Intèrpret
Les primeres obres en què va prendre part i de què es té registre van ser amb les agrupacions d’aficionats de les societats Foment Protector de Gràcia i La Rialla a partir de l’abril del 1892. Des de la temporada 1898-1899 passà a formar part de la companyia del Teatre Romea, aleshores dirigida per Enric Borràs i amb Carlota de Mena com a primera actriu. Va romandre al teatre del carrer Hospital fins a la temporada 1910-1911, després de la qual va passar una breu temporada al Teatre Principal i el Círculo de Sants, amb Carles Capdevila i Jaume Borràs, respectivament. Després d’una temporada sencera al Teatre Espanyol amb Parreño actuant en castellà (1911-1912), va retirar-se de la primera línia dels escenaris i només va aparèixer als teatres d’aficionats per diverses poblacions catalanes al costat de Jaume Borràs, Domènec Aymeric o Ermengol Goula, entre altres.
Durant la temporada 1913-1914 s’uní, com sa germana Emília, a la companyia de Josep Santpere per fer teatre líric als teatres Principal i Apol·lo. Seguidament, fou contractada per Alexandre Nolla, amb qui actuà a Vilafranca del Penedès (desembre 1914) i Terrassa (gener 1915). De tornada al Principal barceloní amb l’empresa Franquesa (1914-1915) va prendre part de la companyia que Jaume Borràs organitzà per a la temporada 1915-1916 per fer una gira per tot Catalunya. Les darreres campanyes professionals de l’actriu van tenir lloc al Saló Excelsior, amb Agustí Barbosa (1916-1917), i el Teatre Novetats, amb Enric Borràs i la Companyia Catalana (1917-1918 i 1921-1922). A partir d’aleshores va actuar de manera puntual, com en l’estrena de Judit, de Sagarra (1929), o amb aficionats de Sants i Gràcia, del 1932 al 1934. Molt probablement aquestes foren les seves darreres aparicions abans de retirar-se de l’escena.
Al marge del teatre, també va intervenir en dues pel·lícules, El otro (Codina i Zamacois, 1919) i la versió de Don Juan Tenorio feta per Ricardo Baños (1922).
Antònia Baró va ser una de les actrius secundàries més populars i de referència de l’escena catalana durant el període comprès entre el final del segle XIX i les primeres dècades del XX. Malgrat que la seva trajectòria artística i vital no van merèixer l’atenció de la crítica i dels estudis d’història teatral —si es compara amb la dedicada a la seva germana petita Emília—, Baró va tenir un paper destacat en moltes de les estrenes més rellevants del moment i en companyies de prestigi, com foren les dels germans Borràs, Carles Capdevila o Margarita Xirgu. A cavall entre els drames romàntics i les peces de costums de Frederic Soler o Àngel Guimerà, les temptatives d’un teatre més realista i de caire social d’Ignasi Iglésias o Adrià Gual o de la mà de Santiago Rusiñol, Antònia va ser elogiada per poder transitar amb ductilitat pels diferents estils i gèneres dramàtics sense deixar-se endur per les inèrcies interpretatives prototípiques. Contràriament, Antònia Baró va mantenir-se fidel a un estil propi que va permetre que s’emmotllés a la gran diversitat de personatges assumits al llarg de la seva trajectòria.
31 gener 1899. La farsa. Comèdia en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea.
6 abril 1900. La filla del mar. Drama en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea.
12 febrer 1900. La planxadora. Sainet en 1 acte. Jacint Capella. Teatre Romea. Teatre Català.
14 octubre 1901. Llibertat! Comèdia en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
11 març 1902. La pecadora. Drama en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea.
29 abril 1902. Els jocs florals de Canprosa. Comèdia en 1 acte. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
10 novembre 1902. Aigua que corre. Drama en tres actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea.
6 abril 1903. Flor tardana. Quadre de costums en 1 acte. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.
17 abril 1903. L’hèroe. Drama en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
11 maig 1903. El pati blau. Idil·li dramàtic en 2 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
20 gener 1905. La nit de l’amor. Drama líric en 1 acte. Santiago Rusiñol, Enric Morera (música). Teatre Romea.
