Pau Monterde

Director, escenògraf, estudiós

Tot i que el 1973 es titula com a arquitecte, exerceix de director d’escena i professor d’art dramàtic. La seva trajectòria es pot dividir en dues parts marcades per l’entrada en la direcció de l’Institut del Teatre (1992), moment en què, després d’haver dirigit vint-i-cinc muntatges teatrals –tallers a banda–, es bolca en l’estrena de peces per a l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS). Factòtum del moviment teatral de Terrassa, cofunda i dirigeix el grup Skunk (1968), estrenat amb un muntatge de textos d’Espriu (1969). Col·laboren sovint amb 6x7 de Feliu Formosa, que els tradueix Brecht i Schnitzler, i acaben fusionant-s’hi en El Globus, que resideix a Amics de les Arts fins que es crea, el 1974, l’Escola de Teatre de Terrassa, depenent de l’Institut del Teatre. Membres del grup, com ara Monterde i Formosa, hi exerceixen de professors, i El Globus n’aprofita l’estructura. El 1973 estrenen Frank V de Dürrenmatt, amb tal impacte que empeny Jordi Teixidor a escriure Dispara, Flanaghan!, que munten el 1976.

Després d’una pausa de tres anys, ja professionalitzats, Monterde torna amb L’oncle Vània, distingida en la I Campanya de Teatre de «la Caixa», que permet a El Globus fer gira pel país i actuar al Romea. El grup es consolida amb Tafalitats (Centre Dramàtic de la Generalitat), de Valentin, i l’adaptació –primera incursió operística– d’El barber de Sevilla de Beaumarchais, per a les quals reben el Premi Crítica Serra d’Or 1982 a la millor aportació. Després de crear-se el Centre Dramàtic del Vallès (1983), Monterde munta la darrera peça amb El Globus, El casament dels petits burgesos, de Brecht, aplaudida per la crítica. El grup s’integra com a companyia del Centre Dramàtic del Vallès el 1986, any en què Monterde inicia la relació amb l’Associació d'Amics de l’Òpera de Sabadell (Il barbiere di Siviglia). Amb el Centre Dramàtic del Vallès, obté el Premi Nacional de Direcció 1987 per El càntir trencat, de Heinrich Von Kleist, i el Premi de la Crítica Serra d’Or 1992 per Home per home, de Brecht, darrera estrena teatral més enllà dels tallers.

Les noves responsabilitats com a director de l’Institut del Teatre (1992-2002) fan que prioritzi l’òpera, els assajos de la qual no són tan intensos, i també fa escenografies per al Centre Dramàtic del Vallès. Durant el seu mandat, entre altres coses, s’incorporen a l'Institut els estudis de dramatúrgia o el Doctorat en Arts Escèniques; es creen la Jove Companyia de Dansa i Museu de les Arts Escèniques, i, sobretot, es trasllada la seu a la Ciutat del Teatre de Montjuïc. És cessat enmig d’una polèmica per la forma d’escollir el director.

Professor de l’Escola d’Òpera de Sabadell des del 1996, ha estrenat amb l’Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell una trentena d’obres per al cicle «Òpera a Catalunya», amb preferència pels clàssics del gènere buf, com Rossini i el seu Barbiere ‒peça predilecta de la seva trajectòria‒ o Mozart, el que més ha escenificat. Es doctora en Arts Escèniques amb una tesi sobre Verdi (2006). Membre del Consell d’Administració del Teatre Nacional de Catalunya (2004-2011), alhora ha dirigit la Fundació per a l’Escola Superior de Música de Catalunya (2008-2011). Darrerament, a més d’impartir cursos de dramatúrgia musical, s’ha prodigat en col·loquis sobre òpera i el teatre de Goldoni.

Format en l’ambient de la segona generació del teatre independent, la seva carrera té cinc etapes: 1. els primers muntatges amb Skunk i El Globus, amb el teatre èpic alemany i català de punt de partida, molt estimulants en el pla conceptual però força amateurs en la interpretació (1969-1976); 2. propostes més madures de registre còmic, com el vodevil, el cabaret i l’òpera bufa (1979-1984); 3. les darreres obres teatrals, d’un nivell inèdit fins aleshores, amb el Centre Dramàtic del Vallès, a partir de clàssics alemanys, tant drames com comèdies (1986-1991); 4. inici de l’etapa plenament dedicada a l’òpera, sobretot bufa, amb tendència a l’actualització, que sovint provoca un tipus de públic i de crítica força instal·lats (1991-2002); i 5. consolidació amb versions operístiques més contingudes, des de Manon (2004).

De motivació brechtiana, amb Skunk busca comunicar, incidir, tot i que en el programa de mà del primer muntatge deixen clar que no volen ser esquemàtics ni avorrir. Amb obres com La pau (1969) creen un repertori propi d’adaptacions que busca connectar amb els referents de l’auditori, cosa que Monterde traslladarà a les primeres òperes. Aquesta aproximació es concreta, per exemple, en una concepció de l’espai que inclogui el públic, com a La cacatua verda (1971), de Schnitzler, tret que es retroba en l’elogiada escenografia de Misteri de dolor (1992).

Després d’algunes estrenes amb pocs mitjans, Monterde es redefineix cap a un camí més artístic, amb un Oncle Vània (1979) força impressionista, que obre una veta més plàstica que reprèn El vi més ardent (1983), de Miquel M. Gibert. Les noves vies palesen, al mateix temps, un gust pel teatre considerat frívol, com en la versió del vodevil Hi ha un gall dins el piano, de Feydeau. També munta obres de Brecht, l’autor que més ha escenificat, però en potencia la part més satírica, influïda per Valentin, com a El casament. Com si tanqués un cercle, la seva darrera obra de teatre és Home per home, concebuda durant tres anys.

El brechtianisme atribueix un pes notable a la música, fins al punt que se sol derivar cap al musical, que Monterde assaja a Bestiari (1972). No és estrany, doncs, que decidís provar l’òpera amb El barber (1980), en una versió que potencia l’element teatral. De fet, explicar la història, transmetre-la, serà la premissa que l’acompanya en les direccions amb l’Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, des de la primera d’El barbiere (1986), que passa inadvertida, fins a les posteriors, en què sol fer dramatúrgies atrevides amb llicències com el canvi d’època, un estil que no deixa indiferent a la crítica, dividida entre els que l’aplaudeixen com a «òpera alternativa», i els que el censuren. A més, s’esforça que els cantants siguin alhora actors, cosa que explica, en part, l’augment del prestigi dels muntatges de l’entitat sabadellenca.

Els últims anys ha obtingut més reconeixement de la crítica amb direccions més lineals i sòbries, més centrades en el treball del gest, en el duet que forma amb el director d’orquestra Daniel M. Gil de Tejada i amb el director d’escena Miquel Górriz. Al Festival Didó, de Terrassa, se li va fer entrega d’un premi honorífic per haver contribuït a potenciar el teatre de gest i d’objectes (2021).

.

Dramatúrgia i direcció de teatre

• Lavínia, Sinera i totes aquestes coses, de Salvador Espriu, ad. col·lectiva, Skunk, Centre Social Catòlic, Terrassa, 1969.

• La pau, d’Aristòfanes, ad. Pau Monterde i Francesc Nel·lo, Skunk, Centre Social Catòlic, 1969.

• Espectacle Joan Brossa, tria i dir. Pau Monterde i Feliu Formosa, El Globus, Cicle de Teatre de Granollers, 1974.

• Tafalitats, de Karl Valentin, trad. Jaume Melendres i Feliu Formosa, El Globus, Arxiu Tobella, Terrassa, 1980. Reposada al CDGC, T. Romea, 1981.

• El barber de Sevilla o la precaució inútil, de Beaumarchais, trad. Pau Monterde, mús. Carles Berga, El Globus, Centre Cultural de Terrassa, 1980. Reposada al CDGC, T. Romea, 1981.

• Hi ha un gall dins el piano o No compreu a ulls clucs, de Georges Feydeau, trad. Pau Monterde, El Globus, Centre Cultural de Terrassa, 1982.

• Anna Christie, d’Eugène O’Neill, trad. Josep Millàs-Raurell, ad. Feliu Formosa, dramatúrgia de Fausto Carrillo i Pau Monterde, El Globus, Centre Cultural de Terrassa, 1982.

• El vi més ardent : concert per a garbí, cent roses i oboè d’amor, de Miquel Maria Gibert, dir. mus. Agustí Humet, El Globus / CDV, CDGC, T. Regina, 1983.

• Tafalitats, de Karl Valentin, trad. Jaume Melendres i Feliu Formosa, CDV, Pati del Museu d’Art de Sabadell, 1988.

Direcció de teatre 

• L’excepció i la regla, de Bertolt Brecht, trad. Feliu Formosa, amb un recital de poesies de Brecht escollides per Pau Monterde, Skunk, Centre Social Catòlic, 1970.

