Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 8-3-1947
Lloc de naixement: Lleida
Redactor/a: Ramon Aran Vilà
Identificacio/ns

Dramaturg


Biografia

Dramaturg, narrador, poeta i traductor, té una producció ingent d’obres –de vegades signades amb àlies com Pelagi Monjola, Teresa Jonqueres d’Oriola, Eduard Moliner…–, la majoria de les quals inèdites, situables en la ruptura textualista dels anys setanta. Irreverent i contrari a cedir a la censura, publica poc i representa menys, amb fama d’autor maleït. Al batxillerat de la Seu d’Urgell coneix un dels seus valedors, Josep Albanell. Primer escriu en castellà, llengua amb què, fins als dinou anys, acaba quatre obres teatrals i dues novel·les, que crema. Del 1965 al 1966 inicia, a Barcelona, Medicina i Filosofia i Lletres, que abandona per abocar-se a l’escriptura, en una cursa en solitari pels diversos concursos del país. El primer reconeixement és com a poeta, inclòs en la Segona antologia del premi Amadeu Oller (1970), amb les peces més heterodoxes del conjunt, per bé que no ha publicat mai cap llibre de poemes. 

En teatre, guanya el Josep Ferrer de Reus (1970) amb Resclum, si més no, peça en un acte que s’havia d’editar i estrenar, cosa que no passa, sinó parcialment, amb la publicació del text revisat a la Revista del Centre de Lectura de Reus set anys després. Amb peces com Repatànies recrescències i i (finalista del Ciutat de Sabadell 1971) crida l’atenció de crítics com Xavier Fàbregas, que hi veuen una via de renovació mitjançant el qüestionament de gairebé totes les convencions, començant pel valor de l’argument, que cedeix a l’autonomia de la paraula. Malgrat que guanya diversos premis, per la falta de gosadia editorial i el mur de la censura, les seves obres hivernen, encara avui, als fons de l’Institut del Teatre i al calaix de l’autor. El 1973 es fa conèixer amb el premi Santamaria per La ingènua la violen…, i queda finalista del Sagarra i el Cap-Gros de Mataró amb Benaventurats nosaltres i Els pastorets, respectivament. Es consagra amb el premi Ciutat de Granollers 1974 per S’assaja amb noses, primer text editat (Ed. 62, 1975), que no s’arriba a estrenar. A Robrenyo, a més de traduir-hi peces de dramaturgs russos poc coneguts, l’Eduard II de Marlowe i Roses vermelles per a mi de Sean O’Casey, hi edita les altres dues obres del seu repertori publicat: l’extensa Travessa-deserts (1977) i Lotus continu (1981). El 1979 el Col·lectiu Ignasi Iglésias va dur Travessa… als escenaris, una estrena accidentada, prevista primer al Teatre Nord de la Ciutat, que la va desprogramar per considerar-la massa transgressora amb la moral. Es va acabar fent a la Cúpula Venus, que no reunia les condicions per al muntatge, mal acollit per la crítica, cosa que va descoratjar altres grups a estrenar-li textos.

Tot i que el 1973 marxa a Leeds amb la parella, participa en la fundació d’Ofèlia Dracs amb, entre altres, Joaquim Soler, amb qui comparteix un cert gust per la marginalitat i l’experimentació. A partir de mitjan anys setanta es concentra en la carrera de novel·lista, vinculable a la del Pedrolo més agosarat, amb l’empenta del premi Josep Pla 1977 per Contraataquen. Fins al 1990, en què queda finalista del premi Sant Joan per Suoreta de pedrot, es presenta en premis com el Bertrana, el Documenta o el Ruyra, i publica, sovint amb pseudònim, tres novel·les eròtiques, amb poca visibilitat editorial. El darrer llibre publicat, un cop traslladat als EUA –on viu actualment– és la novel·la Llibre de les veritats poixèvoles (3 i 4, 1989), a partir de la qual emmudeix. Potser per haver-se sentit menystingut un cop la censura ja no era excusa, fomenta la llegenda de la pròpia mort, fixada el 2001. Un cop difunt, des de l’esclat d’Internet (2004) un exèrcit d’àlies, amb un entramat de mig centenar de blogs, es pot dedicar a recuperar les obres del geni, cosa que ha despertat l’interès del filòsof i poeta Eduard Batlle, que intenta «ressuscitar-lo» amb l’Institut d’Estudis Reigians. Escriptor en actiu a jornada sencera des de fa quatre dècades, cal un equip d’investigadors per catalogar i reivindicar una obra mal coneguda i encara menys valorada, amb una cinquantena, com a mínim, d’obres inèdites, una vintena de les quals, peces teatrals.


