Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Badalona

Redactor: Gerard Guerra

Territori: Barcelonès, Catalunya

Descripció

Municipi del Barcelonès ubicat al vessant marítim de la serralada de Marina, que ocupa la plana al·luvial costanera situada a l'esquerra del delta del Besòs, entre la serralada de Marina i la costa, i que limita, pel nord, amb la comarca del Maresme. Forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb uns 220.000 habitants aproximadament, és el municipi més gran del Barcelonès Nord i la tercera ciutat de Catalunya en població. Es considera que la data de fundació de Badalona és cap a l'any 100 aC, amb la fundació de la ciutat romana de Baetulo, malgrat que se'n conserven restes del neolític i d'un poblat ibèric previs a l'arribada llatina. Després de segles d'escassa població, a partir del segle xviii i, sobretot, del xix, Badalona pateix un augment exponencial de la població a causa de la industrialització, circumstància que es va perllongar durant el segle xx amb les diverses onades migratòries provinents de diverses regions d'Espanya. Econòmicament havia estat una ciutat de tradició pesquera, agrícola i, sobretot, industrial, tot i que actualment és bàsicament una ciutat de serveis. Culturalment, Badalona té un museu municipal, situat sobre de les restes romanes de l'antiga Baetulo, tres teatres i diverses biblioteques. Celebra dues festes majors: d'una banda, les Festes de Maig, en honor de sant Anastasi, amb la Cremada del Dimoni com a acte central, i de l'altra, la Mare de Déu d'Agost.

Activitat

Amb els estudis existents fins ara, la presència del teatre a Badalona data del darrer terç del segle xix. Amb l'increment de població a causa de la industrialització es va produir un augment considerable de l'interès pel teatre, sobretot al voltant de les cooperatives obreres, les societats recreatives i culturals, i les entitats corals. A final del segle xix Badalona disposava de tres teatres: el Teatre Badalonès, el Teatre Zorrilla i el Teatre Español. El primer, on Enric Borràs va fer les seves primeres representacions, va esdevenir a partir del 1939 el teatre del Círcol Catòlic, entitat que des de l'inici, el 1879, va tenir una secció teatral, encara en funcionament. El Zorrilla va ser fundat el 1868 i segueix en funcionament actualment. El Teatre Español pertanyia al Centre Catalanista Gent Nova i, després d'una època convertit en el Cinema Verbena, actualment no existeix. A l'últim quart del segle xix i al llarg del segle xx, moltes entitats recreatives, culturals i polítiques van tenir en els seus locals sales de teatre on se celebraven actuacions teatrals i altres espectacles. A més de realitzar representacions teatrals, organitzaven sarsueles, espectacles de màgia, balls, varietés i, en alguns casos, durant el segle xix, exhibicions d'esgrima. Les actuacions se solien fer els caps de setmana, normalment els diumenges a la tarda, perquè la majoria dels espectadors que hi assistien eren treballadors. Durant el primer terç del segle xx, Badalona era una ciutat culturalment molt rica, i en l'aspecte teatral, farcida de companyies de teatre d'aficionats. De totes aquestes companyies, però, en sobresortia el grup de teatre Pàtria i Art, vinculat al centre Gent Nova, que va representar 160 obres (com per exemple Espectres, d'Ibsen; En Pólvora, de Guimerà, o La Tosca, de Sardou) entre el 1904 i el 1908, moment en què va convertir-se en la companyia Terradas-Casas, coneguda, entre altres coses, perquè va ser on Margarida Xirgu va iniciar la carrera com a actriu. Amb l'esclat de la Guerra Civil l'activitat teatral badalonina queda interrompuda i no és fins al 1939 que progressivament es va anar recuperant, sempre sota la mirada atenta de les autoritats franquistes, zeloses de mantenir la moral catòlica imperant. Durant els anys de postguerra el Teatre Zorrilla va passar a funcionar com a cinema, fins al tancament l'any 1970. Després d'una profunda rehabilitació, va ser reobert el 1999. Paral·lelament, hi havia el teatre del Centre Parroquial de Sant Josep, actualment clausurat; el de la Cooperativa La Moral, construït el 1905 i encara en funcionament; el de l'Orfeó Badaloní, inaugurat el 1972 i ja desaparegut; el Teatre Cinema Nou, del 1935 i clausurat la dècada de 1990; el teatre de la Societat Coral la Badalonense, i el del col·legi dels Salesians. A part, hi havia els cinemes convertits posteriorment en teatre. Aquest és el cas del Cinema Principal, fundat l'any 1942 i en funcionament fins a l'any 1980, moment en què va ser adquirit per l'Ajuntament i va esdevenir l'actual Teatre Principal, que ha estat reformat el 1998 i el 2010, i també és el cas del Teatre Blas Infante, que va ser obert l'any 1947 com a Cinema Badalona. Actualment a la ciutat hi ha la presència de tres teatres gestionats per l'empresa Badalona Cultura: el Teatre Zorrilla, el Teatre Principal i el Teatre Blas Infante, agrupats sota el lema Centre de les Arts Escèniques Badalonines. Ara per ara a la ciutat de Badalona es programen regularment diverses produccions provinents de Barcelona, de la resta de l'Estat i, també, tot i que en menor mesura, d'algunes entitats teatrals badalonines. En aquest sentit, cal destacar el Festival Internacional de Màgia Memorial Li-Chang, dirigit pel mag Enric Magoo i que des de l'any 2000 s'ha consolidat com un dels festivals més importants d'aquest àmbit a tot el país. Alhora, també cal esmentar el cicle Badalona Escena, que des de l'any 2009 permet a alguns grups de teatre d'aficionats de presentar la seva darrera creació al Teatre Zorrilla de Badalona. A més, la tardor del 2016 es va fundar el cicle de teatre d'aficionats «Badalona es mostra», un projecte nascut gràcies al treball conjunt de les companyies de teatre amateur de la ciutat, l'Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya, que vol recuperar l'esperit de la «Mostra de Teatre Jove de Badalona: Toteatre» duta a terme entre els anys 2002 i 2011. Diversos actors professionals han sortit de les diverses entitats de teatre d'aficionats de la ciutat, com per exemple Enric Borràs, Margarida Xirgu, Lluís Marc, Carles Sans, Jordi Dauder, Marta Marco, Gemma Brió, Jordi Díaz, Cristina Solà, Anna Moliner i Rubèn Montañá.