• La cacatua verda, d’Arthur Schnitzler, trad. Feliu Formosa, Skunk / 6x7, Amics de les Arts, Terrassa, 1971.

• Bestiari, de Pere Quart i Manuel Oltra, Skunk i Cor Montserrat, 50 anys del Cor Montserrat, Església de Santa Maria d’Egara, Terrassa, 1971.

• Vermell de xaloc, de Ramon Gomis, Skunk, Amics de les Arts, 1972.

• Frank V, de Friedrich Dürrenmatt, trad. Feliu Formosa, El Globus, 1973.

• RRRPRRR!, de Joan Brossa, dir. Pau Monterde i Feliu Formosa, El Globus, Col·legi d’Arquitectes, Barcelona, 1973. Reposada al Cicle Cavall Fort, T. Romea, 1975.

• La nau, de Josep M. Benet i Jornet, dir. Pau Monterde, Tessa Julià, Pepi Sabrià i Ignasi Utset, El Globus, Amics de les Arts, 1974.

• Radiografia històrica de Sant Miquel de Cuixà, de Pere Verdaguer, dir. Pau Monterde i Pepi Sabrià, El Globus, Monestir de Sant Miquel de Cuixà, 1974.

• El deixeble del diable, de George Bernard Shaw, trad. Carles Capdevila, dir. Pau Monterde, Feliu Formosa, Maria José Jiménez i Pepi Sabrià, El Globus, Centre Social Catòlic, 1975.

• Dispara, Flanaghan!, de Jordi Teixidor, El Globus, Cicle de Teatre de Granollers, 1976.

• L’oncle Vània, de Txèkhov, trad. Feliu Formosa, El Globus, I Campanya de Teatre de «la Caixa», Mataró, 1979. Seleccionada entre les guanyadores.

• El fantasma del contrabaix, de Txèkhov, ad. Anna Murià, dir. Pau Monterde i José María Lana, El Globus, Campanya de teatre a les escoles de «la Caixa», 1980-1981.

• El casament dels petits burgesos, de Bertolt Brecht, versió de Feliu Formosa, dir. Pau Monterde i Fausto Carrillo, El Globus, Centre Cultural de Terrassa, 1984. Versió televisiva, dir. Pau Monterde i Ricard Reguant, emesa a Galeria oberta, TVC, 1986.

• El càntir trencat, de Heinrich von Kleist, trad. Feliu Formosa, CDV, Centre Cultural, 1986. Premi Nacional de Direcció 1987.

• La disputa, de Marivaux, trad. i ad. Joan Casas, mús. Carles Berga, CDV, Centre Cultural, 1988.

• Home per home, de Bertolt Brecht, trad. i ad. Feliu Formosa, CDV, T. Alegria, Terrassa, 1991. Finalista del premi ADE de Dirección de Escena 1991 i guanyador del Premi Crítica Serra d’Or 1992 al millor espectacle teatral.

Dramatúrgia i direcció de tallers de teatre a l’I.T.

• Amor i mort de Romeo i Julieta, amb textos de Shakespeare, dir. Pau Monterde i Feliu Formosa, Església de Santa Maria d’Egara, 1977.

• Fragments de Shakespeare, trad. Josep Maria de Sagarra, Asil Busquets, Terrassa, 1983.

• La dama del mar, d’Ibsen, 1983. Reestrenat el 1991.

• Lux in tenebris, un musical a partir de l’obra de Brecht, mús. Kurt Weill, trad. Feliu Formosa, antiga fàbrica Catex, Terrassa, 1986.

• Escenes de L’oncle Vània i Les tres germanes, de Txèkhov, trad. Joan Oliver, Asil Busquets, 1987.

• Les dones sàvies, de Molière, trad. Josep Maria Vidal, I.T. de Barcelona, 2006.

• Il cappello di paglia di Firenze, de Nino i Ernesta Rota, trad. Joan Ollé, dir. mus. Carlos Morera, I.T. de Barcelona, 2014.

• Pentesilea, de Heinrich von Kleist, trad. Feliu Formosa, T. Alegria, 2014.

• Santa Joana dels escorxadors, de Brecht, mús. Kurt Weill, trad. Ramon Monton, T. Alegria, 2015.

Direcció de tallers de teatre a l’I.T.

• El casament dels petits burgesos, de Brecht, Centre del Vallès, 1982.

• Romeo i Julieta, de Shakespeare, trad. Josep Maria de Sagarra, Asil Busquets, 1984.

• Ubú rei, d’Alfred Jarry, 1985.

