Alfred Lucchetti i Farré

Actor 

Fou químic de formació i actor autodidacte. Germà de l'actor Francesc Lucchetti  i del polític Antoni Lucchetti, es va casar amb l’actriu Francina Aloy, amb qui va tenir de dos fills, Mònica i Tito, també relacionats amb el món de l’espectacle.

S’inicia en el món de la interpretació professional cap al 1973, a punt de complir quaranta anys, per bé que la seva afició arrenca de molt abans, quan actuava amb companyies d’afeccionats. El 1960 es converteix en director del Teatre de l’Associació Condal, que, sota el patrocini de FESTA, organitza sessions de «Lectures expressives» de textos dramàtics. Els seus inicis estan vinculats l’Agrupació de Teatre Experimental, alternativa al Teatre Universitari de Barcelona.  Formà part de la companyia L'Òliba (1967), del Grup de Teatre independent del CICF (1967) –amb Ovidi Montllor, amb qui també treballà a la companyia La Fleca Teatre–, i de les companyies Piporonda (fundada per Àngel Carmona) i Camaleó (creada per Jordi Teixidor i Paco Candel). També formà part de l’Escola d’Art dramàtic Adrià Gual (sota la direcció de Ricard Salvat), i del grup Teatre de l'Escorpí (1981). Els últims anys de la seva trajectòria artística estan vinculats al Teatre Lliure i al Teatre Nacional de Catalunya.

Desenvolupà la seva activitat artística tant en el teatre com en el cinema, les sèries de televisió i el doblatge. A més d’actor, ha dirigit diversos espectacles dramàtics i cap al 1998 creà la seva companyia pròpia. Al llarg de la seva carrera, ha participat en més de cent pel·lícules. L’èxit mediàtic li arribà amb sèries com Poble Nou (1994) i Nissaga de poder (1996).

La seva militància al PSUC és una mostra del seu esperit contestatari i rebel. La seva actitud compromesa el va porta a fundar el 1981 l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, entitat que va dirigir entre el 1988 i el 1995. Va morir a l’edat de setanta-set anys a la seva ciutat de Barcelona.

Premis i reconeixements: Premi Honorífic de Cinema de la Generalitat de Catalunya (1994), Creu de Sant Jordi (1995), i Premi Butaca (1997), Premi Max de teatre (2001).

3 abril 1966. Les tres germanes. Anton Txèkhov. Dir.: Modest Sala. Palau de la Música de Barcelona. Companyia Teatre Experimental Català.

2 octubre 1966. Història d'una guerra. Baltasar Porcel. Dir.: Vicenç Olivares. Teatre Romea. Companyia Teatre Experimental Català.

27 febrer 1967. Edip 67. John Richardson. Dir.: Josep Maria Minoves. Dir.: Josep Maria Minoves. Teatre Romea.

6 març 1967. Els diàlegs d'en Ruzzante. Angelo Beolco. Dir.: Ventura Pons. Teatre Romea. Companyia Grup de Teatre Independent del CICF.

12 març 1967. El metge a garrotades. Molière. Dir.: Francesc Nel·lo. Teatre Romea. Companyia L’Òliba.

31 març 1967. Homes i no. Manuel de Pedrolo. Dir.: Francesc Balagué. Palau de la Música Catalana. Companyia TEC.

16 juny 1967. La indagació. Peter Weiss. Dir.: Feliu Formosa. Teatre del CICF. Companyia Grup de Teatre Independent el CICF.

10 març 1968 (Teatre Romea). La comèdia de la guerra. Carlo Goldoni. Dir.: Francesc Cruzate. Companyia L’Òliba.

1 desembre 1968. La diada boja o les noces de Fígaro. Caron Beaumarchais. Dir.: Francesc Nel·lo. Teatre Romea.

9 març 1969 (Teatre Romea). La terra es belluga. Jordi Bordas. Dir.: Francesc Nel·lo. Companyia L’Òliba.

