Ramon Solé

Director, coreògraf, intèrpret

Ramon Solé va ser ballarí, coreògraf i professor. Nascut a Cartagena, Solé va passar la infància a Altet (terme integrat a Tàrrega, Lleida), però el 1949 es trasllada amb la seva família a viure a La Rochelle (França). Allí estudia al Conservatori Municipal de Música i Dansa de Bordeus amb Colette Milner. Com a ballarí professional debuta el 1956 amb la companyia Ballet des Étoiles de París al Teatre Marigny, que dirigien Milorad Miskovich i Irena Lidova. Va treballar ocasionalment amb la companyia de Jean Babilée i va ingressar com a solista el 1958 al Teatre de Bordeus, on va ser nomenat primer ballarí.

A partir del 1959 balla en diverses companyies europees, com Ballet Moderne de París, Ballet Moderne de George Reich, Ballet Jeanine Charrant, Grand Ballet Classique de París, Ballet Rosella Hightower o la companyia del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Amb aquestes formacions balla rols de solista tant de repertori clàssic com de coreògrafs contemporanis. El 1964 va ser convidat al Gran Teatre del Liceu. Sota la direcció de Joan Magriñà i amb la col·laboració de l'Esbart de Rubí, Solé interpretà Les gavines amb música de Joan Altisent, inspirada en un tema mariner. De Magriñà també va interpretar Evocació, coreografia que va girar per Europa amb companyies com el Gran Ballet del Teatre de Ginebra, Ballet de l'Òpera de Bonn, Ballet de l Òpera de Lió i Complesso Romà del Ballet di Roma. Durant la dècada dels anys seixanta comença a coreografiar.

El 1974 s'instal·la a Barcelona, on des de la seva arribada fins al 1978 imparteix classes de dansa clàssica a l'Institut del Teatre. El 1975 amb un grup d'alumnes i ballarins joves de l'escola funda el Ballet Contemporani de Barcelona. Guillermina Coll i Sílvia Munt són algunes de les intèrprets amb qui Solé presenta les seves peces. Tot i així, el 1976 es produeix una escissió i un grup d'alumnes comença a treballar sota el nom de Ballet Contemporani de Barcelona; és llavors quan Solé canvia el nom de la seva formació pel de Companyia de Dansa de Barcelona Ramon Solé. Sota aquest segon nom Solé estrena treballs com La dansa de la mort (1978), amb música de W. A. Mozart i textos medievals, l'any 1978 al Saló del Tinell. El 1981 inaugura el Centre de Dansa Ramon Solé, escola i espai on també presenta diferents espectacles. Al llarg de la seva trajectòria professional combinà la coreografia amb la pedagogia des de la seva escola privada al barri de Gràcia. Solé, que va morir el 1997 després de lluitar contra el càncer durant cinc anys, havia estat treballant en la coreografia Nikinsky le clown de Dieu amb la ballarina i amiga Jannick Niort, projecte basat en el dietari de Vasklav Nijinski que no va poder finalitzar.

Ramon Solé va ser un dels mestres de dansa que van renovar les metodologies, tant en l'aspecte tècnic com en l'estètic, al Principat. Com altres ballarins que s'havien format i treballat a l'estranger, havia adquirit coneixements sobre les metodologies que s'empraven en escoles europees (Vendrell, 2008), com és el cas d'Alfons Rovira, Concha i José Lainez o Josep Maria Escudero. Tot i que l'arribada a Catalunya de Solé als anys setanta aportava idees estètiques i tècniques renovades de la dansa clàssica, aquestes noves metodologies no van encaixar en el context de l'Institut del Teatre d'aquell moment.

A més de la seva tasca com a pedagog, Ramon Solé va contribuïr de manera significativa en l'efervescència creativa que es va experimentar a final dels anys 70 a Barcelona com a fundador del Ballet Contemporani de Barcelona. Gràcies a la seva seva carrera prolífica a França, Solé coneixia de primera mà la línia estètica del neoclassicisme francès, a partir del qual va concebre la majoria de les seves peces amb la Companyia de Dansa Ramon Solé. Malgrat la manca de suport institucional —i, per tant, escassedat econòmica—, amb aquesta formació va difondre la dansa neoclàssica amb un grup de ballarines professionals, entre les quals destaquen Guillermina Coll, Sívia Munt i Mathilde von Meerendonk. Solé va presentar els seus treballs en escenaris i festivals, com la Temporada Popular de Ballet Saló del Tinell, el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, el Festival Internacional de Dansa de la Costa Brava o l'Auditori de Mallorca. Amb la seva companyia també van actuar a l'estranger, com és el cas de la producció de Carmen (1985), presentada a Itàlia el 1986. Amb l'escola i la companyia Ramon Solé va promoure la difusió de la dansa en diferents espais i formats, com la Temporada Popular de Ballet (a Drassanes), la plaça de la Catedral o al barri de Gràcia, on tenia la seva escola. Solé també va ajudar a impulsar la revista especialitzada Dansa 79. Entre la seva obra, destaquen les versions de clàssics com Carmen, El Trencanous, Bolero de Ravel, Romeu i Julieta o L'après-midi d'un faune i d'altres que partien de conceptes originals seus, com La Dansa de la mort o Homenatge a Gaudí.

(Selecció)

Com a intèrpret:
1964. Les gavines. Esbart Dansaire de Rubí. Gran Teatre del Liceu.

Com a coreògraf i intèrpret:
1976. Homenatge a Gaudí. Saló del Tinell.
1979. La dansa de la mort. Saló del Tinell.
1979. Tot l'enyor d'un passat.
1983. Magníficat.
2 novembre 1985. Carmen. Teatre Principal, Vilanova i la Geltrú.
26 juny 1986. Romeu i Julieta. Centre de Dansa Ramon Solé.
1987. Tangos.
L'adéu.
La llegenda de Sant Jordi.
Prélude à l'aprés-midi d'un faune.
Dances liturgiques.
Tres poemes d'amor.
Zykus.

Entrevista a Ramon Solé. Dansa 79, núm. 4 (abril 1979), p. 4-5. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/467/rec/4> [Consulta: 1 gener 2017]

Fons Ramon Solé dipositat al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Consulta de documents escrits per: Perfecto Uriel, Mercè Mor, Jannick Niort i Juan-Ramón de Canals.

Otzet, Montse. «Dansa 79, entusiasta ball de lletres». Assaig de Teatre: Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (Universitat de Barcelona), núm. 66-67 (2008), p. 95-117. <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146393/198213> [Consulta: 1 gener 2017]

Vendrell, Ester. «1975-2000. Construcció d’una realitat coreogràfica». Assaig de Teatre: Revista de l’associació d’investigació i experimentación teatral (Universitat de Barcelona), núm. 66-67 (2008), p.95-117. <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146392> [Consulta: 1 gener 2017]

Retrat Ramón Solé:  <http://www.cdmae.cat/wp-content/uploads/2015/04/RamonSol%C3%A9-213x300.jpg>

Ramon Solé ballant: <http://www.licexballet.com/ca/ramon-sole/fl-0000-00-bb-bb-ramon-sole/>

Homenatge a Gaudí, Ballet Contemporani de Barcelona i Ramon Solé (al centre), 1976.<http://liquidmaps.org/upload/profiles/496/items/image/Ramon_Sole_Ballet_Contemporani_Gaudi_cat019.jpg>

Ramon Solé impartint classes: <http://colleccions.cdmae.cat/assets/bdam:432704/screen>

Fons Ramon Solé dipositat al CDMAE

Web Escola Ramon Solé