Significació

Amb un estil inconfusible –també en les traduccions– que defineix una síntesi de laboratori (arcaismes, paraules creades, violències sintàctiques, eufonies…) i deu popular, busca provocar les classes benpensants amb sexe i violència explícits, escatologia i degradació, connectant amb l’expressionisme i el teatre de la crueltat. Els anys setanta, en ple desprestigi del text i de l’autor dramàtic, Reig representa la contumàcia del literat. En un dels primers textos teòrics, el pròleg a Roses vermelles per a mi (1976), defensa l’autonomia de la lectura teatral. Amb peces bigarrades, reconeix que cal un gran esforç per escenificar-les, però no li importa. No es defineix com a dramaturg, sinó com a escriptor, tant d’obres de teatre que són «novel·les en forma de guió teatral» com de novel·les que són «peces de teatre novel·lades». De fet, aspirava a consagrar-se en la novel·la i utilitza el teatre per assajar-hi el diàleg fins a principis dels vuitanta –Lletovaris als faldars és l’última obra clarament teatral (1982). Darrerament, ha apostat per una via intermèdia: novel·les en forma de diàlegs, sense cap acotació, difícils de situar, com Enneàquer (2015). 

Les seves peces, tot i el joc literari, no són només esteticistes, sinó que vehiculen, tocades d’un absurd aparent, metàfores contra les formes de domini, des de l’antifranquisme de la de la paràbola d’Els pastorets i la sediciosa Repatànies recrescències i i, fins a la condemna antimasclista de Travessa-deserts. Amb una vèrbola prominent –una de les més brillants de la seva generació–, les seves obres, bastides a partir de la dissolució del conjunt, solen contenir fragments d’antologia, per bé que la crítica sovint les troba descompensades, tal volta per la llargària excessiva o la iteració de certs recursos. N’és destacable l’ús de les acotacions com a terreny d’un personatge més, una mena d’alter ego de l’autor.


Estrenes

Teatre original

Travessa-deserts, dir. Santiago Sans, Col·lectiu Ignasi Iglésias, Cúpula Venus, 1979.
Travessa-deserts, lectura dramàtica, dir. Lurdes Barba, cicle L'alternativa dels 70, SGAE, Sala Mompou, 2006.


Traduccions
 

Roses roges per a mi, de Sean O’Casey, ad. Josep M. Benet i Jornet, dir. F. Nel·lo, Josep Montanyès i Josep M. Segarra, Assemblea d’Actors i Directors, Festival Grec, T. Grec, 1976.

Eduard II, de Christopher Marlowe, dir. Òscar Molina, II Mostra de Teatre Gai i Lèsbic, Centre Urbà de les Arts i l'Espectacle (SAT), 1995.


Publicacions

Teatre original

S’assaja amb noses, premi Ciutat de Granollers 1974 (Ed. 62, «El Galliner», núm. 30), pròleg de Josep Albanell, 1975.
Travessa-deserts (Robrenyo, «Teatre de tots els temps», núm. 12), pròleg de Guillem-Jordi Graells, 1977.
Fenyut resclum, Revista del Centre de Lectura de Reus, 299-308, octubre-juliol del 1977, p. 130-135. Versió revisada de Resclum, si més no.
Lotus continu, recomanat al premi Ciutat d'Alcoi 1976 (Robrenyo, «Teatre de tots els temps», núm. 21), febrer del 1981, amb introducció de Flore Fraissard traduïda per Eduard Moliner [pseudònims de l’autor].


