Apel·les Mestres

Dramaturg, escenògraf

Apel·les (o Apeles, tal com ell escrivia) va néixer l'any 1854 a Barcelona. El seu pare, Josep Oriol Mestres, va ser un arquitecte important a la ciutat, ja que participà en projectes de l'alçada del Liceu, la demolició de les muralles o la Catedral.

La seva formació va començar en un col·legi francès, però de seguida va entrar a estudiar a la Llotja. En un dels seus viatges de joventut va visitar Suïssa, on es va familiaritzar amb les tesis federalistes de Valentí Almirall i va descobrir el poeta Heinrich Heine, de qui més endavant traduiria l'obra Intermezzo. L'any 1875 va publicar Avant!, el seu primer llibre de poemes. Va ser també un dels introductors de la poesia xinesa a Catalunya amb les seves traduccions de Li Bai. A partir de llavors va començar a dibuixar en publicacions de referència com La Campana de Gràcia, La Publicitat o L'Esquella de la Torratxa. L'any 1885 es va casar amb la francesa Laura Radénez. Anys més tard es van recloure a la seva casa del carrer Permanyer de Barcelona, on ell, amb dificultats per escriure, es va dedicar a tenir cura del jardí i a freqüentar reunions amb alguns modernistes cèlebres.

La seva producció llibresca no es limita al text, sinó que s'ocupava de totes les qüestions que afecten el llibre com a objecte (disseny, paper, tipografia, etc.), i va donar com a resultat unes peces úniques d'una gran qualitat.

La seva carrera teatral va començar amb La nit al bosc, un poema musicat per Josep Rodoreda. A partir d'aquí la seva producció va anar acompanyada de la música d'alguns dels grans compositors catalans del moment, com ara Enric Morera a La Rosons (1901) o Enric Granados a Picarol (1915). La seva primera estrena va ser al Teatre Líric Català, impulsada per Ignasi Iglésias, amic de Mestres. Fins a l'any 1906 tota la seva producció escènica era de teatre líric. Aquell any va estrenar Sirena, que va trencar aquesta dinàmica. Pel que fa als temes, en la seva obra teatral es poden trobar peces que representen una vida marinera inspirada en Caldetes (on estiuejava); teatre dedicat a rondalles o adaptacions infantils i també un teatre més convencional. Destaquen, però, les obres Els Sense Cor i Justícia, en les quals va carregar contra el noucentisme, hostil a una figura eminent del modernisme com era Mestres.

Així com s'interessava per tots els elements del llibre, el mateix va fer en el cas del teatre, concebent-lo en la seva totalitat i arribant-se a ocupar fins i tot del vestuari. Aquesta visió total de l'espectacle era molt pròpia de les idees wagnerianes. I, de fet, no només hi combregava, sinó que va arribar a formar part de la delegació catalana del patronat del Festival de Bayreuth.

Va morir la matinada del 19 de juliol del 1936, acabada d'esclatar la Guerra Civil.

Apel·les Mestres (Barcelona 1854–1936), va ser un artista dedicat a la poesia, el teatre, la il·lustració i la música. Va ser també un dels pioners de l'humor gràfic tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. La seva aportació escènica va ser sobretot de teatre líric. La varietat, però, de la seva producció sovint ha dificultat una apreciació global de la seva obra.

1883. La nit al bosc.
1896. La cigala i la formiga.
1897. La flor de la vall.
1906. La Rosons.
1906. La barca.
1906. Picarol.
1906. Nit de Reis.
1906. Gaziel.
1906. El País de Vano (Pierrot el lladre).
1906. Sirena.
1907. Joan de l'Ós.
1907. Conte de Nadal.
1908. La presentalla.
1909. L'avi.
1909. La senyoreta.
1909. Els sense cor.
1913. Justícia.
1916. Barca dels afligits.
1923. A l'aigua.
1925. La gropada.
1927. La barca vella.

Poesia

Avant!: Poesies catalanes. Barcelona: La Renaixensa, 1875.

Microcosmos. Barcelona: La Renaixensa, 1876.

Idil·lis. Barcelona: Llibreria Espanyola, 1889.

Cants íntims. Barcelona: L'Avenç, 1889.

Margaridó. Barcelona: Espasa, 1890.

La garba. Barcelona: Espasa, 1891.

Vobiscum: Indiscrecions. Barcelona: Espasa, 1892. (2a ed.)

Odes serenes. Barcelona: Espasa, 1893.

Poemes de mar. Barcelona: Llibreria Espanyola, 1900.

En Misèria. Barcelona: Salvat, 1902.

Poemes d'amor. Barcelona: Salvat, 1904.

Liliana. Vilanova i la Geltrú: Oliva, 1907.

La perera. Barcelona: A. López, 1908.

La senyoreta. Barcelona: Oliva, 1909.

