Logo Institut del Teatre

Vilafranca del Penedès, 27-7-1881  Mèxic30-12-1954

Dramaturg, comediògraf, editor i periodista

Redactor/a: Gerard Guerra

Biografia

Nascut a Vilafranca del Penedès l'any 1881, després d'una breu estada a Vilanova i la Geltrú d'adolescent va anar a Barcelona i va començar a treballar com a aprenent de caixista a la impremta Vidal Germans. A principi de segle va tenir relació amb la tipografia de L'Avenç. Va debutar el 1909 com a comediògraf amb Quan l'amor ha encès la flama, escrita l'any abans. Més tard va escriure L'eterna qüestió (1909), Mai se fa tard si el cor és jove (estrenada al Romea l'any 1910, refosa després per Avel·lí Artís i reestrenada al Novetats l'any 1927, amb el títol esmenat: No és mai tard si el cor és jove), Matí de festa (1910), A cor distret, sagetes noves (1911), La sagrada família (1912) i Seny i amor, amo i senyor (1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic, en traducció castellana d'Artur Moi), El camí desconegut (1927), Isabel Cortès, vídua de Pujol (1928), El testament de l'Abadal (1929) i Les ales del temps (1934). Va editar llibres de teatre, la col·lecció «Les Ales Esteses» i la «Col·lecció Catalònia» (1944-1953), i diverses revistes, però, sobretot, La Mainada. Exiliat a Mèxic el 1939, hi va fundar la Companyia Internacional d'Edicions, que va publicar La Nostra Revista (1946-1954), va obrir la Llibreria CIDE (1949) i va participar en diverses empreses, com ara la direcció de la secció d'art dramàtic de l'Orfeó Català (1939) o la pertinença a l'equip directiu de la Comunitat Catalana de Mèxic (1941) i de la Institució de la Cultura Catalana de Mèxic (1949), entre d'altres. Va fundar i dirigir El Poble Català i va col·laborar a les revistes de l'exili, com ara Germanor. És també autor del llibre Adrià Gual i la seva obra (1944). Catalanista, liberal i demòcrata, Artís va ser un d'aquells treballadors infatigables que van treballar perquè la llengua, la literatura, el periodisme i l'edició catalanes assolissin els paràmetres de qualitat i modernitat per fer-los homologables respecte a altres nacions i altres cultures del món. Va morir d'un atac al cor —el tercer en mig any— el dia 30 de desembre del 1954 a casa del seu fill Avel·lí Artís Gener.


Significació

És considerat un dels puntals de les lletres catalanes, tant dels anys de preguerra com de l'exili americà. La seva obra, bàsicament comèdies i sainets, es produeix durant el període comprès entre els anys 1910 i 1930. És, per tant, contemporània, de l'estètica noucentista defensada per autors com Carles Soldevila o Pompeu Creuhet, de la qual agafa alguns dels principis estètics i els mescla amb una bona dosi de la tradició costumista vuintcentista, evitant però els tics romàntics. La seva dramatúrgia, sovint catalogada com a «alta comèdia ciutadana», es caracteritza per la simplificació de la trama de les obres i se centra habitualment en un sol esdeveniment i usa un llenguatge depurat, amb uns personatges de tendència arquetípica. Es tracta d'una comediografia que potser no és tan innòcua com sembla en aparença, perquè hi batega la perspectiva d'una ideologia liberal i demòcrata. Encara que sigui d'esquitllentes, Artís té present en les seves obres, per exemple, els desequilibris socials (Diàleg), les perversions del patriotisme bèl·lic (Comèdia de guerra i d'amor), la solidaritat amb els treballadors (Les noies enamorades) i la millora de la condició social de la dona (Seny i amor, amo i senyor). L'infatigable activisme cultural que Avel·lí Artís i Balaguer va desplegar al final de la seva vida, les intrèpides iniciatives editorials i periodístiques que va endegar i l'entusiasme i la capacitat de treball que el caracteritzaven van convertir-lo en un dels pilars de l'exili català a Amèrica. De Mèxic estant, va dur a terme una activitat intensa per mantenir la flama de la continuïtat cultural. La dedicació d'Artís al periodisme, al sector del llibre, a la política i a la cultura en l'exili mexicà entroncava amb allò que havia intentat de construir a la Catalunya autònoma.