Teatre original inèdit

Resclum, si més no, premi Josep Ferrer de Reus 1970.
Repatànies recrescències i i, 1970, finalista del premi Ciutat de Sabadell 1971.
Pretèrits, desorbitats, rèprobes, 1970. És la revisió de la segona part de Repatànies recrescències i i.
L’oli, l’ala i l’olor, 1971. Part 1, 2 i 3.
Els pastorets, 1972, finalista del premi Cap-Gros de Mataró 1973.
La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa, premi Joan Santamaria 1973. És la revisió de la primera part de Repatànies recrescències ii.
Polifem a l’atzucac de la glòria, 1973. Part 1, 2 i 3. Primera part de la tetralogia De mòmies malfaixades.
Benaventurats nosaltres, finalista del premi Sagarra 1973.
Escopòfils, finalista del premi Ciutat de Granollers 1973.
Carreró de mala mort, c. 1973-1976. Segona part de la tetralogia De mòmies malfaixades.  
Polifems fora d’estudi o Faula d’Anaula, 1976. Tercera part de la tetralogia De mòmies malfaixades.

Procònsul, presentada al premi Ciutat de Granollers 1976.
Programació nacional còdolo-calapetenca, c. 1973-1977.
Enderrocs amb rates, c. 1973-1977.
Edat, durada d’estada i probabilitats de migració, c. 1973-1977.
L’obra asmàtica del besavi, c. 1973-1977.
Un escarabat de llauna, 1977.
Rei Polifem amb Garrots i Guillotines per Barret, c. 1977. Quarta part de la tetralogia De mòmies malfaixades.  
Cotlliure, c. 1980s. Possible peça perduda de la qual es conserva un pròleg signat per Dolors d’Arret [pseudònim de l’autor].
Lletovaris als faldars, 1982. Part 1, 2 i 3.


Traduccions de teatre

Roses vermelles per a mi, de Sean O’Casey (Robrenyo, «Teatre de tots els temps», núm. 4), pròleg de C. Reig, 1975.   
Llàstima de seny, de A.S. Griboièdov (Robrenyo, «Teatre de tots els temps», núm. 7), pròleg de C. Reig, 1976.
Una tragèdia optimista, de Vsevolod V. Vixnievski (Robrenyo, «Teatre de tots els temps», núm. 9), pròleg de C. Reig, 1977.
Eduard II, de Christopher Marlowe (Robrenyo, «Teatre de tots els temps», núm. 14), pròleg de C. Reig, 1978.
Tren blindat 14-69, de Vsevolod Ivanov (Robrenyo, «Teatre de tots els temps», núm. 18), pròleg d’Aleksandr Lipkov, 1979.
 
Narrativa

«Pujant les escales amb el tortell als dits», en una antologia no identificada del 1965.
«Jo toco la trompeta», El Pont, 62, 1973, p. 25-26.
«A cap no estima i duen noms que res no li diuen», Revista del Centre de Lectura de Reus, 296, juliol del 1977, p. 98-99.
• «D’un altre llampurneig estel·lar» i «Una crítica constructiva», a DDAA: Escriptors lleidatans contemporanis: primera antologia (Robrenyo), 1979, p. 104-117.
«Crida general», Butlletí de la Fundació Paulí Bellet: Associació de Catalans de l’Àrea de Washington, 2, octubre del 1989.


Novel·la
 

Contraataquen, premi Josep Pla 1976 (Destino, «El Dofí»), 1977. Titulada prèviament El lector suca.
Meuques! (Mario Acosta / Publicaciones Trazo, «Travessa-deserts»), 1980.
Contagiï’l (Robrenyo), signat com a Pelagi Monjola, amb pròleg de Remei Jonqueres d’Oriola [pseudònims de l’autor], 1981.
Llimac rural (Robrenyo), signat com a Remei Jonqueres d’Oriola, amb pròleg d’Eduard Moliner [pseudònims de l’autor], 1981.
Llibre de les veritats poixèvoles (Ed. 3i4, «Narratives 3i4», núm. 17), 1989.


