aconsegueix llevar la covardia de Joanic, un bon amic de Pepa que, tanmateix, fins ara no havia gosat plantar cara obertament a Xibeques. Per la seva banda, els dos usurers, després de descobrir-se tot l’engany i de veure frustrades les seves esperances de cobrar, decideixen portar el cas als tribunals.

Significació

L’endemà de bodes va ser la quarta obra que Pous i Pagès va estrenar al Romea i la que li va reportar l’èxit més gran aconseguit fins al moment, si bé en termes absoluts va ser un èxit ben escàs (només se’n van fer nou representacions i la recepció crítica, si bé no va ser tan demolidora com en estrenes anteriors, tampoc no fou gaire elogiosa). No va ser fins anys més tard, durant la segona dècada del segle XX, que va passar a ser una peça recurrent del repertori professional. Aquesta obra mostra també l’inici d’un allunyament progressiu del teatre d’idees combatiu al qual s’adscrivia la producció anterior de Pous i Pagès, vers un gènere a mig camí entre la comèdia de costums i el drama rural. Per altra banda, L’endemà de bodes presenta alguns elements argumentals i temàtics recurrents en l’obra de creació de l’autor. És el cas del motiu del matrimoni de conveniència, que ja havia estat explotat a Sol ixent i reapareixerà més endavant a Senyora àvia vol marit o Rei i senyor. També és freqüent en l’escriptura de Pous i Pagès el voluntarisme que caracteritza alguns dels personatges més emblemàtics de Pou i Pagès, i que aquí és evidenciat en l’actitud de Rafelet al final de l’obra; o el tema del conflicte generacional i la fe en la capacitat regeneradora dels joves (present, per exemple, a El mestre nou o a la novel·la La vida i mort d’en Jordi Fraginals). Un poder de renovació fruit de la seva capacitat d’estimar i de superar la mesquinesa i la gasiveria dels pares que evidencia la filiació modernista de la peça.

Estructuralment, L’endemà de bodes destaca per un estudiat equilibri aconseguit gràcies a un joc eficaç de paral·lelismes i contrastos, que oposa, al primer i segon acte, el grup format per Quirze, Cinto i Rafelet, amb el grup de Xibeques, Pepa i Roseta; i al tercer acte, la parella madura amb la jove i el grup format per Cinta, Roseta, Rafelet i Joanic contra Quirze i Xibeques.

Posades en escena (selecció)

L’endemà de bodes (estrena). Teatre Romea. 14 octubre 1904. Dirigida per Miquel Rojas. Repartiment: Concepció Lorente (Pepa), Carme Jarque (Roseta), Miquel Rojas (Cinto), August Barbosa (Rafelet), Vicenç Daroqui (Xibeques), Jaume Capdevila (Quirze), Joaquim Vinyas (Joanic); Casimir Ros (Campaner).

L’endemà de bodes. Tívoli (Malgrat). 1 octubre 1911. Repartiment: Augusto Barbosa, Fabián Mercader, Elvira Fremont i Antònia Verdier.

L’endemà de bodes. Gran Teatro Español. 4 gener 1913. Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans. Dir.: Antoni Piera.

L’endemà de bodes. Teatre Euterpe (Mataró). 5 gener 1913. Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans. Dir.: Antoni Piera.

L’endemà de bodes. Gran Teatro Español. 22 març 1914. Companyia Catalana.

L’endemà de bodes. Centre C. De Molins de Rei. 14 juny 1914. Companyia de Joan Santacana. Dir.: Joan Santacana.

L’endemà de bodes. Gran Teatre Círcol de Sants. 25 desembre 1914. Companyia de Josep Pous i Pagès.

L’endemà de bodes. Teatre Ateneu de Mollet. 15 maig 1915. Companyia de Joan Santacana. Dir.: Joan Santacana.

L’endemà de bodes. Auditorium (Barcelona). 2 juny 1915.

L’endemà de bodes. Foment de Montblanc. 4 juny 1916. Companyia de Joan Santacana. Dir.: Joan Santacana.

L’endemà de bodes. Gran Salón Excelsior. 10 juny 1916. Companyia d’Enric Bové. Dir.: Enric Bové

L’endemà de bodes. Teatre Romea. 3 febrer 1918. Companyia Còmico-Dramàtica. Dir.: Enric Giménez.

L’endemà de bodes. Teatre de la Comèdia (Barcelona). 11 abril 1918. Companyia d’A. Barbosa.

L’endemà de bodes. Teatre Romea. 21 gener 1964. Companyia titular. Dir.: Joan Cumellas. Repartiment: Flora Soler (Pepa), Maria Elena Pastor (Roseta), Ramon Martori (Cinto), Pau Garsaball (Rafelet), Ferran Velat (Xibeques), Rafael Anglada (Quirze), Joan Velilla (Joanic).

Bibliografia

Bosch, M. Àngels. Pous i Pagès. Vida i obra. Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, 1997.

Casacuberta, Margarida. «Rei i senyor i La vida i la mort d’en Jordi Fraginals». A: Rei i senyor. Josep Pous i Pagès. Dramatúrgia de Pere Riera. Sala Petita [Dossier del muntatge]. Barcelona: TNC, 2012, p. 6-8 <https://www.tnc.cat/uploads/20120315/dossier_rei_i_senyor_cat.pdf> [Consulta: 6 febrer 2018]

Curet, Francesc. «Josep Pous i Pagès». A: Història del teatre català. Barcelona: Editorial Aedos, 1967, p. 459-461.

Fràbregas, Xavier. «El teatre de Josep Pous i Pagès». Serra d’Or (juny 1973), p. 380.

Gallén, Enric. «Josep Pous i Pagès. Del teatre d’idees a L’endemà de bodes». A: Molas, Joaquim (dir.). Història de la literatura catalana. Vol. VIII. Barcelona: Editorial Ariel, 1983, p. 405-409.

Tasis, Rafael. «Un autor i un home». A: Pous i Pagès, Josep. L’endemà de bodes / Rei i senyor / Tardania. Barcelona: Editorial Selecta, 1951, p. 11-16.