14 març 1905. La lletja. Obra en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Teatre Català.
25 novembre 1905. Les garses. Drama en 3 actes. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.
27 març 1906. L’Eloi. Drama en 3 actes i en prosa. Àngel Guimerà. Teatre Romea.
20 febrer 1907. La mare. Obra en 4 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
1 març 1907. La barca nova. Drama en 3 actes. Ignasi Iglésias. Teatre Romea.
10 gener 1908. La llàntia de l’odi. Tragèdia en 4 actes. Gabriele d’Annunzio. Traducció de Salvador Vilaregut. Teatre Romea. Teatre Íntim.
28 gener 1908. L’hereu escampa. Obra en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Català Romea. Dirigida per Jaume Borràs.
16 octubre 1908. L’aranya. Drama en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea.
18 octubre 1907. Els savis de Vilatrista. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
30 gener 1909. La intel·lectual. Comèdia en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
12 febrer 1910. Cors de dona. Drama en 3 actes. Santiago Rusiñol i Gregorio Martínez Sierra. Teatre Romea.
25 febrer 1910. Dol d’«alivio». Farsa en 1 acte. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
26 setembre 1910. Burgeseta. Comèdia en 3 actes. Domènec i Vicenç Corominas prats. Teatre Romea.
29 octubre 1907. Els porucs. Comèdia en 2 actes. Ramon Franqueza. Teatre Romea.
7 gener 1911. El daltabaix (Las del barranco). Comèdia en 4 actes. Gregorio de Lafèrre/ Santiago Rusiñol [adapt.]. Teatre Principal. Companyia Giménez-Xirgu.
24 octubre 1912. Senyora àvia vol marit. Comèdia en 4 actes. Josep Pous i Pagès. Teatre Espanyol. Temporada del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
7 maig 1915. La dona del senyor Josep falta a l’home. Vodevil en 1 acte. Santiago Rusiñol. Teatre Soriano.
24 juny 1916. Els emigrants. Drama en 3 actes. Ignasi Iglésias. Teatre Principal de Terrassa.
12 maig 1917. L’auca del senyor Esteve. Comèdia en 5 actes i 10 quadres. Santiago Rusiñol. Teatre Victòria.
13 octubre 1917. Els nàufrags. Drama en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Novetats. Amb Jaume Borràs.
18 octubre 1917. Gente bien. Sainet en 1 acte. Santiago Rusiñol. Teatre Novetats.
15 març 1917. A ca l’antiquari. Sainet en un acte. Santiago Rusiñol. Teatre Novetats.
6 febrer 1918. Souper-tango. Obra satírica en 1 acte. Santiago Rusiñol. Teatre Novetats.
6 març 1918. Cap de flames. Tragèdia rural en 3 actes. Ambrosi Carrion. Teatre Còmic.
13 novembre 1918. Bataneros en comandita. Sainets de costums financeres en 1 acte. Santiago Rusiñol. Teatre Novetats.
6 desembre 1918. El català de «La Manxa». Tragicomèdia en 4 actes i 8 quadres. Santiago Rusiñol. Teatre Espanyol. Dir. Jaume Borràs.
10 febrer 1920. L’ànima és meva. Drama en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Novetats.
9 desembre 1921. Alta banca. Drama en 3 actes i en prosa. Àngel Guimerà. Teatre Novetats.
29 setembre 1928. La tia d’Amèrica. Carles Soldevila. Teatre Novetats. 15 maig 1918 al Còmic. La mala vida. 3 actes de Vallmitjana. Amb Borràs.
16 abril 1929. Judit. Poema dramàtic en 3 actes. Josep M. de Sagarra. Teatre Novetats.
Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.
Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 3, sobre amb l’epígraf «Baró Sanz, Antònia». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
s. n. «Antònia Baró». De tots Colors, núm. 38 (18 setembre 1908), p. 594.
s. n. «Antònia Baró». La Escena Catalana, núm. 296 (8 juny 1912), p. 10.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar