Logo Institut del Teatre

Redactor: Eva Espasa

Contingut

La traducció teatral es pot definir, de manera molt general, com el transvasament lingüístic, cultural, ideològic i escènic d’un text dramàtic escrit en un idioma, amb vistes a la seva publicació o representació en un altre idioma i cultura teatral.

Una paradoxa, específica de la traducció teatral, ve donada per la doble naturalesa del teatre, com a literatura i com a espectable: es tracta del dilema entre l’adscripció al text dramàtic, el text escrit, o al text teatral, escènic. Qui tradueix, parteix de l’escriptura i torna a l’escriptura. És a dir, llegeix un text dramàtic i produeix un altre text dramàtic; però alhora —gràcies a l’ineludible acte interpretatiu que és tota lectura i escriptura— imagina un text teatral, una hipotètica posada en escena. Al seu torn, la direcció escènica, partint del text dramàtic traduït, crearà un text teatral diferent (Espasa, 2001).

Les prioritats filològiques o escèniques de les publicacions condicionen la inscripció de la traducció en els sistemes literaris o teatrals de la cultura receptora. Així, les traduccions filològiques de textos clàssics, per exemple,  són molt diferents de les traduccions escèniques en un context postdramàtic, en què es desafiïn els conceptes de coherència del sentit, de la narrativitat o de la construcció psicològica dels personatges.

Tanmateix, els límits entre traducció escrita i traducció escènica sovint són difusos, ja que moltes traduccions publicades es representen i funcionen escènicament. Igualment, es publiquen traduccions concebudes per a l’escena, i es pot gaudir de la seva lectura, amb certa independència de la seva vinculació a cap representació concreta.

També són difusos els límits entre els conceptes de traducció, versió, adaptació, o fins i tot recreació, sobre els quals no hi ha consens ni en el seu ús professional ni en la recerca. És útil determinar l´ús de cada concepte en funció de paràmetres determinats, com ara la relació amb el text o textos originals, la menció de l’autoria original, la translació a un context lingüístic, geogràfic o històric concret o fins i tot el canvi de gènere o mitjà (Tomàs, 2017).

Prioritats de les traduccions teatrals
Les obres dramàtiques es caracteritzen per la seva complexitat semiòtica, que es manifesta en la dualitat de signes verbals i no-verbals, així com en la doble dimensió de l’obra com a text escrit i text representat. La combinació de signes lingüístics, paralingüístics, proxèmics, cinètics, visuals i acústics crea una polifonia d’informació (Barthes, 1971), ja que els diferents sistemes semiòtics (llenguatge, gestos, attrezzo, vestuari, decorat, música, llum, etc.) proporcionen informacions simultànies mitjançant les quals el llenguatge teatral arriba a la seva plena realització. Això suposa per a qui tradueix una enorme font de restriccions i, alhora, de possibilitats traductores (Mateo, 1995), de manera que es poden  solucionar problemes que es plantegin en el pla verbal recorrent a signes no-verbals i viceversa.

Un concepte que se sol associar a la traducció teatral és el de la representabilitat, que es podria definir, de manera molt àmplia, com la qualitat que fa que els textos dramàtics siguin viables escènicament. Als estudis teòrics sobre la traducció teatral, el debat s’ha centrat en dues qüestions primordials: d’una banda, què s’entén per representabilitat i de l’altra, quin lloc ocupa aquesta en la traducció teatral (Espasa, 2001; 2009; 2013a).

La representabilitat s’ha associat sovint a la noció d’oralitat, que s’ha interpretat de vegades com el requisit actoral de facilitat de pronunciació. També s’ha destacat, en aquest sentit, la importància del ritme, un element clau que pot aportar energia i pulsació al text traduït (Vivis, 1996), vinculat de vegades al requisit que el llenguatge segueixi el ritme natural de la respiració. Tanmateix, la senzillesa de pronunciació no suposa una caracterització precisa dels textos teatrals, que no tenen per què ser ni senzills ni fàcils de pronunciar (Aaltonen, 2000, p. 42-43; Sanderson, 2002, p. 49). El llenguatge teatral és estilitzat i  té una semblança limitada amb els intercanvis lingüístics quotidians (Elam, 1980, p. 178).

S’ha debatut la noció de representabilitat en relació a la seva importància en la pràctica de la traducció teatral: hi ha qui considera que aquest concepte és l’eix de les decisions que cal prendre davant la traducció de qualsevol obra de teatre; i hi ha qui defensa que l’únic instrument que es té per traduir en realitat és el text verbal (Bassnett, 1998). Aquesta és la paradoxa de la traducció teatral que hem esmentat inicialment: es parteix d’un text escrit, s’ha de tenir en compte tota la dimensió no-verbal del teatre, però en definitiva el producte final traduït és un altre text escrit, que aleshores posarà en escena una companyia teatral. Aquesta paradoxa conté, de forma embrionària, els nuclis recurrents del debat sobre traducció teatral: l’especificitat de la traducció teatral, la complexa relació del text amb la seva dimensió no-verbal i les difícils aliances dels agents traductors amb el text i amb els agents de la producció teatral.

La representabilitat també engloba les adscripcions culturals i ideològiques dels textos dramàtics traduïts i representats. Cal examinar en quins contextos es retradueixen obres i en altres contextos ni tan sols es tradueixen. L’estudi de les retraduccions i de les “no-traduccions” és una manera de posar a prova en què consisteix la (ir)representabilitat de la traducció . Hi ha contextos ideològics o polítics en els quals no es consideren representables obres que resultin incòmodes. Igualment, hi ha certes combinacions lingüístiques que es censuren o invisibilitzen en certs contextos bilingües o multilingües (Gallén, 2013; Espasa, 2013a: p. 325).

Procés, producte i funció de la traducció teatral
Les traduccions teatrals es poden analitzar des de tres perspectives, sovint interrelacionades: 1) tenint en compte el seu procés d’elaboració, 2) com a productes finals, o 3) analitzant la funció de les traduccions teatrals en els contextos dramàtics o literaris que les acullen.

L’especificitat de la traducció teatral convida a investigar els processos pels quals un text dramàtic traduït esdevé un text teatral representat. Des d’aquesta perspectiva es pot considerar la possibilitat d’interacció entre la traducció i la construcció general de l’espectacle en les diferents fases de treball, tenint en compte que es tracta d’un treball col·laboratiu o col·lectiu, tot i que sempre orquestrat des de la visió general de la direcció de l’espectacle. Les fases de treball en què intervé la traducció teatral són, esquemàticament, les d’escriure, assajar i representar l’obra traduïda, amb una gradació progressiva d’una feina més individual a una més col·lectiva. Cal destacar que la possibilitat d’interacció entre la traducció i la construcció de l’espectacle teatral es produeix sobretot en les fases de l’assaig, especialment en el treball de taula. En aquesta etapa es poden introduir canvis quan es llegeix la traducció, al voltant d’una taula, amb el equip actoral de l’obra, la presència del director o directora i, idealment, del o la traductora. Al llarg del treball de taula, les propostes de traducció poden dialogar amb les interpretacions de l’equip actoral, que busca fer-se seu el text, o també amb la direcció escènica, especialment si es busca una connexió entre el text i la proposta escènica o ideològica concreta. Quan els textos ja estan traduïts i assajats, els espectacles es posen a prova definitivament en la seva presentació al públic. La direcció escènica, i també la traducció, cedeixen pas a la relació entre equip actoral i públic. Habitualment el text traduït ja està força fixat i, en principi, canvia poc. Només se solen introduir modificacions estructurals en aquesta fase als textos traduïts quan es requereix l’adaptació a nous contextos teatrals, per ajustar-se a nous escenaris o repartiments. Una prova per a les traduccions teatrals representades és l’efecte feedback immediat del públic. La reacció del públic –riures en una comèdia, silencis en una tragèdia– pot ocasionar certs canvis en el text traduït, per tal que s’acobli amb la naturalesa general de l’espectacle.

Des de la perspectiva de la traducció com a producte, són habituals els estudis de traduccions teatrals concretes, sigui prenent l’eix de l’autoria original, o bé de la tasca de traductores o traductors específics. Des d’aquest punt de vista se solen estudiar també les traduccions indirectes, fetes a través d’una traducció intermèdia, com ha succeït històricament amb les traduccions des de l’anglès o l’alemany, que habitualment es traduïen al francès, idioma que esdevenia el text de sortida per a traduccions al català.

