Rossend Arús i Arderiu

Rossend Arús i Arderiu fou l’únic fill del matrimoni entre Pere Arús i Cuixart (l’Hospitalet de Llobregat) i Teresa Arderiu i Pons (Das), menestrals esdevinguts burgesos i establerts a Barcelona. Regentaven un magatzem de venda d’ultramarins i colonials a l’engròs. La bona situació econòmica familiar va permetre que estudiés al col·legi privat de Sant Isidor (1854) i, anys després, la carrera de lleis, que deixà inacabada (1873). Durant els anys d’estudiant va iniciar-se en les activitats festives i teatrals mitjançant les funcions escolars, per a les quals escrigué les primeres obres: Llegir, escriure i dejunar (1855) i La hija del sepulturero (1859), mostres d’una extraordinària precocitat.

Alliberat d’obligacions laborals, va abocar-se al món de l’esbarjo i l’associacionisme privat barceloní, germen de la popularització i restitució de la llengua i del teatre catalans de la meitat del segle xix. A partir del 1863 va fundar amb altres amics de sarau les societats de ball i teatre El Pensamiento, Flora (1864), L’Aurora i, en lloc destacat, La Tertúlia Catalana (1865-1873), que funcionà en pisos particulars i, finalment, al Teatre de l’Olimp, arrendat a propòsit pels socis. Aquell mateix 1865 fou contractat per La Societat del Born (1858-1874), entitat benèfica que s’encarregà d’elevar artísticament i moralment els balls de Carnaval. Disposava de la participació de la Societat Coral Euterpe, de Josep A. Clavé, amb qui va compartir ideals de catalanisme, progrés i dignificació de la classe obrera. També va intervenir en una de les entitats festives més famoses del moment, el Niu Guerrer. Segons Galofré (1989), en aquestes plataformes Arús va establir el compromís amb les causes filantròpiques i socioculturals, tant com a organitzador com en qualitat de dramaturg o, fins i tot, d’actor esporàdic.

Entre el 1875 i el 1877, s’uní a l’actor Joan Perelló Ortega per formar l’empresa gestora dels teatres de l’Olimp, Espanyol i el de Sant Andreu del Palomar. En un sentit igual i al costat de Perelló i Ricard Fuentes, intervingué econòmicament en la construcció del teatre del Bon Retir, espais on estrenà produccions pròpies. Anys després, mantenint la voluntat de presentar una alternativa i d'obrir l’escena a gèneres i autors nous, participà en l’Associació d’Autors Catalans (1885-1887, promoguda des de La Renaixença), que arrendà els teatres Novetats i Ribes sota la direcció artística d’Antoni Tutau. En relació amb l’aposta renovadora, cal destacar que poc abans havia publicat amb Eduard Vidal i Valenciano l’adaptació al català de La taverna, d’Émile Zola (1884), un dels primers intents de drama realista.

Paral·lelament a l’activitat dramàtica, Rossend Arús col·laborà en iniciatives polítiques i culturals d’abast més ampli. Per bé que no milità en cap partit oficialment, la seva trajectòria pública i algunes peces teatrals polítiques que estrenà, com ara Mai més monarquia! (1873) o les diverses revistes d’actualitat, l’ubiquen en el republicanisme federalista. Amic de Valentí Almirall, va formar part del Primer i Segon Congrés Catalanista (el 1880, com a secretari; el 1883, com a vicepresident) i fou un dels socis fundadors del Centre Català (1882).

Cal sumar-hi la labor del foment de la literatura i la cultura des de la premsa periòdica. Al marge de les col·laboracions assídues trametent articles, cròniques, quadres de costums o poesies en nombroses capçaleres —L’Esquella de la Torratxa, La Renaixença, La Campana de Gràcia o Diari Català, entre d'altres—, va dirigir-ne i fundar-ne de pròpies, com ara Pepe Hillo. Revista de Toros y Variedades (1874-1879) —la primera revista taurina catalana—, Lo Ponton (segona època, 1874) o els òrgans de la francmaçoneria a Catalunya (Arús hi ingressà el 1866): el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica Regional Catalana (1886-1887) i La Luz (1885-1886). De les col·laboracions destaca la sèrie Cartes a la dona (1877), publicades a La Llumanera de Nova York, en què es descriuen les hipotètiques impressions d’un català —Pau Pi i Pla— que visita Filadèlfia arran de l’Exposició Universal del 1876.

