Coralina Colom

Entrà a l'Institut del Teatre a quinze anys seguint els desitjos del seu pare. La seva primera estrena va ser La marquesa Rosalinda, de Valle-Inclán, a la Cúpula del Coliseum el 1954. El març de 1956 actua al Palau de la Música a L'anunciació a Maria, de Claudel, en versió de Joan Oliver. L'estiu d'aquest mateix any el seu nom apareix a la llista d'actors de la Companyia de Teatre Ciutat Comtal, que dins la programació del Teatre Grec de Montjuïc, i sota la direcció de Dolly Latz, representa Ifigenia en Táuride, en adaptació de Gómez de Mata, i estrena l'Hipólito d'Eurípides, amb Fernando Cebrián i Dora Santacreu com a primers actors. Formant part de la companyia Teatre Experimental de Barcelona, dirigida per Esteve Polls, actua a Bolero (1956), de M. Durand, en versió de Xavier Regàs, en el llavors acabat d'inaugurar Teatre Alexis de Barcelona. Durant les temporades 1957-1958 i 1958-1959 forma part de la Companyia Ciutat de Barcelona, titular del Teatre Alexis, i sota la direcció d'Antoni Chic representa Los blancos dientes del perro, d'Eduardo Criado, compartint repartiment amb Salvador Escamilla; La encantadora familia Bliss, de Noël Coward; Teatro de Nuestro Tiempo (Sin profesor i Historia de Caín), d'E. Ortenbach i G. Cantieri; Cuando las nubes cambian de nariz, d'Eduardo Criado; Entremeses, de Cervantes, i Vestir al desnudo, de L. Pirandello, en versió d'Ildefonso Grande. El 1960 s'incorpora a la companyia de Joan Capri i representa al Teatre Candilejas, sota la direcció d'A. Chic i compartint escenari amb Emília Baró, El senyor Perramon, de Sagarra, adaptació de L'Avare de Molière; La torre i el galliner, de Vittorio Calvino, en versió de X. Regàs i R. Bascompte, i La ferida del temps, de J. B. Priestly.

El març de 1960, formant part del Teatro Español Universitario, participa al Festival Internacional de Venècia representant Farsa de la enamorada del rey, de Valle-Inclán, sota la direcció de Josep Maria Loperena, i l'octubre del mateix any, per celebrar el centenari del naixement de Joan Maragall, representa al Palau de la Música el paper protagonista de la tragèdia de Nausica. En la temporada 1960-1961 s'incorpora a la companyia de Màrius Cabré, on està fins a la temporada 1963-1964 inclosa, i estrena El místic (1961), de Rusiñol, amb Luis Orduña, al Palau de la Música, i La passió de Jesucrist (1961), a l'Apolo. L'11 d'agost de 1961, juntament amb alguns alumnes de l'Institut del Teatre, representa al Teatre Grec Los encantos de la culpa, de Calderón, sota la direcció de Hermann Bonnín. L'octubre de 1961 estrena Don Juan Tenorio amb Mario Cabré, a l'Apolo, seguida de Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso (1962), al Teatre Alexis, sota la direcció de Josep Maria Loperena, i Un marit baix de to (1963), de Maurice Hennequin, en l'adaptació de Joan Cumellas, al Teatre Romea. Allí també representa Terra baixa (1963) i Mar i cel (1963) en la versió de Josep Miracle, estrenada al Palau de la Música Catalana. El 1964, formant part de la companyia de Màrius Cabré i Joan Cumellas, repeteix al Romea l'èxit d'El místic , de Rusiñol, compartint cartell amb Pepita Ferràndiz, Màrius Cabré i Lluís Carratalà; Ocells de pas (1964), de Rusiñol i Martínez Sierra, i Misteri de dolor, dirigida i escrita per Adrià Gual i interpretada amb Teresa Cunillé i Carlos Lloret.

La temporada 1964-1965 entra a formar part de la companyia d'Alejandro Ulloa i interpreta Ofèlia en Hamlet; continua amb Reinar después de morir, al Teatre Apolo, i El rostro del asesino, d'Agatha Christie, al Teatre Barcelona. El desembre de 1964 participa en la gala homenatge que es tributa a l'actriu Lola Membrives al Teatre Romea amb motiu de la seva retirada dels escenaris. El 1965 intervé en l'homenatge a Emília Baró a l'Orfeó Gracienc interpretant Terra baixa, de Guimerà, en companyia de Pau Garsaball, Rafael Anglada, Pepita Fornés i Paquita Ferràndiz. Al Teatre Windsor, i sota la direcció d'Alejandro Ulloa, estrena l'any 1965 Pariente lejano sin sombrero, de M. Ballesteros; després, Otelo, de Shakespeare, i La otra honra, de Benavente, en la commemoració del centenari del naixement del dramaturg. Amb el mateix director, però al Teatre Moratín, torna a representar el clàssic Don Juan Tenorio, de José Zorrilla, l'any 1968. A la dècada dels setanta només estrena tres peces de llarga durada en cartell: Cyrano de Bergerac (1970), al Teatre Espanyol; La calle sin árboles (1970), de José Santolaya, al Poliorama, i La moschetta, de Ruzzante, estrenada al Teatre Grec el 20 de juliol de 1973, sota la direcció de Ventura Pons.

En el seu palmarès destaca el Premi Internacional d'Interpretació del VIII Cicle de Teatre Llatí el 1965 per Flor de un día.

Durant els darrers trenta anys ha estat professora de l'Institut del Teatre fent classes de veu. Les seves investigacions com a pedagoga queden recollides a Exercicis per al laboratori de veu i de dicció, escrit en col·laboració amb Rosa-Victòria Gras (1998).

Al cinema només ha interpretat El castigador (1965), sota la direcció de Joan Bosch.

Hemeroteca de La Vanguardia.

• http://www.imdb.com/name/nm0172959/
• http://colleccions.cdmae.cat/