Abril. Poema cíclic. Barcelona: López, 1911.

Poesies. Barcelona: Ilustració Catalana, 1913.

Àtila: flors de sang. Barcelona: Giró, 1917.

Semprevives. Barcelona: Giró, 1920.

Apeles Mestres: poesies. Barcelona: Associació d'autors de la ploma, 1924.

Poesia xinesa. Barcelona: Bonavia, 1925.

Marines. Barcelona: Bonavia, 1927.

Montserratines. Barcelona: Bonavia, 1930.

Narrativa breu

Tradicions. Barcelona: Espasa, 1895.

Contes bosquetans. Barcelona: Vídua de Lluis Tasso, 1908.

Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Bonavia, 1933.

Llibre de lectura. Barcelona: Destino, 1984.

La casa vella. Sabadell: Ausa, 1989.

Dramatúrgia

La nit al bosc. Barcelona: Celestí Verdaguer, 1883.

Gaziel: Els Sense cor. Poema líric-dramàtic. Barcelona: Espasa, 1891.

La flor de la vall. Barcelona: Bonavia, 1897.

Monòlegs. Barcelona: López, 1901.

La Rosons. Barcelona: López, 1901.

Enredos de família: Monòleg extravagant. Barcelona: Almanac de L'esquella de la Torratxa, 1902.

Follet. Barcelona: Salvat, 1903.

La barca: Idil·li dramàtic. Barcelona: Salvat, 1903.

Sirena: Marina en un acte. Barcelona: López, 1906.

Pierrot lo lladre: País de vana, en un acte. Barcelona: López, 1906.

En Joan de l'Ós: conte a la vora del foc. Barcelona: López, 1907.

Un malalt: Monòleg. Barcelona: Bonavia, 1908.

La presentalla: Comèdia en tres actes. Barcelona: Bonavia, 1908.

L'honor; entre cel i terra. Barcelona: Baxarias, 1909.

La senyoreta: Idil·li dramàtic en un acte, en vers. Barcelona: Oliva, 1909.

La rondalla de l'amor: Trilogia. Barcelona: Baxarias, 1910.

La presó de Xauxa: Fantasia Líric-dramàtica en un acte. Barcelona: Porcar, 1910.

Ceguera: Idil·li dramàtic en un acte. Barcelona: Bonavia, 1911.

L'avi Xena. Barcelona: A. Artís impressor, 1912.

L'estiuet de Sant Martí. Barcelona: Bonavia, 1912.

El Pare-nostre: Monòleg. Barcelona: Baxarias, 1912.

Justícia! Tragèdia aristofanesca. Barcelona: Avel·lí Artís, 1913.

La viola d'or: Rondalla bosquetana en tres actes. Barcelona: Santpere, 1914.

Nit de reis: Conte de la vora del foc en dos actes. Barcelona: Impremta d'Art, 1915.

Picarol: Drama líric en un acte. Barcelona: Bonavia i Duran, 1915.

La barca dels afligits: Marina en un acte. Barcelona: Impremta d'Art, 1916.

Mascarada: Poema dramàtic. Barcelona: [s.n.], 1921.

L'última guerra: Poema heroi-còmic. Barcelona: Bonavia, 1922.

La verge decapitada. Barcelona: Garrofé, 1924.

A l'aigua!: Marina en un acte. Barcelona: Bonavia, 1924.

La noia: Marina en un acte. Barcelona: Bonavia, 1924.

Teatre íntim: L'home dels arsos. Blanc sobre blanc. Barcelona: Bonavia, 1925.

La gropada: Marina en un acte. Barcelona: Bonavia, 1926.

Tres i no res: Peça en un acte. Barcelona: Bonavia, 1926.

La barca vella: Marina en un acte. Barcelona: Bonavia, 1927.

Niu d'àligues: Drama en tres actes. Barcelona: Giró, 1927.

Una vegada era un rei. Barcelona: Bonavia, 1927.

Els Faritzeus: Comèdia en dos actes. Barcelona: Bonavia, 1928.

Una vegada era un príncep: Comèdia en dos actes. Barcelona: Millà, 1935.

Teatre modernista. Barcelona: Edicions 62, 1982.

Castillo, David. «Apel·les Mestres, heterodox». Avui Cultura (5 gener 2012), p. 2.

Jové i Lagunas, Xavier. «Apel·les Mestres». Avui Cultura (5 gener 2012), p. 6-9.

Verdaguer, M. Àngels. «Apel·les Mestres, amb motiu del 150è aniversari del naixement». Anuari Verdaguer (Vic), núm. 12 (2004).

Apel·les Mestres al portal Gaudí All Gaudí.

Apel·les Mestres a la Viquipèdia.

Teatre Líric Català a la Viquipèdia.

Apel·les Mestres al portal de l'AELC.

Apel·les Mestres a enciclopèdia.cat.