És especialment interessant considerar la funció de la traducció teatral i la seva inserció dins de sistemes teatrals o literaris específics, quan es considera que les traduccions contribueixen a enriquir o innovar la tradició pròpia. És en aquest context, també, que se sol debatre el lloc que ocupa la traducció en la construcció dels teatres nacionals, on tradicionalment s’han establert distincions dicotòmiques entre traducció i teatre autòcton. Tanmateix, aquestes distincions poden ser falsess en les cultures actuals, en què s’han desestabilitzats moltes essències identitàries, transnacionals i multilingües que problematitzen i alhora visibilitzen el lloc que ocupa la traducció en el teatre contemporani (Marinetti, 2013).


Bibliografia
  • ----. (coord.) (2009) De la traducción teatral. Dossier. Monogràfic especial de TRANS: Revista de Traductología. < http://www.trans.uma.es/trans_13.html>. [Consulta: 28 novembre 2016]
  • ----. (2009) “Repensar la representabilidad”. TRANS: Revista de Traductología, n. 13, p. 95-105. <http://www.trans.uma.es/pdf/Trans_13/t13_095-105_EEspasa.pdf>. [Consulta: 28 novembre 2016]
  • ----. (2013a) “Stage Translation”. En: Millán-Varela Carmen; Bartrina, Francesca (eds.) The Routledge Handbook of Translation Studies. Londres & Nova York: Routledge, 317-331.
  • ----. (2013b) "Rethinking Performability through Metaphors". En Bigliazzi et al. (eds.), 38-49.
  • ---- (2017) “Adapting –and Accessing– Translation for the Stage”. En Cole; Brodie (eds.), p. 289-299.
  • Aaltonen, Sirkku (2000). Time-Sharing on Stage. Drama Translation in Society. Clevedon: Multilingual Matters.
  • Barthes, Roland (1971 [1964]). Essais critiques. Paris: Seuil.
  • Bassnett, Susan (1998) “Still Trapped in the Labyrinth: Further Reflections on Translation and Teatre”. En: Bassnett, Susan i Lefevere, André (1998) Constructing Cultures: Essays on Literary Translation, Clevedon: Multilingual Matters, p. 90-108.
  • Bigliazzi, Silvia, Ambrosi, Paola; Kofler, Peter (eds.) (2013). Theatre translation in performance. Londres & Nova York: Routledge.
  • Cole, Emma; Brodie, Geraldine (eds.) (2017). Adapting Translation for the Stage. Londres & New York: Routledge.
  • Elam, Keir (1980). The Semiotics of Theatre and Drama. Londres: Methuen.
  • Espasa, Eva  (2001). La traducció dalt de l’escenari. Vic: Eumo.
  • Ezpeleta, Pilar (2007). Teatro y traducción. Aproximación interdisciplinaria desde la obra de Shakespeare. Madrid: Cátedra.
  • Gallén, Enric. (2013) “Traducció i censura teatral sota la fèrula franquista dels anys cinquanta”. Quaderns: revista de traducció,  núm. 20, p. 95-116.
  • Johnston, David (ed.). (1996) Stages of Translation. Bath: Absolute Press.
  • Marinetti, Cristina (2013) “Transnational, Multilingual, and Post-dramatic: Rethinking the Location of Translation in Contemporary Theatre”, En Bigliazzi et al. (eds.), p. 27-37.
  • Mateo, Marta (1995) “Constraints and Possibilities of Performance Elements in Drama Translation”, Perspectives, 1, 21-23.
  • Sanderson, John (2002) Traducir el teatro de Shakespeare: figures retóricas iteratives en Ricardo III. València: Universitat de València.
  • Tomàs Albina, Alba (2017) “Electra: mite i recreació en el teatre català contemporani”. Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra. http://www.tesisenred.net/handle/10803/402440?locale-attribute=ca_ES [Consulta: 11 juny 2017]
  • Vivis, Anthony (1996). “The Stages of a Translation”. En: Johnston, David (ed.). Stages of Translation, 35-44.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x