Coreògrafa i intèrpret
Guillermina Coll es va formar en dansa clàssica i espanyola de la mà de Joan Magriñà des dels vuit anys. El 1964 entrà a l'Institut del Teatre, on obtingué el títol de dansa clàssica el 1967. Paral·lelament, Coll va estudiar piano al Conservatori del Liceu de Barcelona. De 1966 a 1974 formà part del cos de ball i més tard fou solista del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Joan Magriñà. El 1974 deixa la companyia per ballar al Ballet Contemporani de Barcelona, llavors dirigit per Ramon Solé. Per adquirir més experiència com a intèrpret, el 1976 Coll emigra a Bèlgica, on entra en el Ballet Royal de Wallonie; al cap d'un any és nomenada solista i el 1978 s'uneix com a solista al Ballet Royal de Flandes. Durant aquesta etapa a Bèlgica va col·laborar amb el músic Antoni Besses, amb qui va crear espectacles educatius amb el suport de Juventuts Musicals.
Torna a Barcelona el 1983 i comença a impartir classes de dansa clàssica i repertori a l'Institut del Teatre. En aquesta etapa comença a coreografiar regularment per a diferents projectes i encàrrecs. Coll s'incorpora a la companyia de postgraduats de l'Institut del Teatre, ideada per Barbara Kasprowicz i Esteve Boronat, com a repetidora i coreògrafa. El 1984 guanya el segon Premi Coreogràfic Nacional Roseta Mauri amb Tres preludis de Mompou, que neix com a taller per a l'Institut del Teatre. A final dels anys vuitanta, Coll col·labora amb el compositor Xavier Benguerel en dues ocasions: coreografia l'òpera Spleen i la Glossa operística sobre el Llibre Vermell de Montserrat (1988). Per al Liceu munta les coreografies d'òperes com La Gioconda.
La companyia de postgrau es dissol i es funda Dart Companyia de Dansa el 1986, que Coll dirigeix fins a 1990. Amb aquesta formació presenta diferents treballs seus, com Lligams, Wesendonk Lieder o Jocs. Paral·lelament participa com a intèrpret en produccions d'altres coreògrafs. A principi dels noranta torna a col·laborar amb Antoni Besses, amb qui el 1992 presenta Concert Dansa Dark, un espectacle que es consolida com a grup de cambra amb què creen espectacles de diferents formats fins a 1996. Quan arrenca la companyia pedagògica IT Dansa, el 1997, Guillermina Coll s'incorpora al projecte, liderat per Catherine Allard, com a repetidora. Diferents companyies professionals l'han convidat a fer classes, com és el cas de Gelabert/Azzopardi o 2004 DCA-Philippe Decouflé.
De 2005 a 2006 va ser directora de l'EESA/CPD de l'Institut del Teatre. I de 2010 a 2012 va ser la directora del Departament de Pedagogia del CSD. A partir de 2013 va ser directora artística del CSD —càrrec compartit amb Alexis Eupierre— i també cap de l'especialitat de Pedagogia de la Dansa d'aquest centre fins a la seva jubliació a final del curs acadèmic 2015-2016.
Guillermina Coll és una pedagoga clau en l'ensenyament de la dansa clàssica i el repertori contemporani a Catalunya gràcies al seu talent com a intèrpret, la seva implicació en la professió i les seves aptituds pedagògiques. En efecte, és una figura que ha aportat continuïtat i enllaça diferents generacions de ballarins i coreògrafs del Principat: des del seu bagatge amb Joan Magriñà fins a l'experiència com a ballarina solista a Bèlgica, els trenta anys impartint classes a l'Institut del Teatre i els més de quinze com a repetidora a IT Dansa. Al llarg de la seva carrera, Coll ha rebut diferents reconeixements, però un dels més significatius és el Premi Nacional de Cultura que li va concedir la Generalitat de Catalunya el 2015 per la seva trajectòria.
Com a pedagoga de dansa clàssica, Coll ha incorporat elements de tècniques psicosomàtiques en la seva metodologia per millorar la mobilitat o la respiració, i l'aplicació orgànica de la tècnica en diferents tipologies de cos. A més, també ha desenvolupat espectacles i iniciatives divulgatives. La faceta coreogràfica ha estat profundament lligada a la comprensió i l'anàlisi creatives sobre la relació entre la música i la dansa: des dels espectacles que creà amb Antoni Besses fins a les peces compostes per als tallers de l'IT, així com els espectacles de Dart.
Des de l'inici de la companyia de postgrau IT Dansa, Guillermina Coll va ser, juntament amb Catherine Allard, un dels pilars fonamentals del projecte, a càrrec de la direcció dels assajos. Com a repetidora ha treballat amb figures rellevants del panorama internacional com Tony Favre, Jennifer Hanna, Nacho Duato, Stijn Celis, Rui Horta, Jirí Kylián o Jacopo Godani. Al llarg de la seva trajectòria a la companyia ha deixat empremta en diferents generacions de ballarins. En els últims anys de carrera a l'Institut del Teatre s'ha dedicat a l'ensenyament de la pedagogia de la dansa al CSD, on ha transmès la seva experiència i els seus coneixements a nous pedagogs.
1978. Amalgama. Música: Visions Fugitives, de Serguei Prokófiev. Interpretació: Antoni Besses (piano), Chantal Lefèvre i Guillermina Coll (música). Pati Antic de l'Hospital de Barcelona.
1979/1980. Síntesi de la història de la música i de la dansa. Música: Antoni Besses. Bèlgica.
1980/1981. Música i danses espanyoles. Idea i interpretació: Antoni Besses (música) i Guillermina Coll (dansa). Bèlgica
1983. Formes. Música: Emmanuel Gevers. I Dos estudis. Música: Antoni Besses.
1984. Tres preludis de Mompou. Institut del Teatre.
1984. 3 + 2 = 5. Companyia de Postgraduats de l'Institut del Teatre.
1985. Terra i espai. Música: Béla Bartók.
Com a directora i coreògrafa de Dart Companyia de Dansa (1986-1990):
Lligams. Música: Gustavo Ríos.
Wesendonk Lieder. Música de Richard Wagner.
Jocs. Música: Ígor Stravinski.
Amb Mompou. Música: Cants màgics de Frederic Mompou.
Sons + Imatges = Volums. Música original de Gustavo Ríos.
1991. Dues peces dins del Monogràfic de Prokófiev. Sant Cugat.
1992. Concert Dansa Dark (nom de l'espectacle). 5 Melodies. Sonata. Tres estudis.
1994. Collage 1. Música: Antoni Besses.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