Va estar vinculat sentimentalment a Dolors Bermúdez, a qui va llegar part de l’herència —malgrat que no van contraure matrimoni—. Un any després de la mort del seu pare (1887), una hemorràgia cerebral li causà la paràlisi de mig cos. Tot i el debilitament, va seguir en actiu fins a l’any 1891, quan va traspassar després d’una tercera hemorràgia. En no tenir descendència, va encarregar als seus marmessors, Valentí Almirall i Antoni Farnés, que la seva fortuna anés destinada a causes socials i filantròpiques, com és el cas de la Biblioteca Arús, llegada a la ciutat de Barcelona.

L’aportació de Rossend Arús a la llengua i la literatura catalanes destaca tant per la profusió com per la multiplicitat de fronts atesos, que inclouen des del teatre popular fins a la poesia, la narrativa o la prosa periodística de regust costumista. Més enllà de la producció escrita, convé destacar-ne la tasca com a dinamitzador de múltiples iniciatives, compromeses amb el progrés cultural, la normalització de la llengua i la regeneració social, mitjançant la formació, la creació d’espais d’opinió (com ara la Tertúlia Literària, 1855) i l’activisme associacionista, tant de sala particular com el d’inspiració claveriana. No en va, Rocamora (2007) considera que el llegat més valuós, exceptuant la Biblioteca Arús, fou la fixació i la transmissió d’uns valors ètics i d’una ideologia de convicció lliurepensadora, republicana i catalanista com a activista cultural, en primera instància, i com a referent intel·lectual, un cop establerta la seva presència pública anys a venir.

La seva obra dramàtica s’emmarca en la generació d’autors que, pels volts de la meitat del segle xix, van procurar redreçar la presència del català als escenaris públics mitjançant la captació d’un públic propi. La contribució d’Arús engrosseix aquelles primeres produccions que, d’entrada, bevien de la tradició popular, costumista o burlesca, però que aviat adoptaren la voluntat d’elevar-ne el to i d'actualitzar-ne els temes perquè fossin propers al nou públic que les ciutats guardaven: els treballadors i la burgesia.

S’inicià en el conreu dels gèneres costumistes, de to festiu (El senyor Pere, sainet del 1866, o El ball de la Candelera, del 1878) i paròdics (El comte en Jaume o Un drama a l’Odeon, 1869), que orbitaven en els circuits particulars i els teatres secundaris. Destinada a farcir-ne els repertoris, diversos i multidisciplinaris, Arús va escriure, entre d'altres, La Llúcia dels cabells de plata (1871), una de les primeres comèdies de màgia en català en què la música i l’humor buscaven la comicitat del públic en un pretès ambient històric del segle viii. A més, va inspirar-se en la tradició popular per a la seva versió d’Els Pastorets (1875), per a La Ventafocs (1877) o Les tres germanes (1882) —versions musicades de les rondalles.

En l’afany d’acostar-se als temes d’actualitat va estrenar diverses peces de caràcter polític, que també li serviren per difondre valors progressistes, especialment durant el període del Sexenni Democràtic (1868-1874), com ara Mai més monarquia! (1873) o les diverses revistes d’actualitat (1870-1873). Deixant de banda la reivindicació política, també va proporcionar a l’escena catalana personatges i temes propers, com en Un ambo de regidors (1882), en la línia dels melodrames de tipus social amb final didàctic o moralitzador, inspirats o presos directament dels teatres espanyol o francès.

