Teatre Zorrilla

Teatre dissenyat per l'arquitecte Jaume Botey i Garriga. Pren com a model la forma del teatre a la italiana en ferradura, amb platea i dos pisos. És especialment rellevant l'ornamentació rococó. Antigament l'entrada principal era pel carrer de Mar, actualment usada com a sortida d'emergència. Va ser inaugurat el 31 d'octubre de 1868 amb la representació de Traidor, inconfeso y mártir, de José Zorrilla, el qual va visitar la ciutat el gener del 1869, coincidint amb la inauguració del nou enllumenat de gas. El 22 d'abril del 1905 el teatre es va convertir en cinema. A partir d'aquella data, el Zorrilla alternà les activitats teatrals amb les cinematogràfiques. Després de la Guerra Civil Espanyola, la programació va ser fonamentalment cinematogràfica, amb alguna representació teatral aïllada, i el Zorrilla passà a anomenar-se Cine Aya. Com a conseqüència de la crisi que va patir el cinema i dels problemes econòmics de l'empresa, el teatre es va veure abocat a una progressiva degradació i va tancar definitivament les portes l'any 1970. 

L'Ajuntament de Badalona va adquirir el teatre l'any 1986 i en va aprovar un projecte de rehabilitació, adequació i reforma, elaborat per l'arquitecte Joan Bosch i Agustí. El 10 de febrer del 1995 es va aprovar en el Consell de Ministres la inclusió del Teatre Zorrilla dins el Pla de rehabilitació de teatres del segle XIX. El 28 de novembre d'aquell mateix any es va signar un conveni entre l'Ajuntament i el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient per tal de cofinançar les obres. El 21 de gener del 1999 el teatre va ser inaugurat de nou, a partir d'aquell moment reanomenat Centre d'Arts Escèniques de Badalona, amb l'objectiu teòric de fomentar les arts escèniques a la ciutat, no només presentant produccions foranes, sinó també afavorint la creació i la producció del teatre badaloní.