La caSA DE l’est (Divin Marquis) és un espectacle dirigit per Mar Gómez amb la direcció coreogràfica de Xavier Martínez, coproduït i estrenat al Teatre Nacional de Catalunya. A cavall de la dansa teatre i el ballet narratiu, l’obra de la companyia Mar Gómez s’inspira en la personalitat del marquès de Sade i l’univers pictòric d’Edward Hopper. L’espectacle, que segueix una narració lineal, està ambientat a la dècada dels anys quaranta als Estats Units, concretament en el si d’una família acomodada. Una mare i dos fills i la majordoma viuen a la seva casa de l’est, i la seva vida canvia completament quan arriba un personatge.
José Antonio Bartual, Xevi Dorca, Sonia González, María José Soler i el mateix Martínez van ser els intèrprets d’aquesta peça, de la qual també van crear la coreografia de manera col·lectiva. Els cinc personatges de l’espectacle –la mare, majordona, la filla adolescent, el fill preadolescent i Sade– estan basats en figures literàries creades pel marquès de Sade o bé personatges que es van relacionar amb ell durant la seva vida. L’estil coreogràfic es basa en una fusió solvent de dansa moderna i clàssica, al qual se suma la construcció de personatge i la manipulació d’objectes intrínseca en la composició escènica.
Joan Jorba (escenografia i atrezzo), Marial Soria (vestuari) i Xavi Valls (disseny d’il·luminació) van recrear l’univers pictòric de Hopper sobre l’escenari. Pel que fa a la banda sonora, Gilberto Ruiz-Lang va col·laborar amb la selecció de peces musicals.
Juntament amb La matanza de Tezas (1993), Levadura madre (1998), Hay un pícaro en el corral (2001) i Dios Menguante (2006), La caSA DE l’est (2002) és un dels espectacles més destacats i representats a l’Estat espanyol de la companyia. Amb aquest espectacle, com també es va aconseguir amb Hay un pícaro en el corral, Mar Gómez va aconseguir una articulació dramatúrgica en la qual la narració i la coreografia entraven en simbiosi.
La manera de desenvolupar les temàtiques en aquest espectacle es desplega amb sentit de l’humor i alhora una narració que aporta reflexions a tant nivell social com polític. En efecte, l’exposició de referents culturals ben reconeixibles i contrastats entre si com és el món del Marquès de Sade i l’univers visual de Hopper, van permetre una experiència artística molt accessible a un públic molt ampli. A aquesta vivència tan accessible també s’ha d’afegir el paper que hi tenen els collages musicals de Mar Gómez, que consisteixen en una combinació de músiques clàssiques i populars amb les quals els espectadors s’acostumen a sentir interpel·lats. Tal com apunta la historiadora Ester Vendrell en la seva tesi doctoral La Dansa a Catalunya 1975-2000: polítiques i identitat, l’estil cultivat en aquests espectacles per Mar Gómez troba els seus referents més directes en el ballet narratiu contemporani del coreògraf Mats Ek –un dels grans exponents– més que en les posades en escena dels referents europeus de la dansa-teatre.
Ginart, Belén. «La compañía Mar Gómez recurre a la figura del marqués de Sade en su última obra». El País (28 maig 2002). <https://elpais.com/diario/2002/05/28/catalunya/1022548065_850215.html>
Noguero, Quim. «Un hombre en casa». La Vanguardia (2 juny 2002).
Otzet, Montse. «Toc d’agudesa». El Periódico de Catalunya (11 juny 2002).
Vendrell, Ester. La Dansa a Catalunya 1975 -2000: polítiques i identitat. Tesi doctoral dirigida per Maria Josep Ragué i Arias. 4 vols. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
