Logo Institut del Teatre

Llorenç Villalonga


Publicació: PalmaDaedalus1965

Redactor/a: Maria Muntaner González

Descripció

Aquesta obra aplega un conjunt de peces teatrals breus que l'autor començà a escriure com a divertiment. Als anys quaranta, Villalonga i la seva esposa passaven la nit de Nadal a un casal de Palma, convidats per la família Maroto-Coll, i en concret per dona Maria Coll, vídua del marquès de Can Ferrandell. Cada any, durant la vetllada, l'escriptor llegia un desbarat amb motiu de la festa. Anys més tard, Jaume Vidal Alcover reuní totes aquestes peces en un sol volum, al qual posà per títol Desbarats. El llibre consta de dues parts. La primera —conformada per les peces, escrites als anys quaranta, Sa marquesa se disposa a anar a n'es teatro, Sa venguda de s'Infanta, Economia en 1940, Viatge a Lisboa en 1945, Viatge a París en 1947, Bromes a la Manxa, A través de la Manxa, Hi feren ben a prop i Cock-tail a un vei palau— té un elevat to humorístic, costumista i caricaturesc, i els protagonistes eren els mateixos membres de l'auditori i, principalment, la vídua del marquès, «la marquesa de Pax», coneguda com a «Mumare». La segona —formada pels textos, escrits de 1956 a 1963, L'Esfinx, La Tuta i la Ramoneta, Alta i Benemèrita Senyora i Festa Major— conté peces més filosòfiques, properes al teatre de l'absurd.

La primera edició de l'obra, que és de 1965, té un pròleg de Jaume Vidal Alcover i es publicà a l'Editorial Daedalus. L'any 1975 n'aparegué una nova edició, ara amb un pròleg de Joan Sales i publicada a Club Editor. Aquesta edició, amb un nou títol (La marquesa de Pax i altres narracions), aplega dos nous desbarats: Na Bàrbara Titana i el general i Cock-tail en un nou palau. Així mateix, l'ordenació dels desbarats és també una altra.


Significació

La crítica ha considerat els Desbarats les peces més reeixides de la producció dramàtica de Llorenç Villalonga. Foren les primeres que l'autor escrigué en català. Sobretot en les de la primera part, l'autor tracta un tema recurrent en la seva obra: l'enfonsament econòmic d'una família aristocràtica, encara que en aquests textos no ho fa dramàticament, sinó des del bon humor i l'absurd. Així i tot, alguns fragments dels desbarats, en els quals hi ha el rerefons del franquisme i la postguerra, foren censurats i s'hagueren de fer algunes supressions abans que es poguessin editar.

Com passa amb altres obres teatrals de Villalonga, els desbarats tenen relació amb l'obra narrativa de l'autor: alguns es publicaren com a narracions, d'altres s'adaptaren dins novel·les, etc.

Tot i que l'autor no els concebé com a peces per ser representades, dels desbarats se n'han fet força representacions arreu, i alguns han estat traduïts a altres idiomes.


Bibliografia
  • — Llorenç Villalonga i el seu món. Binissalem: Di7 Edició, 1998.
  • Pomar, Jaume. La raó i el meu dret. Biografia de Llorenç Villalonga. Palma: Editorial Moll, 1995.
  • Rosselló Bover, Pere. «Els Desbarats en el conjunt de l'obra de Llorenç Villalonga». A: Actes del Col·loqui Llorenç Villalonga. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.
  • Sales, Joan. «Pròleg». A: Villalonga, Llorenç. La marquesa de Pax i altres desbarats. Barcelona: Club Editor, 1975.
  • Vidal Alcover, Jaume. «Pròleg». A: Villalonga, Llorenç. Desbarats. Palma: Editorial Daedalus, 1965.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x