• El mal de la joventut, de Ferdinand Bruckner, 1988.

• Les tres germanes, de Txèkhov, 1989.

• La ronda, d’Arthur Schnitzler, trad. Carme Serrallonga i Feliu Formosa, I. T. de Barcelona, 2006.

• Lux in tenebris, un musical a partir de l’obra de Brecht, dir. mus. Carlos Morera, I. T. de Barcelona, 2012.

• Les troianes d’Eurípides en versió de J. P. Sartre, T. Alegria, 2013. 

Direcció d’espectacles poètics

Darrere el vidre, espectacle a partir de poemes de Feliu Formosa seleccionats per l’autor i Pau Monterde, Amics de les Arts de Terrassa, 2019. Cicle «Terrassa a Feliu Formosa».

 Direccions d’escena d’òperes 

• Il barbiere di Siviglia, de Gioacchino Rossini, amb llibret de Cesare Esterbini. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical de Javier Pérez Batista, Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS), Festival d’Òpera de Sabadell, T. La Faràndula de Sabadell, 1986. Altres produccions amb l’AAOS en el Cicle d’Òpera a Catalunya: • Temporada 1995-1996: dir. mus. Albert Argudo. • Temporada 1998-1999: dir. mus. Albert Argudo. • Temporada 2010-2011: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada. • Temporada 2021-2022: amb direcció d’escena amb Miquel Górriz, i direcció musical de Daniel M. Gil de Tejada.

• Così fan tutte, de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo Da Ponte. Centre Dramàtic del Vallès / Wiener Taschenoper / Cor Montserrat, direcció musical de Joan Grimalt, Centre Cultural de Terrassa, 1991. Altres produccions amb l’AAOS: • Temporada 1997-1998: dir. mus. Albert Argudo. • Temporada 2009-2010: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada. • Temporada 2017-2018: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada.

• Don Pasquale, de Gaetano Donizetti, amb llibret de Giovanni Ruffini. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical d’Ivan Anguelov, Cicle d’Òpera a Catalunya, La Faràndula de Sabadell, 1992. Altres produccions amb l’AAOS: • Temporada 1999-2000: dir. mus. Albert Argudo.

• Madama Butterfly, de Giaccomo Puccini, amb llibret de Giuseppe Giacosa. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical de Javier Pérez Batista, Cicle d’Òpera a Catalunya, La Faràndula de Sabadell, 1993.

• Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi, amb llibret d’Antonio Somma. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical de Josep Ferré, Cicle d’Òpera a Catalunya, La Faràndula de Sabadell, 1993.

• Roméo et Juliette, de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical de Javier Pérez Batista, Cicle d’Òpera a Catalunya, 1994. Altres produccions amb l’AAOS: • Temporada 2011-2012, dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada.

• La cenerentola, de Gioacchino Rossini, amb llibret de Jacopo Ferretti. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical d’Elisabetta Maschio, Cicle d’Òpera a Catalunya, 1994.  Altres produccions amb l’AAOS: •  Temporada 2006-2007: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada. • Temporada 2019-2020: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada.

• Il trovatore, de Giuseppe Verdi, amb llibret de Salvatore Cammarano. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical de Javier Pérez Batista, Cicle d’Òpera a Catalunya, 1995.

• Le nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo Da Ponte. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical d’Albert Argudo, Cicle d’Òpera a Catalunya, 1996. Altres produccions amb l’AAOS: • Temporada 2004-2005: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada. • Temporada 2015-2016: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada.

• Die Fledermaus (El ratpenat), de Johan Strauss, amb llibret de Henri Meilhac i Ludovic Halévy, trad. Feliu Formosa. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical d’Albert Argudo, Cicle d’Òpera a Catalunya, 2000.

• La traviata, de Giuseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piave. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical d’Albert Argudo, Cicle d’Òpera a Catalunya, 2001. Altres produccions amb l’AAOS: • Temporada 2012-2013: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada.

• L’italiana in Algeri, de Gioacchino Rossini, amb llibret d’Angelo Anelli. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical d’Elio Orciuolo, Cicle d’Òpera a Catalunya, T. Principal, Sabadell, 2001.

• La bohème, de Giacomo Puccini, amb llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical d’Albert Argudo, Cicle d’Òpera a Catalunya, 2002.

• Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti, amb llibret de Salvatore Cammarano. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical d’Albert Argudo, Cicle d’Òpera a Catalunya, 2003. Altres produccions amb l’AAOS: • Temporada 2014-2015: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada.

