Logo Institut del Teatre

Barcelona, 26-6-1963 

Directora, coreògrafa i intèrpret

Redactor/a: Rosli Ayuso

Biografia
Ballarina, coreògrafa, directora escènica, pedagoga teatral i referent del teatre-dansa fet a Catalunya, crea un univers genuí de tints onírics i d'aparent desordre traçats desde l'humor i la ironia i replè de referents a la història de l'art i la cultura. Carrasco es forma com a ballarina amb A. Argüelles, I. Boermeester i la companyia Mudances. Amplia els estudis de dansa a Nova York i França, i estudia interpretació a l'Institut del Teatre. Continua estudiant teatre amb T. Berraondo i M. C. Lillo. Durant sis anys forma part de la companyia Metros, de R. Oller, on descobreix la passió per la creació. La trobada amb Ariel Garcia-Valdès i Pep Bou l’empenyen a encetar la seva trajectòria creativa.
 
L’any 1995 col·labora com a coreògrafa a Pesombra, de M. Puyo. Aquest any crea la seva pròpia companyia i estrena Aiguardent, un solo penetrant que exposa la soledat d’una dona empesa a l’alcoholisme. L'espectacle rep una gran acollida de públic i crítica, que la col·loca a primera fila de l'escena catalana. Aiguardent rep el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-1997 i els Premis Max 2003 com a millor intèrpret femenina i millor coreografia. Seguint la línia de personatges femenins de destí tràgic, l'any 1998 estrena al Festival de Teatre de Sitges Blanc d’ombraque ret homenatge a l’escultora Camille Claudel. La posada en escena compta amb imatges plàstiques contundents que faciliten les escomeses contra un gran plàstic translúcid que evoca la placenta, contra la qual l'artista es llança inesgotablement, creant una associació entre el món infantil i la maternitat. Carrasco rep el Premi Butaca de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-1997 i fa la primera gira per Espanya i Europa. Mentrestant, continua col·laborant amb Ricard Salvat i Mario Gas a diferents muntatges.
 
Prou madura artísticament, passa de la tragèdia a la tragicomèdia i enfila el primer treball col·lectiu. L’any 1998 estrena Mira’m (Se dicen tantas cosas), que ret homenatge a la imperfecció de l'ésser humà. A escena apareixen una galeria de personatges miserables i desarrelats, propers als dels cinema de Buñuel, que desfermen les passions més execrables de l’ésser humà. Carrasco és finalista, com a millor intèrpret de dansa, dels Premis Max.
 
Mentre gira Blanc d'ombra per Colòmbia i porta Aiguardent al Festival d'Avinyó, madura la idea de crear un cabaret. Anomenada companyia resident del Teatre Nacional de Catalunya l'any 2004, hi estrena Eterno? Això sí que no!, creat a partir de la lectura d'uns textos de Cioran i Dostoievski, on insisteix en els viatges entre l’esperança i la desesperació que tan bé la defineixen com a creadora. 
 
Carrasco continua l'exploració del camí que hi ha entre la comèdia i la tragèdia. L'any 2005 estrena Ga-Gà al Teatre Nacional de Catalunya, on exhibeix una galeria d'éssers desemparats i marginals que busquen el riure i l'afecte per seguir vivint, aspirant-ho tot a través de mascaretes d'oxigen, una escena surealista que sabé embastar perfectament. Aquest any rep el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya a la millor trajectòria, i Ga-Gà rep el Premi Max 2006 de les Arts Escèniques al millor espectacle i la millor coreografia. L'any 2006 estrena al Teatre Nacional de Catalunya un recull ben cosit de fragments dels treballs creats al llarg de deu anys. És guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2007, el Premi Serra d’Or, i l'espectacle és nominat als Premis ACE de la Crítica de Nova York.
 
Per tal de distanciar-se de les exigències del treball escènic, el 2008 Carrasco obre el festival Temporada Alta amb un espectacle en què apareix amb el music Llibert Fortuny: Bin & Go. Ambdós protagonitzen una sessió surrealista de bingo com a reflexió lúdica de la influència de l'atzar a la vida. 
 
Carrasco està al zenit de la seva trajectòria. L’any 2010 estrena Dies Irae a la Sala Gran del TNC, on organitza una missa bárbara, amb música del Rèquiem de Mozart, protagonitzada per tretze intèrprets. L'espectacle, ple de crueltats i d'imatges punyents, evidencia el poder i la violència de l'Església, molt especialment envers la dona. El públic, dempeus, brinda als artistes una prolongada ovació (9-10-2010). Marta Carrasco i l'actor Albert Velasco es coneixen treballant a Dies Irae i mantenen

Significació
Marta Carrasco pertany a la segona generació de dansa d’autor catalana i és un dels referents del panorama català, especialment per haver encetat una trajectòria des del teatre-dansa, un gènere minoritari a Catalunya. El treball de la seva companyia, orientat a la recerca d'emocions en estat pur, defuig la complaença amb el públic. L'imaginari de Carrasco posa en relleu els desbarraments interiors protagonitzats per una munió de personatges marginals i turmentats, amb els quals escomet la societat benestant, tot i que ella en forma part.
 
Cadascun dels seus espectacles emet una allau d'imatges poderoses i plenes de significats que ajuden a transmetre una visió lúdica i alhora veraç de les contradiccions de l'ésser humà, mentre que ofereix una mirada reivindicativa del mon femení. Carrasco sempre manté un alt nivell de compromís i d'exigència amb l'escenari que es concreta en unes posades en escena punyents amb les quals estableix una connexió colpidora amb el públic, fins al punt que molts dels seus espectacles acaben amb grans ovacions i tot el públic dempeus.

Estrenes

22 novembre 1995. Aiguardent.
10 juny 1998. Blanc d'ombra.
20 gener 2000. Mira'm (Se dicen tantas cosas).
7 octubre 2004. Eterno... Això sí que no!
14 juny 2005. Ga-Gà.
27 juny 2006. J'arrive!
8 novembre 2008. Bin & Go.
9 octubre 2010. Dies Irae.
14 octubre 2011. No sé si...
2013. Bijoux.
10 octubre 2013. Be Flowers.

 


Bibliografia

Barderi, Montse. Marta, mira'm, t'he de dir tantes coses... Madrid: Ediciones Cumbres, 2015.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x