23 març 1969. Tot amb patates. Arnold Wesker. Dir.: Mario Gas. Teatro-Casino La Alianza. Companyia Grup Teatre Independent del CICF.

31 gener 1970. El retaule del flautista. Jordi Teixidor. Dir.: Jordi Teixidor. Aliança del Poble Nou. Companyia Grup de Teatre Popular El Camaleó.

22 setembre 1970. Ronda de mort a Sinera. Salvador Espriu. Dir.: Ricard Salvat. Teatre Romea. Companyia Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.

13 abril 1971. El soldado fanfarrón. Plaute. Dir.: Joan Maria Gual i Carlos Lucena. Poliorama. Companyia Josep Maria Folch i Torres.

19 abril 1975. Un hombre es un hombre. Bertolt Brecht. Dir.: Juan Antonio Hormigón. Teatre Municipal de Girona. Companyia Acción Teatral.

9 novembre 1975. La jungla sentimental. Jordi Teixidor. Dir.: Josep Anton Codina. Teatre d'Esparraguera. Companyia La Roda.

28 juliol 1976. El bon samarità, càntir amunt, càntir avall. Joan Abellán. Dir.: Lluís Pasqual i Pere Planella. Teatre Grec. Companyia Assemblea d’actors i directors.

28 octubre 1976. Don Juan Tenorio. José Zorrilla. Dir: Ventura Pons. Teatre Romea.

20 maig 1977. Crac o la irresistible caiguda del teatre vertical. Selecció de textos de Josep M. Benet, Josep Maria Carandell, Jordi Coca, Yago Pericot, Josep Sanchís, Santiago Sanz, Manuel Vázquez Montalbán, Joan Abellán i Jaume Melendres. Dir: Joan Abellán, Jaume Melendres i Frederic Roda Fàbregas. Orfeó de Sants. Companyia Xocolata amb melindros.

26 juliol 1977. Primera història d'Ester. Salvador Espriu. Dir.: Ricard Salvat. Teatre Grec. Companyia Adrià Gual.

18 novembre 1977. Coriolà. William Shakespeare. Dir.: Alfred Lucchetti. Teatre Casal de Sant Andreu.

12 maig 1978. Gori-gori for you, Darling. Teatre Casal de Sant Andreu. Companyia Col·lectiu de Teatre Ignasi Iglesias.

2 novembre 1978. La puta respectuosa. Jean-Paul Sartre. Dir.: Col·lectiu Ignasi Iglesias. Teatre Nord de la Ciutat. Companyia Col·lectiu Ignasi Iglesias.

7 març 1979. Travessa-desserts. Carles Reig. Dir.: Santiago Sans. Cúpula Venus. Companyia Teatre del Nord de la Ciutat.

15 agost 1980. El mentider. Carlo Goldoni. Dir.: Lourdes Barba. Jardins de l'Hospital de la Santa Creu. Companyia Col·lectiu Ignasi Iglesias.

6 juny 1981. La viuda trapella. Carlo Goldoni. Dir.: Antoni Chic. Teatre Patronat (Berga). Companyia El Crit.

3 desembre 1981. Revolta de bruixes. Josep Maria Benet i Jornet. Dir.: Josep Montañés i J. Segarra. Teatre Romea. Companyia Teatre de l’Escorpí.

12 novembre 1982. Peer Gynt. Henrik Ibsen. Dir.: Francesc Nel·lo. Teatre Romea Companyia Cdgc.

22 abril 1983. Advertència per a embarcacions petites. Tennessee Williams. Dir.: Carlos Gandolfo. Teatre Lliure. Companyia del Teatre Lliure.

18 gener 1983. El cafè de la marina. Josep Maria de Sagarra. Dir.: Juan Germán Schroeder. Teatre Romea. Companyia Cdgc.

10 maig 1983. L'héroe. Santiago Rusiñol. Dir: Fabià Puigserver i Carme Portacelli. Teatre Lliure. Companyia del Teatre Lliure.

12 abril 1984. Fleca Rigol, digueu... Josep Maria Muñoz i Pujol. Dir.: Ramon B. Ivars. Teatre Ars.