• Manon, de Jules Massenet, amb llibret d’Henri Meilhac i Philippe Gille. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical de Guy Condette, Cicle d’Òpera a Catalunya, La Faràndula de Sabadell, 2004.

• Fragments de Prima la musica, poi le parole, d’Antonio Salieri amb llibret de Giovanni Battista Casti, i Der Schauspieldirektor (L’empresari), de Wolfgang Amadeus Mozart amb llibret de Johann Gottlieb Stephanie Jr. Cor del Conservatori de Manresa, direcció musical de Francesc Guillén, T. Conservatori de Manresa, 2006.

• Die Zauberflöte (La flauta màgica), de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret d’Emanuel Schikaneder. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical de Daniel M. Gil de Tejada, Cicle d’Òpera a Catalunya, 2006. Altres produccions amb l’AAOS: • Temporada 2013-2014: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada. • Temporada 2020-2021: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada.

• Suor Angelicai Gianni Schicchi, de Giacomo Puccini, amb llibret de Giovacchino Forzano.  Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical de Daniel M. Gil de Tejada, Cicle d’Òpera a Catalunya, 2008.

• Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo Da Ponte. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical de Daniel M. Gil de Tejada, Cicle d’Òpera a Catalunya, 2009. Altres produccions amb l’AAOS: • Temporada 2016-2017: dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada.

• Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, amb llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci, i I Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo. dir. esc. Miquel Górriz, dir. mus. Fernando Álvarez, AAOS, Cicle d’Òpera a Catalunya, 2005.

• Falstaff, de Giuseppe Verdi, amb llibret d’Arrigo Boito. Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, direcció musical de Daniel M. Gil de Tejada, temporada 2018-2019. Estrena: La Faràndula de Sabadell, 2018.

Escenografies 

• Misteri de dolor, d’Adrià Gual, dir. Feliu Formosa, CDV, T. Alegria, 1992. Versió televisiva emesa a Temporada de teatre, TVC, 1995.

• De cara a la paret o l’art de crear-se enemics, de Francesc Trabal, dir. Jordi Vila, Col·lectiu La Mòmia, Fira de Tàrrega, 1992.

• Monsieur Barnett, de Jean Anouilh, trad. Cinta Massip, dir. Joan Anguera, CDV, T. Alegria, 1993.

• Hi ha tigres al Congo?, de Bengt Ahlfors i Johan Bargum, trad. Feliu Formosa, dir. Pep Gómez, CDV, Sala Maria Plans, Terrassa, 1994.

• Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni i llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci, i I Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo, dir. esc. Miquel Górriz, dir. mus. Fernando Álvarez, AAOS, Cicle d’Òpera a Catalunya, 2005. Altres produccions amb l’AAOS: • Temporada 2017-2018: dir. esc. Miquel Górriz, dir. mus. Daniel M. Gil de Tejada.

Interpretació

• Els aprenents de bruixot, una reconstrucció de Lars Kleberg, trad. Joan Casas, dir. Josep Montanyès, CDV, Teatre Alegria, 1991.

Traduccions amb dramatúrgia inèdites

• El barber de Sevilla o La precaució inútil, de Caron de Beaumarchais, 1980.
• Hi ha un gall dins el piano o No compreu a ulls clucs, de Georges Feydeau, 1982.
• Il cappello di paglia di Firenze, de Nino i Ernesta Rota, 2014. 

Assaig inèdit

• Dramatúrgia musical: elements d’anàlisi derivats de l’estudi de La Traviata de G. Verdi. Treball de recerca. Bellaterra: UAB, Departament d’Art, 2001.
• Dramatúrgia musical a Il trovatore i La traviata. Tesi doctoral dirigida per Ramon Pla i Arxé i Carles Batlle. Bellaterra: Doctorat en Arts Escèniques. Universitat Autònoma de Barcelona, 2005.

Pròlegs

• «Perot Rovira, entre la realitat i el mite». A: Gomis, Ramon. Vermell de xaloc.  Barcelona: Ed. 62, 1976, p. 5-9. (El Galliner; 32)
• Shaw, Bernard. El deixeble del diable. Barcelona: Ed. Robrenyo, 1980. (Teatre de tots els temps; 20)
• von Kleist, Heinrich. El càntir trencat. Trad. Feliu Formosa. Presentació de Josep Maria Carandell. Barcelona: Institut del Teatre, 1988. (Col·lecció popular de teatre clàssic universal; 31)

Algunes entrevistes

Alvear, Inmaculada. «Pau Monterde y el Centre Dramàtic del Vallès». ADE Teatro, núm. 22 (juliol 1991), p. 19-20.