Del breu repertori en castellà destaca una de les versions del Tenorio (1885) més exitoses i populars, escrita amb Joaquim M. Bartrina. Paral·lelament es dedicà a la traducció d’obres d’altres autors al català, entre les quals figuren els drames de Francesc Morera, Fueros y desafueros (1858), titulat Justícia catalana (1887); Ausiàs March, de Víctor Balaguer (1870) i, en darrer terme i amb la pretensió d’introduir el realisme a l’escena, La taverna, d’Émile Zola, al costat d’Eduard Vidal i Valenciano (1884).

El gros de les seves obres, moltes encara inèdites, no van seguir l’evolució natural que requeria aquell redreçament. Segons la crítica contemporània, per bé que eren populars i aplaudides, les seves peces no sortien del clos de l’humorisme amable del final de festa, la caricatura, la lliçoneta, l’estirabot o l’amalgama d’un espectacle de varietats. Per a Rocamora (2007, p.187), a més, una part de l’oblit en què caigué la figura d’Arús, ja entrat el segle xx, va deure’s també a la incomoditat que suposarien els seus postulats ideològics per al Noucentisme.

(s. d.). Las aves de rapiña. Drama en cinco actos y en prosa castellana. Rossend Arús i Eduard Vidal. Teatro del Tívoli.

Octubre 1855. Llegir, escriure i dejunar. Sainet en vers. Rossend Arús. Estrenat en un teatre escolar.

2 novembre 1859. La hija del sepulturero. Drama original en tres actes i en prosa. Rossend Arús. Estrenat en un teatre escolar.

23 maig 1869. Lladres de ciutat o Vilesa i honradesa. Drama en quatre actes i un pròleg. Rossend Arús. Teatre Romea.

Març 1866. El senyor Pere o tot fugint es casen. Comèdia en dos actes i en vers. Rossend Arús. Teatre Tirso de Molina.

22 maig 1870. Qui busca troba o No desitjaràs la muller de ton pròxim. Humorada en un acte i en prosa. Rossend Arús. La Tertúlia Catalana.

2 gener 1871. El pla de Palacio. Bromada en un acte i en prosa. Rossend Arús. La Tertúlia Catalana.

28 abril 1872. Claudio F. Drama en sis actes i un pròleg, en prosa. Rossend Arús. Teatre Olimp.

28 novembre 1875. Via fora sometent! o La pau de Catalunya. Inspiració patriòtica en 1 acte i 2 quadres, en vers. Rossend Arús. Teatre Espanyol.

5 i 25 desembre 1875. Els Pastorets. Drama bíblic en quatre actes i un pròleg en vers. Rossend Arús. Teatre Espanyol i Teatre Olimp.

28 desembre 1875. A dos rals l’entrada. Exhibició artística-còmica-lírica-ballable en un acte i 2 quadres, en vers. Rossend Arús. Teatre Olimp.

28 desembre 1875. Un salt mortal. Bot acrobàtic-gimnàstic en un acte i en vers. Rossend Arús. Teatre Olimp.

6 febrer 1875. Faust. Drama fantástico en 5 actos, divididos en 19 cuadros, en prosa castellana. Rossend Arús. Teatre Espanyol.

6 gener 1876. L’adoració dels tres reis. Apoteosi sacrobíblica en 1 acte i 6 quadres, en vers. Rossend Arús. Teatre Espanyol i Teatre Olimp.

3 abril 1876. El barber del rentamans. Humorada còmica en 1 acte i en vers. Rossend Arús. Teatre Olimp. (Manuscrit: Memòria Digital de Catalunya).

Agost 1876. Els quatre pecats. Somni fantàstic en 1 acte dividit en 5 quadres. Rossend Arús. Teatre del Bon Retir.

22 setembre 1876. L’home de la dida. Capritx en un acte i en vers. Rossend Arús. Teatre del Bon Retir. (Manuscrit: Memòria Digital de Catalunya).

Octubre 1877. Cornellà, un minut! Humorada en un acte, en vers. Rossend Arús. Teatre del Circ Barcelonès. (Manuscrit: Memòria Digital de Catalunya).

(s. d.). El ball de la Candelera. Distracció honesta en un acte i en vers. Rossend Arús. Teatre del Tívoli. (Manuscrit: Memòria Digital de Catalunya).

