Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Lo desengany

Francesc Fontanella i Garraver

, c. 1651

Redactor/a: Albert Rossich

Descripció

Lo desengany, de Francesc Fontanella, és una peça dramàtica dividida en dos actes i que presenta una arquitectura complexa, amb l'ús de l'artifici del teatre dins el teatre. L'argument és el següent: Tirsis i Mireno són dos pastors que sofreixen pels seus amors contrariats. El primer convenç el segon de buscar l'ajut del màgic Mauro, el qual nega tota validesa a pocions o conjurs, però els anima a participar en una obra que s'està a punt de representar sobre les bodes de Vulcano amb Venus, perquè això els pot mostrar la solució dels seus mals. Els dos pastors, sota la figura dels déus Nereo i Mercuri, descobriran la inutilitat de la gelosia de Marte, enamorat de Venus, i la ridiculesa d'uns déus vençuts per les passions amoroses, fins que l'aparició del Desengany els ensenyarà que la solució als patiments amorosos es troba en un mateix, en la capacitat de veure en el desengany la necessària superació de l'engany de l'enamorament. És important destacar que la peça representada dintre l'obra (les noces de Venus i Vulcano) no queda subordinada a la primera (els amors contrariats dels pastors Tirsis i Mireno), sinó que constitueix l'element central, i el més important, del conjunt. Per això, la «Lletra» inicial anuncia el tema de la unió de Venus i Vulcano, i no pas el conflicte amorós dels dos pastors; per això, Mauro anuncia la representació mitològica com una cosa ja prevista, i no pas com un fet derivat de la consulta dels dos enamorats, i per això, a l'escena última, són els déus qui saluden el públic, i no els pastors Tirsis i Mireno.

Significació

D'entrada, Lo desengany sorprèn per la seva estructura singular, que conscientment s'allunya dels models establerts. Ja ens ho diu el mateix text: «No és tragèdia, ball, comèdia, / ègloga, entremès ni loa, / però de tot lo dramàtic / és una harmonia nova». L'aparició de personatges al·legòrics, com los Zelos (la Gelosia) o el Desengany, recorda els procediments de l'acte sacramental, i la divisió en dos actes fa pensar en les primeres sarsueles (peces que alternen el cant i la recitació). En realitat, l'autor va caracteritzar l'obra com a «poema dramàtic».

Els comentaristes han destacat en Lo desengany el contrast entre la manera vulgar com es pinten els déus i la representació idealitzada que es fa dels homes; notem, de tota manera, que aquest tractament diferent es correspon amb els diversos nivells de la ficció: els diàlegs entre els homes se situen en un nivell diferent de la peça mitològica intercalada —Les bodes de Venus i Vulcano—, la qual conté amb tota evidència ingredients de comèdia burlesca que no es donen en cap més nivell. De fet, Fontanella no segueix el relat de l'episodi mitològic dels amors de Venus i Mart tal com el coneixem; l'obra situa la relació amorosa d'aquests dos déus abans del casament de Venus amb Vulcà, i no després: una mostra més de la llibertat amb què Fontanella utilitza les seves fonts literàries (Valsalobre, 2006 i 2009; Pòrtulas, 2009).

El 1992 es va representar al Teatre Romea una versió de l'obra al català actual (Rossich, 1987), dirigida per Domènec Reixach.

Bibliografia

Domènech, Conxita. «Lo Desengany: Una subversión grotesco-erótica de la comedia nueva castellana». Transitions: Journal of Franco-Iberian Studies, 9 (2013), p. 51-70.
Massip Bonet, Francesc. Història del teatre català, vol. I: Dels orígens a 1800. Tarragona: Arola Editors, 2007, p. 292-294.
Mestres, Albert. «Projecte de posada en escena de la Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia de Francesc Fontanella». A: Sansano, Gabriel; Valsalobre, Pep (ed.). Fontanellana. Estudis sobre l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85). Girona: Documenta Universitaria, 2009, p. 335-344.
Miró, Maria Mercè (ed.). Francesc Fontanella. Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia. Lo Desengany, poema dramàtic. Barcelona: Institut del Teatre, 1988.
Miró, Maria Mercè. «Diversitat de temes i de registres en el teatre de Francesc Fontanella. Algunes reflexions». A: Rossich, Albert (coord.); Serrà Campins, Antoni; Valsalobre, Pep; Prats Vidal, David. El teatre català dels orígens al segle xviii. Kassel: Edition Reichenberger, 2001, p. 357-364.
Pòrtulas, Jaume. «Eros i Príap en Lo Desengany de Francesc Fontanella». A: Malé i Pegueroles, Jordi; Miralles, Eulàlia (ed.). Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 9-26.
Pòrtulas, Jaume. «Postil·les a Lo Desengany». A: Sansano, Gabriel; Valsalobre, Pep (ed.). Fontanellana. Estudis sobre l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85). Girona: Documenta Universitaria, 2009, p. 327-334.
Pòrtulas, Jaume. «Teatre barroc». A: Rossich, Albert (coord.); Serrà Campins, Antoni; Valsalobre, Pep; Prats, David. El teatre català dels orígens al segle xviii. Kassel: Edition Reichenberger, 2001, p. 69-72.
Pòrtulas, Jaume (ed.). Francesc Fontanella. Lo Desengany. Madrid: Editorial Bruño, 1995.
Rossich, Albert. «Pròleg». A: Francesc Fontanella. El desengany. Barcelona: Quaderns Crema, 1987, p. 7-21. [Conté una adaptació al català actual de Lo desengany.]
Rossich, Albert. «Intertextos: sobre les fonts i els motius literaris de Lo desengany de Fontanella». Caplletra, 52 (2012), p. 207-228.
Solervicens, Josep. «Literatura catalana barroca: meravella & mixtura». A: Garcia Espuche, Albert (dir.). Llengua i literatura. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2011, p. 245-287 (p. 267-271).
Solervicens, Josep. «La deessa Fortuna en combat a l’òpera i al teatre cortesà del Barroc: L’incoronazione di Poppea i Lo desengany». A: Torres i Sans, Xavier (ed.). Les altres guerres de religió: Catalunya, Espanya, Europa (segles xvi-xix). Girona: Documenta Universitaria, 2012, p. 189-213.
Torrent, Anna M. (ed.). Francesc Fontanella. Lo Desengany. Barcelona: Edicions 62, 1968. [Primera edició d’aquesta obra dramàtica.]
Valsalobre, Pep. «Mitologia burlesca, invenció barroca i catarsi: l’ànima frondosa de Fontanella o notes disperses a Lo Desengany (xvii)». A: Valsalobre, Pep; Sansano, Gabriel (ed.). Francesc Fontanella. Una obra, una vida, un temps. Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2006, p. 281-318.
Valsalobre, Pep; Rossich, Albert. Literatura i cultura catalanes (segles xvi-xviii). Barcelona: Editorial UOC, 2007, p. 257-263.
Valsalobre, Pep. «De mudances i manipulacions: retorn a Lo Desengany (xvii)». A: Sansano, Gabriel; Valsalobre, Pep (ed.). Fontanellana. Estudis sobre l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85). Girona: Documenta Universitaria, 2009, p. 303-325.
Valsalobre, Pep. «Lo Desengany [The Disillusionment] by Francesc Fontanella, as a work of magic». Hispanic Review. En premsa (2017).