Alguns reculls de narrativa inèdits

Instantànies d’adés, 1979.

Cat Alone, 2008.


Algunes novel·les inèdites

Adotzenat calvari pels barris meretricis, s.d.
Lliteló de palla per a l’espantall, 1969.
Traient seny pels queixals del foc, c. 1970s. Signada per Carles Reig, Teresa d’Arret i Vrathi Galiva.
A l’Irak tot d’ànecs, presentada al premi Sant Jordi 1972.
Hipotiposi del buit sifonòfag, presentada al premi Sant Jordi 1973.

Mil o més fulls de pèlag insidiós, finalista al premi Bertrana 1978.
Espahí espiat com el raten els tèrmits del temps, c. 1980, signada com a Mercè Goril·la i Rels.

La formació d'una illa, presentada al premi Joaquim Ruyra 1983.

Lletra feta córrer als coneguts, seleccionada al premi Documenta 1985.
Al conflent de les fal·leres o plec de poixèvoles veritats, 1989.

Suoreta de Pedrot, finalista del premi Sant Joan 1990.
Tothom en aixecar’s fa cara de pallàs, 2004.
Chemistries of offensive breath, 2005.
Reialme de la pols, 2006.
Lucille and Maud, 2006.

Paladí Valentí, l’Anna el contradiu, 2006. Signada com a Eleuteri Qrim Qatalà.

Eleuteri, 2009–.
Les entrevinenteses d’en Gaietà Penós; les penes d’en Gaietà Entrevingut, 2006-2010.
Closca closa, desclosa closa, 2013. Prosificació de L’oli, l’ala i l’olor.
Enneàquer o Aclucallades, 2015.
Jakarta 1986, 2015.
Aristarc verdura, 2007-2016. Signada com a Eleuteri Qrim Qatalà.

Cony-i-cul-i-cultura, 2016.
Nux vòmiker, 2016–.


Traduccions no teatrals

La Revolución cultural china: 1965-1967, de Giovanni Blumer (Península, «Historia, ciencia, sociedad», núm. 87), 1972.

Los fenómenos revolucionarios, de Jean Baechler, amb Núria Vidal (Península, «Ediciones de Bolsillo», núm. 3), 1974.
Caníbales y cristianos, de Norman Mailer (Península «Ediciones de bolsillo», núm. 424), 1975.
Días de gracia y arena, de Norman Mailer (Península «Ediciones de bolsillo», núm. 463), 1976.
Scarface, de Neil Armitage (Ed. 62, «Seleccions de la Cua de Palla», núm. 134), 1993. Primera versió, 1991.


Poesia
 

• «D’un recull: dues mostres», dins Colomines, Joan (ed.): Segona antologia (1968-1969-1970): premi de poesia per a inèdits Amadeu Oller (impta. Barcelonesa), 1970, p. 66-67.
• Antologat a Seabra, Manuel de (trad. i ed.): Antologia da Novíssima Poesia Catalã (Lisboa: Futura), 1974.
«Aquí èpica en fruita», datat el 1973, inclòs en el catàleg de l’exposició d’EQUIP BUTIFARRA!: Lleida és la pera (Delegació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), 1979.

• «Parxís», Serra d'Or, 292, gener del 1984, p. 2.
«Visitats debades», Butlletí de la Fundació Paulí Bellet: Associació de Catalans de l’Àrea de Washington, 12, setembre del 1993, signat com a Eduard Moliner.


Alguns volums de poesia inèdits

Mals de cap i un altre envitricoll, presentat al premi Carles Riba 1970.
Bo-botons de plom, plom, plom, presentat al premi Carles Riba 1971. Part 1, 2, 3, 4 i 5.
Vilanetes a betzef, 1985.
1931 i 1962, poema llarg, 2006.


Híbrids de poesia i narrativa inèdits

Tres o quatre poemes de la vida escrits per n’Arquimbau Cuca per a anar remugant durant un viatge interior de tres o quatre jornades, 2006.
Fortor de Palterot, 2006, com a Eleuteri Qrim Qatalà.
 Dragout, 2009.