12 desembre 1984. Batalla de reines. Frederic Soler. Dir.: Antoni Chic. Teatre Romea. Companyia Cdgc.

26 març 1985. Un dels últims vespres de carnaval. Carlo Goldoni. Dir.: Lluís Pasqual. Teatre Lliure.

17 setembre 1985. Tot educant a Rita. Willy Russell. Dir.: Francesc Nel·lo. Jove Teatre Regina. Companyia Titular del Teatre Regina.

16 gener 1986. Don Tiago... i el seu vol. Santiago Rusiñol. Dir.: La Fleca Teatre. Jove Teatre Regina. Companyia La Fleca Teatre.

24 febrer 1987. El càntir trencat. Heinrich von Kleist. Dir. Pau Monterde. Villarroel Teatre. Companyia Centre Dramàtic del Vallès.

11 novembre 1987. Lorenzaccio, Lorenzaccio. Alfred Musset. Dir.: Lluís Pasqual. Teatre Lliure. Companyia del Teatre Lliure.

8 abril 1988. La gran il·lusió. Eduardo de Filippo. Dir.: Hermann Bonnín. Teatre Romea.

7 febrer 1989. Les noces de Fígaro. Pierre Agustin Caron de Beaumarchais. Dir.. Josep Maria Arrizabalaga. Teatre Lliure. Companyia del Teatre Lliure.

25 juny 1990. Maria Estuard. J. C. Friedrich Schiller. Dir.: Josep Montanyés. Teatre Lliure. Companyia del Teatre Lliure.

16 gener 1991. Un dels últims vespres de carnaval. Carlo Goldoni. Dir.: Lluís Pasqual. Teatre Lliure.

24 maig 1991. El brunzir de les abelles. Josep Lluís i Rodolf Sirera. Dir.: Joan Bas. Sant Andreu Teatre. Companyia L’Ou Nou.

3 octubre 1991. Final d’estiu amb tempesta. Francesc Luchetti. Dir.: Lurdes Barba. Sant Andreu Teatre.

11 juny 1992. Les noces de Fígaro. Caron de Beaumarchais. Dir. Fabià Puigserver. Teatre Lliure. Companyia Teatre Lliure.

2 desembre 1992. Bones festes. Alan Ayckbourn. Dir.: Tamzin Townsend. Teixidors-Teatreneu.

11 setembre1993. Roberto Zucco. Bernard-Marie Koltès. Dir.: Lluís Pasqual. Teatre Lliure. Companyia del Teatre Lliure.

3 gener 1995. Poema de Nadal. Josep M. de Sagarra. Artenbrut.

12 gener 1995. Filumena Marturano. Eduardo de Filippo. Dir.: Frederic Roda. Teatre Goya.

17 gener 1998. Avui, Óscar Wilde. Jorge Denevi. Dir.: Mònica Lucchetti. Artenbrut. Companyia Alfred Lucchetti.

20 gener 2000. El verdugo. Rafael Azcona i J. G. Berlanga. Dir.: Luis Olmos. Teatre Victòria.

7 març 2004. Barcelona, mapa d’ombres. Lluïsa Cunillé. Dir.: Lurdes Barba. Sala Beckett.

8 abril 2004. La filla del mar. Àngel Guimerà. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Nacional de Catalunya.

27 gener 2005. Les tres germanes. Anton Txèkhov. Dir.: Ariel García Valdés. Teatre Nacional de Catalunya.

16 octubre 2006. Anda jaleo, jaleo. Dir. Mònica Lucchetti. Poliorama.

Cinema

1973. Aborto criminal, d'Ignacio F. Iquino.

1975. Furia española,de Francesc Betriu.

1976. Les llargues vacances del 36, de Jaime Camino; Libertad provisional, de Roberto Bodegas, Desnuda inquietud, de Miguel Iglesias, i La ciutat cremada, d'Antoni Ribas.