Boladeras, Mercè. «Una vida dedicada al teatre i premiada amb el Didó». Diari de Terrassa (15 setembre 2021), p. 24.

Cardó, Sergi; Garcia, Míriam; Salazar, Sergi. «Pau Monterde». Assaig de teatre, núm. 16-17 (juny-setembre 1999), p. 115-125.

Castells, Joan [et al.]. «Muntar Brossa: Opinions recollides i elaborades per Joan Castells, Carles Batlle i Joan Casas». Pausa, núm. 12 (juny 1992), p. 52-56.

Comellas, Jaume. «El barber de Sevilla clou la temporada». Avui (27 juny 1981), p. 38.

Fàbregas, Xavier. «El Globus». Avui (3 setembre 1976), p. 23.

Radigales, Jaume. «Pau Monterde, director escènic, parla sobre “dramatúrgia musical”». Una tarda a l’òpera. Catalunya Música (18 maig 2008).

Torrents, Jordi. «Le nozze di Figaro (II)». Parlem d’òpera. Ràdio Sabadell (26 octubre 2015).

TVE Catalunya. «El Globus assaja El casament dels petits burgesos». Comarques. TVE Catalunya (14 novembre 1984).

Vilà i Folch, Joaquim. «Pau Monterde i L’oncle Vània, de Txèkhov». Avui (16 novembre 1979), p. 21.

Vilà i Folch, Joaquim. «Si aneu a Terrassa, pregunteu per Valentin». Avui (29 març 1980), p. 23.

Alguns articles de Pau Monterde

«El music-hall com a gènere». A: Josep Oller. El terrassenc que va fundar el “Moulin Rouge”. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1990. (Col·lecció Homenatges)

«Una forma de fer teatre». A: Feliu Formosa. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1995. (Col·lecció Homenatges).

«Escenificar una ópera». Escena, núm. 43 (novembre 1997), p. 6-8.

«El Institut del Teatre, una institución fundamental del teatro catalán». ADE Teatro, núm. 83 (novembre-desembre 2000), p. 238-240.

«La Traviata, una tragèdia moderna». A: Verdi, Giuseppe; Piave, Francesco M.. La Traviata. Trad. Jaume Creus. Barcelona: Gran Teatre del Liceu, 2001, p. 30-41.

«L’escola dels amants: un joc iniciàtic». A: Mozart, Wolfgang A.; Da Ponte, Lorenzo. Così fan tutte. Trad. Lourdes Bigorra. Barcelona: Gran Teatre del Liceu: 2003, p. 38-51.

«Sulle canzoni di Azucena e Manrico nel Trovatore». Studi verdiani (Istituto nazionale di studi verdiani), núm. 18 (2004), p. 11-26.

«Goldoni e il rinnovamento dell’opera comica». Terzo centenario della nascita di Carlo Goldoni e secondo centenario della morte di Carlo Gozzi: tomo primo, 2007, p. 77-88. (Problemi di critica goldoniana; 14)

«Verdi, director de escena y dramaturgo». ADE Teatro, núm. 147 (octubre 2013), p. 104-113.

«El plaer de fer teatre». Diari de Terrassa, suplement Gent DT (5 maig 2018), p. 4. Forma part del reportatge «Amateurs però molt professionals».

Algunes conferències i col·loquis

«Algunas cuestiones en torno a la formación». El teatro español ante el siglo XXI. Foro de debate. Valladolid. Teatro Calderón, febrer 2001. A: Oliva, César (coord.). El teatro español ante el siglo XXI. Sociedad Estatal España Nuevo Milenio, 2002, p. 419-421.

«Grups col·lectius i companyies, creació coral?», amb Aulet, Jaume (mod.); Solà, Lluís. II Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Institut del Teatre i Facultat de Lletres de la UAB, 2006. A: Santamaria, Núria; Foguet, Francesc (eds.). La revolució teatral dels setanta. Punctum: GELCC, 2010, p. 175-198.

«El teatre de Feliu Formosa». Barcelona: Secció de Teatre. Ateneu Barcelonès, 25 octubre 2021. Col·loqui entre Feliu Formosa i Pau Monterde, amb la moderació de Jaume Comas. <https://bit.ly/3ufypPs> [Consulta: 1 març 2022].