Estrenes

24 abril 1909. Quan l'amor ha encès la flama. Teatre Romea, Barcelona.

16 desembre 1909. L'eterna qüestió. Pas de comèdia. Teatre Romea, Barcelona.

9 març 1910. Mai no és tard si el cor és jove. Comèdia en tres actes. Teatre Romea, Barcelona.

17 març 1910. Vilacalmosa, farsa lírica en dos actes. Música de Carles Oró. Teatre Gran Via, Barcelona.

26 novembre 1910. Matí de festa, diàleg. Teatre Principal,Barcelona.

22 abril 1921. Comèdia de guerra i d'amor. Gran Teatre Espanyol, Barcelona.

21 octubre 1924. Les noies enamorades, sainet barceloní en dos actes, dividits en tres quadres.Teatre Romea, Barcelona.

9 octubre 1925. Seny i amor, amo i senyor, comèdia en tres actes. Teatre Romea, Barcelona.

20 setembre 1930. Quina llàstima de xicot. Teatre Romea, Barcelona.

11 maig 1931. La roda de la fortuna. Teatre Romea, Barcelona.


Publicacions

1909. Quan l'amor ha encès la flama: comèdia en tres actes. Barcelona: Obradors Gràfics Casamajó.
1910. Mai se fa tard si el cor és jove: comèdia en tres actes. Barcelona: Bartomeu Baixarías.
1910. L'eterna qüestió: pas de comèdia. Barcelona: Llibreria Espanyola.
1910. Vilacalmosa: farsa lírica en dos actes. Barcelona: Salvador Bonavía.
1910. Matí de festa: diàleg. Barcelona: Llibreria Millá.
1911. A cor distret, sagetes noves: comèdia en tres actes. Barcelona: La escena catalana.
1913. La sagrada família: comèdia dramàtica en tres actes. Barcelona: l'autor.
1918. La llum dels ulls: comèdia en dos actes. Barcelona: l'autor.
1921. Comèdia de guerra i d'amor: en tres actes. Barcelona: Salvador Bonavia. La escena catalana (segona època), 82.
1921. A sol ixent fugen les boires: comèdia en tres actes. Barcelona: Salvador Bonavia. La escena catalana (segona època), 89.
1924. Les noies enamorades: sainet barceloní, en dos actes, dividits en tres quadros. Barcelona: Tipografia Emporium.
1925. Seny i amor, amo i senyor: comèdia en tres actes. Barcelona: Salvador Bonavia. La escena catalana (segona època), 187.
1927. El camí desconegut: tragicomèdia en quatre actes. Barcelona: Llibreria Bonavía.
1927. Els cinc sentits: comèdia en tres actes. Barcelona: Llibreria Bonavía.
1928. Isabel Cortès, Vda. de Pujol: comèdia en tres actes. Barcelona: Llibreria Bonavía.
1928. «Sed breves»: sainet en un acte amb un antequadro. Barcelona: Llibreria Bonavia.
1932. La roda de la fortuna: comèdia en tres actes. Barcelona: Llibreria Millá.


Bibliografia
  • Artís-Gener "Tísner", Avel·lí (1977). «Morts a l'exili», Avui. Barcelona, 17 d'abril de 1977.
  • Bladé i Desumvila, Artur. (1993), De l'exili a Mèxic. Barcelona: Curial, p. 151-186.
  • Caballeria Ferrer, Sílvia (2001). «La col·lecció popular 'Les Ales Esteses' d'Avel·lí Artís i Balaguer (1929-1931)», Revista de Catalunya, núm. 165, p. 79-90.
  • Coromines, Diana (2014). Avel·lí Artís i Balaguer. Vida i obra. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • Curet, Francesc (1967). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.
  • Fàbregas, Xavier (1978). Història del teatre català. Barcelona: Millà.
  • Ferrer Costa, Josep; Pujadas Marquès, Joan (2003), Epistolari de Joan Coromines amb exiliats catalans d'Amèrica: Hipòlit Nadal i Mallol i Avel·lí Artís i Balaguer. Barcelona: Fundació Pere Coromines – Curial.
  • Gallén, Enric (1993). «El teatre». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (dir.), Història de la literatura catalana, vol. 8 i 9. Barcelona: Ariel.
  • Riera Llorca, Vicenç (2003), Cròniques americanes. Articles publicats en les revistes de l'exili. Barcelona: Fundació Pere Coromines.

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x