Crítica literària inèdita

Llibre secret de n’Arquimbau Cuca i Moixó, 2005–.


Bibliografia

Textos de Carles Reig

O'Casey, Sean (pròleg). Roses vermelles per a mi. Barcelona: Robrenyo, 1975, p. 5-17.
Griboièdov, A. S. (introducció). Llàstima de seny. Barcelona: Robrenyo, 1976, p. 5-35.
Vixnievski, Vsevolod V. (interfaci). Una tragèdia optimista. Barcelona: Robrenyo, 1977, p. 5-25.
•Pròleg «Marlowe podia». A: Marlowe, Christopher. Eduard II. Barcelona: Robrenyo, 1978, p. 5-17.
• Text de presentació. Escriptors lleidatans contemporanis: primera antologia. Barcelona: Robrenyo, 1979, p. 104-105.
• «Inèdites: operació d’intempèrie». Ressò de Ponent: revista de l’Ateneu Popular de Ponent, núm 65 (1988), p. 32-34.
• «Un altre lleidatà que es perd per Barcelona». Urc. Monografies literàries de Ponent, núm. 1 (1989) p. 60-64.
«La poesia és el negoci»Avui Cultura (10 febrer 1990), p. II.
«Pedrolo»Diari de Lleida (25 agost 1990).


Entrevistes 

Albanell, Pep. «De, sobre, amb Carles Reig». Serra d’Or, núm. 209 (febrer 1977), p. 27, 28 i 29.
Bartomeus, Antoni. «Carles Reig». A: Els autors de teatre català: testimoni d’una marginació. Curial, «La mata de jonc», 1976, p. 320-333. Aquesta entrevista es pot llegir, parcialment, en una de posterior, falsa, signada per Artz [Pedro Rovira Tarrés], al Diario de Lérida (10 gener 1977), p. 7.
Comellas, Jaume. «Travessa deserts, una estrena a la fi possible»Avui (2 març 1979), p. 26.
Porta, Lluís. «Carles Reig Morell: Lleidatà del mes de Gener»Diario de Lérida (10 gener 1977), p. 7.

Tarrés, Pedro Rovira. «Carles Reig Baró [sic]: Un leridano ganador del Josep Pla con Contra-ataquen»Diario de Lérida (7 gener 1977), p. 16.


Textos sobre Carles Reig


Albanell, Pep. «Carles Reig, guanyador del Santamaria»Serra d’Or, núm. 167 (agost 1973), p. 57.  
Albanell, Pep. «La “metafísica política” d’en Carles Reig». A: Reig, Carles. S’assaja amb noses. Barcelona: Edicions 62, 1975, p. 7-18.
• Albanell, Pep. «Reig i Soler, dos llops solitaris»Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 292 (març 1977), p. 36-37.

• ARTZ [Pedro Rovira Tarrés]. «Profeta en su propia tierra». Diario de Lérida (8 gener 1977), p. 4.
Batlle, Eduard. «Carles Reig: Contra la mort de la llum»Núvol (8 abril 2014).
Benach, Joan-Anton. «Carles Reig o la lògica del navegant solitari»L’Hora, núm. 6 (25 març 1979), p. 39.
Casas, Joan. «El miratge de la “nova dramatúrgia catalana”». Serra d’Or, núm 481 (gener 2000), p. 34-37.
Castellanos, Jordi. «Carles Reig: Contraataquen»Els Marges, núm. 11 (1977), p. 126.
Coca, Jordi. «Teatre de segona divisió?». Serra d’Or, núm. 554 (febrer 2006), p. 55-57.
Cònsul, Isidor. «Les “meuques” de Carles Reig»Avui (28 gener 1981), p. 24.

Corbert, José Luis. «Estreno de Travessa-deserts, de Carles Reig»La Vanguardia (9 març 1979), p. 43.
Delgado, Josep-Francesc. «El Teatre català actual i la crisi d’autors». Serra d’Or, núm. 296 (maig 1984), p. 47-48.