Textos sobre Pau Monterde 

Alier, Roger. «Così fan tutte. Una producción actualizada». La Vanguardia (18 setembre 1991), p. 53.

Alier, Roger. «Butterfly de cuerpo entero». La Vanguardia (23 maig 1993), p. 71.  

Alier, Roger. «Un ballo en los Estados Unidos de hoy». La Vanguardia (30 novembre 1993), p. 42. 

Alier, Roger. «La cenerentola. Guapa, elegante, bien vestida». La Vanguardia (17 novembre 1994), p. 44.

Alier, Roger. «Il trovatore. Verdi en las trincheras». La Vanguardia (27 febrer 1995), p. 30.

Alier, Roger. «Il barbiere di Siviglia. El barbero afeitó muy bien». La Vanguardia (14 novembre 1995), p. 58.

Alier, Roger. «Le nozze di Figaro. Gran labor de conjunto». La Vanguardia (10 novembre 1996), p. 69.

Alier, Roger. «La Bohème. Mimì, en mayo del 68». La Vanguardia (2 maig 2002), p. 36.

Alier, Roger. «Manon Sung-Eun Kim». La Vanguardia (30 abril 2004), p. 50.

Alier, Roger. «Le nozze di Figaro. Calidad teatral y musical». La Vanguardia (22 abril 2005), p. 57.

Alier, Roger. «Il barbiere di Siviglia. Broche de oro». La Vanguardia (13 maig 2011), p. 42.

Alier, Roger. «La flauta màgica. Realmente mágica». La Vanguardia (1 novembre 2013), p. 38.

Alier, Roger. «Luciendo a Lucia». La Vanguardia (4 novembre 2014), p. 36.

Alier, Roger. «Le nozze di Figaro. Un Mozart luminoso». La Vanguardia (31 octubre 2015), p. 47.

Badiou, Maryse. «Home per home (Mann ist Mann), de Brecht, en Terrassa. Ni política ni didactismo». El Público, núm. 84 (maig-juny 1991), p. 47.

Boix Angelats, Jaume. «El càntir trencat. Divertida actualidad en el C. D. del Vallés». El Público, núm. 40 (gener 1987), p. 19-20.

Cardona, Ovidi de. «Una Traviata magnífica». Núvol (27 abril 2013).

Cester, Xavier. «Le nozze di Figaro. Equilibri mozartià». Avui (18 novembre 1996), p. 41.  

Cester, Xavier. «Così fan tutte. L’art de la suma». Avui (30 maig 1998), p. 52.  

Cester, Xavier. «Die Fledermaus. Opereta diglòssica». Avui (8 març 2000), p. 50.  

Cester, Xavier. «La Traviata. Òpera de proximitat». Avui (9 maig 2001), p. 43.

Cester, Xavier. «L’italiana in Algeri. El pària». Avui (3 novembre 2001), p. 52.

Cester, Xavier. «Il barbiere di Siviglia. Raó de ser». Avui (16 maig 2011), p. 34.

Fàbregas, Xavier. «La pau. Notes breus». Serra d’Or, núm. 13 (juliol 1970), p. 76-77.

Fàbregas, Xavier. «La cacatua verda, d’Arthur Schnitzler». Serra d’Or, núm. 140 (maig 1971), p. 55-56.

Fàbregas, Xavier. «El Bestiari de Pere Quart». Serra d’Or, núm. 149 (febrer 1972), p. 59-60.   

Fàbregas, Xavier. «Vermell de xaloc de Ramon Gomis». Serra d’Or, núm. 158 (novembre 1972), p. 56.

Fàbregas, Xavier. «Dürrenmatt, de Terrassa a París». Serra d’Or, núm. 165 (juny 1973), p. 55-56.  

Fàbregas, Xavier. «RRRPRRR de Joan Brossa». Serra d’Or, núm. 172 (gener 1974), p. 54-55. 

Fàbregas, Xavier. «La nau, de Josep M. Benet i Jornet». Serra d’Or, núm. 183 (desembre 1974), p. 107.  

Fàbregas, Xavier. «Dispara, Flanaghan, de Jordi Teixidor». Avui (30 maig 1976), p. 29.

Fàbregas, Xavier. «Del vodevil a la farsa». La Vanguardia (15 octubre 1982), p. 52.

Fàbregas, Xavier. «El vi més ardent. Todavía un mosto incierto». La Vanguardia (6 març 1983), p. 61.

Fàbregas, Xavier. «El casament dels petits burgesos. Un banquete de bodas para temblar y reír». La Vanguardia (18 gener 1985), p. 25.