Bibliografia

Abras, Margarida; Carreras, Montserrat. Badalona 1897. Cent anys de Ciutat. Badalona: Museu de Badalona i El Punt, 1997.
Fatjó Carreras, Elisenda. «El teatre a Badalona. L'agrupació Pàtria i art, 1904-1908». Carrer dels arbres. Badalona: Museu de Badalona, 3a. època, núm. 22, 2012, p. 99-121.
Bigas Munné. «Breve visión sobre la añeja afición teatral badalonesa». A: Revista de Badalona, 26 d'octubre de 1946, p. 24.
Clapés, Juan. «Una formación teatral de añorados tiempos». A: Revista de Badalona, Festa Major de 1947, p. 32-34.
Cuyàs Tolosa, Josep M. «Apuntes para la historia del teatro en Badalona». A: Revista de Badalona, 20 de setembre de 1958, p. 11.
Cuyàs Tolosa, Josep M. Història de Badalona. Badalona: Arts Gràfiques Duran, 1982.
Foguet i Boreu, Francesc; Graña Zapata, Isabel. El Gran Borràs: retrat d'un actor. Badalona: Museu de Badalona, 2007.
Foguet i Boreu, Francesc. Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena. Badalona: Museu de Badalona, 2010.
Forn i Perramon, Clara. «El Círcol Catòlic de Badalona. 125 anys d'història». A: Carrer dels Arbres. Badalona: Museu de Badalona, 3a època, núm. 15, 2004, p. 53-62.
Gràcia, Josep. Teatres de Catalunya. Barcelona: Institut del Teatre / Departament de Cultura / Caixa de Barcelona, volum 1, 1986, p. 176-181.
Graña Zapata, Isabel. «Gent Nova: Badalona dins la cultura catalana contemporània». Carrer dels Arbres. Badalona: Museu de Badalona, 3a època, núm. 1, 1990, p.89-94.
Mauri, Jordi; Moya, Georgina; Palau, Josep; Casals, Núria. «Vint anys de vida teatral a Badalona (1950-1970)». Carrer dels Arbres. Badalona: Museu de Badalona, 3a època, núm. 18, 2007, p. 15-36.
Villarroya Font, Joan. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999.

Enllaços