(s. d.). Un àngel! Quadre dramàtic en un acte i en vers. Rossend Arús. Teatre Novetats. (Manuscrit: Memòria Digital de Catalunya).

(s. d.). Mister Hume! Extravagància en un acte i en vers. Rossend Arús. Teatre del Bon Retir.

12 juny 1881. La Patum, pim, pam, pum! Desconcert en 3 actes i en vers. Rossend Arús. Teatre del Circ Barcelonès.

(s. d.). La huella del crimen. Drama en prosa castellana, basado en una causa célebre. Rossend Arús. Teatre Novedades.

(s. d.). La cambrera. Comèdia en 3 actes i en prosa. Rossend Arús. Teatre Novetats. (Manuscrit: Memòria Digital de Catalunya).

(s. d.). El doctor Lorenzo. Drama en 5 actos y un prólogo en prosa castellana. Rossend Arús. Teatre Novetats.

Octubre 1887. El comité de salud pública. Drama en un prólogo y 4 actos en prosa castellana. Rossend Arús. Teatre Novetats.

• Arús i Arderiu, Rossend. Lo comte en Jaume o Un drama en l’Odeón. Tragèdia, dramón, comèdia, farsa, sainete, gatada, ximpleria o lo que siga en dos actes [...]. Estrenat al teatre particular de la Tertúlia Catalana (2 gener 1870). Barcelona: Estampa de Lluís Fiol, 1870.
• Arús i Arderiu, Rossend; Vidal i Valenciano, Eduard. La taverna. Drama popular en 9 quadres. Adaptació de L’assommoir, d’Émile Zola. Estrenada al Teatre del Tívoli (15 març 1884). Barcelona: Establ. Tip. de Fidel Giró, 1884.
• Arús i Arderiu, Rossend; Bartrina, Joaquim M. El nuevo Tenorio. Leyenda dramàtica en 7 actos en prosa y verso. Estrenada al Teatre Ribas (3 novembre 1886). Barcelona: Antonio López (4a ed.), 1886.
• Arús i Arderiu, Rossend; Lasarte, Josep M. de. (1887). Justícia catalana. Drama en 4 actes i en vers. Estrenada al Teatre de Catalunya (1 abril 1887). Barcelona: Establ. Tip. De J. Solé i Piqué, 1887. Traducció de Morera, Francesc (1858). Fueros y desafueros. Estrenada el 14 abril de 1858 al Teatre del Circ Barcelonès.
• Arús i Arderiu, Rossend; Roca i Roca, Gervasi. Boigs fan bitlles. Modisme en un acte i en vers. Estrenat al Teatre de la Princesa de València (19 març 1878). Barcelona: Tip, 1888. «El Fomento» de Solé.
• Arús i Arderiu, Rossend. Mai oblida l’amistat. Al·legoria en un acte i en vers. Estrenada al teatre particular de La Tertúlia Catalana (gener 1871). A: Pujol i Santiña, Miquel (1871). Un pomet de margaridoies: poesies pòstumes d’en Miquel Pujol i Santiñá. Barcelona: Establ. Tip. De Lluís Fiol i Gros (1871a).
• Arús i Arderiu, Rossend. La Llúcia dels cabells de plata. Tragèdia màgica catalana de guassa en 3 actes i 12 quadres, en vers i prosa. Música de Llorenç Carrera. Estrenada al Teatre del Olimp (28 desembre 1871). Barcelona: Establ. Tip. de Lluís Fiol i Gros (1871b).
• Arús i Arderiu, Rossend. La Societat del Born (Filantropia i Diversió). A propòsit líric en un acte. Música de Josep Ribera. Estrenat al Teatre del Circ Barcelonès (18 febrer 1872). Barcelona: Imp. N. Ramírez i Cia (1873a).
• Arús i Arderiu, Rossend. El primer any republicà. Llanterna màgica o revista de 1872 […] en un acte i en vers. Estrenada al Teatre Olimp (21 febrer 1873). Barcelona: Imp. Salvador Manero (1873b).
• Arús i Arderiu, Rossend. Mai més monarquia! A propòsit en un acte i en vers. Estrenat al Teatre Espanyol (27 abril 1873). Barcelona: Imp. Salvador Manero (1873c).
• Arús i Arderiu, Rossend. La caritat. Fantasia en 1 acte i 8 quadres, en vers. Estrenada al Teatre Espanyol (17 maig 1874). Barcelona: Arxiu Central Lírich-Dramátich de Rafel Ribas (1874).
• Arús i Arderiu, Rossend. La Ventafocs. Narració popular en 3 actes i dividit en 11 quadres. Música de José Navarro. Estrenada al Teatre del Bon Retir (27 juliol 1877). Barcelona: Imp. De Jaume Jepús (1877a).
• Arús i Arderiu, Rossend. Cartes a la dona. Notícies exactes i detallades de la Exposició Universal [...]. Nova York: Estampa de John Smith (1877b).
• Arús i Arderiu, Rossend. Un ambo de regidors. Fi de festa en un acte i en prosa. Estrenat al Teatre Novetats (29 abril 1882). Barcelona: Imp. De Joaquim Solé (1888).
• Arús i Arderiu, Rossend. La mà oculta. Passatemps en 3 actes i en vers. Estrenat al Teatre Novetats (7 abril 1883). Barcelona: Arxiu Central Lírich-Dramátic de Rafel Ribas (1883).