«Carles Reig Morell, leridano del mes de enero»Diario de Lérida (12 juny 1977), p. 12.
Fàbregas, Xavier. «Aquest món del teatre». Serra d’Or, núm. 184 (gener 1975), p. 54.  
Fàbregas, Xavier. «Pre-biografia de Carles Reig». Serra d’Or, núm. 187 (abril 1975), p. 87-88.
Fàbregas, Xavier. «Cristopher Marlowe en català». Serra d’Or, núm. 267 (desembre 1981), p. 101.
Graells, Guillem-Jordi. «Pròleg». A: Reig, Carles. Travessa-deserts. Robrenyo, (1977), p. 5-13.
Graells, Guillem-Jordi. «Els autors de la “generació del Premi Sagarra”, assaig de nòmina». Pausa, núm. 23 (març 2006), p. 17-21.
Guillamon, Julià. «Pep Albanell: la consciència de la generació». Avui. Diumenge (26 maig 1985), p. 4-5.

Martínez Gili, Raül-David. «Elements de teoria per a una lectura del discurs experimental. Entre sistema de coneixement universal i pràctica subversiva particularista». A: Pons, Margalida (ed.). Textualisme i subversió: Formes i condicions de la narrativa experimental catalana (1970-1985). PAM / UIB, «Textos i estudis de cultura catalana», núm. 125 (2007), p. 381-420.
Orlova, Vera. «Llibre de poixèvoles veritats. La metàfora verbal de la novel·la». El Temps (21 maig 1990), p. 96.  

Pérez de Olaguer, Gonzalo. «El Travessa-deserts»El Periódico (10 març 1979), p. 19.
Pi de Cabanyes, Oriol (coord.). «Reig i Morell, Carles». A: Qui és qui. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991, p. 220-221.   
Picornell, Mercè. «Transgressió i metaficció en la narrativa experimental postfranquista: L’adolescent de sal, Contraataquen i Sòlids en suspensió»Journal of Catalan Studies, núm. 10 (2007), p. 80-103.
Pons, Agustí. «Carles Reig: els límits de la ficció»Avui (22 maig 1977), p. 21. 
Porter, Marta. «Autors recuperats en vida»Avui (3 desembre 2005), p. 39.

Prats, Modest. «El lector suca. Les novel·les, una alarma»Presència (10 juliol 1976), p. 27.
Puig, Fruitós. «Contraataquen. Radiografia d’un poder». Faig arts, núm. 6 (1977), p. 33-34.
Pujol, Valerià. «La dècada eròtica». Avui Cultura (17 setembre 1989), p. 13-14.
Salvat, Virgili i. «Girona, postmoderna». Avui (14 setembre 1986), p. 22.
Sansano, Biel. «L’espai absent»Caràcters, núm. 35 (abril 2006), p. 43.  
Scòpius, Doctor [Joan Rendé]. «Contagiï’l. La primavera la sang altera i que per molts anys»Avui (3 abril 1981), p. 7.
Soler, Joaquim. «Apocalíptics i integrats. Teatre i futur»Avui (22 gener 1989), p. 56.
Vilà, Joaquim. «Tercer Cicle de Teatre de Granollers». Serra d’Or, núm. 184 (gener 1975), p. 49-50.
Vilà, Joaquim. «Llibres de teatre: L’escomesa dels investigadors i la pertinàcia dels autors». Serra d’Or, núm. 209 (febrer 1977), p. 39-40.
Vilà, Joaquim. «Carles Reig i Travessa deserts»Avui (16 desembre 1977), p. 23.
• Vilà, Joaquim. «La penosa travessia del desert per la Cúpula Venus»Avui (11 març 1979), p. 27.
Vilà, Joaquim. «Travessa-deserts. Notes de teatre». Serra d’Or, núm. 236 (maig 1979), p. 56-58.


Enllaços

«Institut d’Estudis Reigians», d’Eduard Batlle i Alfred Sesma, que rastreja els blocs de Carles Reig i en difon l’obra.
«Rereteatre», bloc d’O’Donovan McCracken [Carles Reig] en què es publica una part dels inèdits teatrals.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x