Realitzat el 1979, Laberint és un curtmetratge dirigit pel cineasta Agustí Villaronga sobre una coreografia del grup Heura inspirada en un quadre homònim d'Antoni Tàpies pintat el 1956. Elisa Huertas, Alicia Pérez-Cabrero i Isabel Ribas van crear un peça amb l'acompanyament del flautista Carles Esteve en què exploren les textures de l'obra de Tàpies, concebuda amb tècniques mixtes. El curt es va rodar en un espai pintat d'acord amb les tonalitats i formes del quadre i amb una peça musical minimalista de Carles Santos. L'equip del curt el van formar Jaume Peracaula (fotografia), Raül Roman (muntatge), Xixo Rul Ian, Anta Films i J. Estebal Alenda (producció). La durada és d'onze minuts.
De la foscor emergeix l'escenari, que evoca el quadre de Tàpies; des d'aquest pla general la càmera s'acosta a una massa que formen les tres ballarines. Huertas, Pérez-Cabrero i Ribas vesteixen malles pintades amb els colors del quadre, d'un gris blavós esquitxat de pintura blanca difuminada. Al llarg del curt es mouen com si fossin un engranatge: s'entortolliguen per fer unes postures acrobàtiques i equilibris i es desenreden per continuar amb la següent, mantenint un ritme constant sense aturar-se. L'una sobre l'altra, s'eleven acompanyades pel clímax musical fins a tocar la imatge de la lluna.
Agustí Villaronga va rebre el premi Sant Jordi per Laberint. El curt és un exemple de col·laboració entre artistes de diferents disciplines: dansa, música i cinema, que beuen de la pintura. Una relació que alhora és fruit d'una nova etapa cultural en ebullició. Tant Heura com Villaronga (Laberint és el seu segon curt) feien els seus primers passos amb aquesta obra.
El film també documenta una obra efímera: un taller de composició dirigit per Gilberto Ruiz-Lang i la primera coreografia d'Elisa Huertas, Alicia Pérez-Cabrero i Isabel Ribas, del grup Heura. A més Laberint (la coreografia) guanyà el premi del públic i el tercer premi a Bagnolet el 1979. En aquesta peça despunten els principis estètics del col·lectiu Heura: la investigació plàstica i conceptual a través del moviment. Una sensibilitat formal que Agustí Villaronga capta a través de la seva mirada cinematogràfica. En efecte, Laberint és una celebració a petita escala de l'avantguarda catalana, una tradició de la qual Tàpies va ser un dels grans exponents. La innovació dins del camp de l'abstracció carregada de simbolisme que va cultivar el pintor és molt present en el treball coreogràfic d'Heura. Amb aquest treball arrenca una fructífera col·laboració entre artistes de dansa i els creadors del camp audiovisual a Catalunya.
Aroca del Rey, Maria Victoria. «Heura, una nova concepció estètica de la dansa». Dansa 79, núm. 12 (1980). <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/918/rec/12> [Consulta: 4 gener 2017]
Pedraza, Pilar. Agustí Villaronga. Madrid: Ediciones Akal, S.A, 2007.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