Tavera, Susana (ed.). Cartes a la dona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Biblioteca Pública Arús, 2015. 2 volums. Vol. I: Ed. facsímil d’Arús (1877b); Vol. II: Estudi introductori i edició crítica d’un segon volum inèdit a càrrec de Tavera.

Obres referides:

—(1870). 1869. Revista política d’aquest any i en 1 acte, en català, castellà i francès.

—(1871). 1870. Revista política d’aquest any, en vers, català, castellà i portuguès.

—(1872). 1871. Revista política en un acte i en vers, català, castellà, francès, italià i llatí.

—(1873). ¡Viva la federal! A propòsit polític en 1 acte dividit en 4 quadres.

—(1876a). Una casa en Chamberí. Comedia original en un acto y en prosa castellana.

—(1876b). La llanterna màgica. Viatge còmic, líric, fantàstic i inversemblant en 3 actes i 13 quadres, en vers català i un grapat d’idiomes.

—(1876c). Robinson II. Monòleg en un acte i en vers.

—(1877). Jo. Sol·liloqui en un acte i en vers.

—(1878). Un pas de comèdia. Entreteniment en 3 actes i en vers.

—(1879). Primavera i tardor. Comèdia en 3 actes i en vers. Manuscrit a: Memòria Digital de Catalunya.

—(1880a). Les màquines de cosir. Anunci industrial en un acte i en vers. Estrenada al Teatre Romea.

—(1880b). El cazador de águilas. Drama en 4 actos y un prólogo en prosa castellana.

—(1882). Les tres germanes. Conte fantàstic en 3 actes dividit en 8 quadres i en vers. Música de Mariano Carreras.

—(s. d.) Una vegada era un rei. Rondalla popular en 4 actes i un pròleg dividit en 23 quadres i en vers. Música de Mariano Carreras.

—(s. d.). Los buscadores de oro. Drama en un prólogo y 4 actos en prosa castellana.

• Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.
• Elías De Molins, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo xix (apuntes y datos). Barcelona: Imp. De Fidel Giró, 1889.
• Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 2, sobre amb l’epígraf «Arús Arderiu, Rossend». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
• Galofré, Jordi. Rossend Arús i Arderiu. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Col. Gent de la Casa Gran, 3, 1989.
• Rocamora, Joan. «Rossend Arús i Arderiu (1845-1891): Una altra Renaixença. Del teatre com a tribuna política a la premsa lliurepensadora». a: Panyella, Ramon (cur.). La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum & gelcc, 2007, p. 187-198.
• Roure, Conrad. Recuerdos de mi larga vida. Biblioteca El Diluvio. 3 vol, 1925-1927, p. 259-263.