1977. Cambio de sexo, de Vicente Aranda; La oscura historia de la prima Montse, de Jordi Cadena.

1978. Un hombre llamado Flor de Otoño, de Pedro Olea; Hombre objeto, de Just Jaeckin; Un papillon sur l’épaule, de Jacques Deray; Nunca en horas de classe, de José Antonio de la Loma; La rabia, d’Eugeni Anglada; Jugando a papás, de Joaquín Coll Espona.

1979. Companys, procés a Catalunya, de Josep Maria Forn i Costa; Perros callejeros II, de José Antonio de la Loma; Alicia en la España de las maravillas, de Jorge Feliu; Cuarenta años sin sexo, de Juan Bosch; El periscopio, de José Ramón Larraz; Démons de midi, de Christian Paureilhe.

1980. La verdad sobre el caso Savolta, d'Antonio Drove; Navajeros, d'Eloy de la Iglesia; Los últimos golpes del Torete, de José Antonio de la Loma; Un millón por tu historia, d’Ignacio F. Iquino; Miedo a salir de noche, d’Eloy de la Iglesia; El divorcio que viene, de Pedro Masó; Navajeros, d’Eloy de la Iglesia.

1981. Barcelona sud i Objetivo: sexo, de Jordi Cadena; Putapela, de Jordi Bayona; Las siete cucas, de Felipe Cazals; La cripta, de Cayetano del Real; Puente aéreo, de Pedro Masó.

1982. La revolta dels ocells, de Josep Lluís Comerón; La plaça del diamant, de Francesc Betriu; Embarazados, de Joaquín Coll Espona; Los ritos sexuales del diablo, de José Ramón Larraz; La vendedora de ropa interior, de Germán Lorente; La rebelión de los pájaros, de Lluís Josep Comerón; Las aventures de Zipi y Zape, de Enrique Guevara; El ser, de Sebastián Arbó; Valentina, de Antonio José Betancor.

1983. El Pico, d'Eloy de la Iglesia; El fascista, dona Pura y el follón de la escultura, de Joaquín Coll Espona; Interior roig, d’Eugeni Anglada; Asalto al banco central i El invernadero, de Santiago Lapeira; 1919. crònica del alba, d’Antonio José Betancor; Victòria! 2, d’Antoni Ribas.

1984. Victòria! 3, d’Antoni Ribas, La gran quiniela, de Joaquín Coll Espona; Últimas tardes con Teresa, de Gonzalo Herralde; Cop de vent, de Roger Justafré; De mica en mica s’omple la pica, de Carlos Benpar; El pico 2, d’Eloy de la Iglesia.

1985. Perras callejeras, de José Antonio de la Loma.

1987. Material urbà, de Jordi Bayona; Adela, de Carles Balagué; Mi general, de Jaime de Armiñán; Bar-cel-ona, de Ferran Llagostera; Laura, del cielo llega la noche, de Gonzalo Herralde; La señora, de Jordi Cadena; Una nit a Casa Blanca, d’Antoni Martí i Gich.

1988. Dayina, jardín del harem, de Carles Mira; Barcelona Connection, de Miquel Iglesias i Bonns; Plaza Real, d’Herbert Vesely; La diputada, de Javier Aguirre; El aire de un crimen, d’Antonio Isasi-Isasmendi.

1989. La leyenda del cura de Bargota, de Pedro Olea.

1990. La teranyina, d’Antoni Verdaguer.

1991. Ho sap el ministre?, de Josep Maria Forn i Costa.

1992. Los mares del sur, de Manel Esteban.

1993. La febre d'or, de Gonzalo Herralde.

1996. Tres días de libertad, de José Antonio de la Loma; Tu nombre envenena mis sueños, de Pilar Miró.

1997. Gràcies per la propina, de Francesc Bellmunt.

2001. Cactus, de Pau Freixas; El robo más grande jamás contado, de Daniel Monzón.

2005. Working class, Xavier Berraondo.

2006. El coronel Macià, de Josep Maria Forn i Costa.

https://www.ara.cat/cultura/Lactor-Alfred-Lucchetti-mor-anys_0_458954776.html