Falguera, Eloi. «Guillem-Jordi Graells: “Terrassa fou la ciutat més important, teatralment parlant, després de Barcelona”». La Torre del Palau. Nació Digital (27 gener 2017). Entrevista al comissari de l’exposició El teatre independent a Terrassa. El GLOBUS. Abans i després (2017). <https://bit.ly/3ui0KVg» [Consulta: 1 març 2022].

Febrés, Xavier. «Els canvis del creixement (1992-2002)». A: Graells, Guillem-Jordi; Febrés, Xavier. Institut del Teatre: Els primers cent anys (1913-2013). Barcelona: Institut del Teatre, 2015, p. 251-278.

Maddaleno, Jordi. «Don Giovanni. ’Viva il buon Mozart’». La Vanguardia (30 octubre 2016), p. 61.

Maluquer, Jordi. «La Bohème. Maig del 68». Avui (13 maig 2002), p. 39. 

Pérez, Oriol. «L’empresari i Prima la musica, poi le parole. El triomf de l’esforç». Regió7 (14 febrer 2006), p. 39.

Pérez, Oriol. «Don Giovanni. Les veus del país fan lluir Mozart». Regió7 (8 novembre 2016), p. 34.

Pérez, Xavier. «Misteri de dolor. Tragèdia íntima». Avui (21 octubre 1992), p. 45.

Pérez de Olaguer, Gonzalo. «La boda, de Monterde, un divertido Brecht». El Público, núm. 18 (març 1985), p. 45.

Pérez de Olaguer, Gonzalo. «Tafalitats: la burla de Karl Valentin». El Público, núm. 69 (juny 1989), p. 18-19.

Pla i Arxé, Ramon. «Così fan tutte. Òpera alternativa». Avui (20 setembre 1991), p. 36.

Pla i Arxé, Ramon. «Don Pasquale a Sabadell». Avui (31 gener 1992), p. 38.

Pla i Arxé, Ramon. «Un ballo in maschera. Bon gust en escena». Avui (21 novembre 1993), p. 45.

Pla i Arxé, Ramon. «Roméo et Juliette. Bon gust, que no és poc». Avui (13 maig 1994), p. 46.

Pla i Arxé, Ramon. «Una Cenerentola gens convincent». Avui (19 novembre 1994), p. B8 [69].  

Pla i Arxé, Ramon. «Il trovatore. Aigües braves». Avui (19 febrer 1995), p. B8 [60].

Pla i Arxé, Ramon. «Il barbiere di Siviglia. Cal·ligrafia fina». Avui (17 novembre 1995), p. B4 [40].

Radigales, Jaume. «Intel·ligència i debutants al Don Giovanni de Sabadell». Núvol (29 octubre 2016).

[Sense firma]. «La pre-selecció de la Primera Campanya de Teatre (i ii)». Avui (26 maig 1979), p. 20. Enquesta a Xavier Fàbregas, Hermann Bonnín i Ricard Salvat sobre L'oncle Vània.

Simó, Ramon. «La disputa en el Vallès. Un voyeur del amor: Marivaux». El Público, núm. 56,(maig 1988), p. 16-17.

Vilà i Folch, Joaquim. «El deixeble del diable de George Bernard Shaw». Serra d’Or, núm. 194 (novembre 1975), p. 67.

Vilà i Folch, Joaquim. «Dispara, Flanaghan! de Jordi Teixidor». Serra d’Or, núm. 202 (juliol 1976), p. 55.

Vilà i Folch, Joaquim. «Terrassa: de Beaumarchais a Folch i Torres». Avui (10 gener 1981), p. 22.

Vilà i Folch, Joaquim. «“El Globus” de Terrassa». Serra d’Or, núm. 262-263 (juliol-agost 1981), p. 85-86.

Vilà i Folch, Joaquim. «Hi ha un gall dins el piano. La recuperació del vodevil». Avui (4 maig 1982), p. 38.

Vilà i Folch, Joaquim. «Anna Christie. O’Neill, en català, a Terrassa». Avui (8 febrer 1983), p. 36.

Vilà i Folch, Joaquim. «El vi més ardent. El rastre mític d’una llum esvanida». Avui (8 març 1983), p. 36.

Vilà i Folch, Joaquim. «El càntir trencat. Sobre el poder judicial». Avui (16 desembre 1986), p. 31.

Vilà i Folch, Joaquim. «Home per home. Bon espectacle per a un nou teatre». Avui (20 març 1991), p. 32.

Perfil al web de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell