Logo Institut del Teatre

Avelina Argüelles

Estrena: Teatre Regina22-5-1980

Redactor/a: Clàudia Brufau Bonet

Descripció

Estrenada al Teatre Regina dins de la Mostra de Dansa Independent, Anells sense dits és una coreografia de dotze minuts que Avelina Argüelles va coreografiar per al col·lectiu Heura, i la segona peça d'Argüelles. Tot imitant el ritual d'un casament, Argüelles compon un trio amb la col·laboració de Toni Gómez i Álvaro de la Peña. El primer d'entrar a escena és el nuvi, interpretat per De la Peña, amb un barret de copa blanc construït per David Lain, manejable i resistent. Argüelles es va plantejar aquesta escena com una paròdia: el ballarí espera i adopta diferents posicions, s'hi asseu, hi puja i en cau. Simultàniment entren com si ho fessin contra la seva voluntat, pel costat oposat de l'escenari, la ballarina (Argüelles) i un altre ballarí (Gómez). Quan es troben, el pare ofereix la mà de la seva filla al nuvi, i comença un trio en què la ballarina passa dels braços de l'un a l'altre, mentre els evita amb la mirada. Al final els nuvis s'agafen de les mans del pare. Argüelles va proposar dos finals diferents: un d'ambigu i un altre en què la núvia finalment rebutjava el casament. A aquest final tancat l'acompanyava la cançó "La tieta", de Joan Manel Serrat.


Significació

Com havia fet en Absència, la seva primera peça, Argüelles s'inspira en una experiència significativa de la seva vida per crear Anells sense dits. En aquest cas es tracta del casament de la seva germana petita el 1964. La coreògrafa va interpretar la decisió de la seva germana com un fruit del que el règim franquista esperava de les dones joves: ser esposes i mares. La coreògrafa utilitza les analogies de la cerimònia de les noces per crear una metàfora i hi inclou elements absurds, com el barret blanc de copa, per emfatitzar la seva prespectiva sarcàstica i crítica. L'estereotip trist de «La », de Serrat, constrasta amb l'actitud alliberada de la ballarina (Argüelles que mira cap a l'horitzó). A partir d'aquesta contraposició, la coreògrafa reivindica una nova era per a les dones en què poden escollir el seu estat civil, sense que la solteria sigui un estigma.

Anells sense dits va guanyar el segon premi del concurs coreògrafic de Sommerakademie des Tanzes, de Colònia (Alemanya), un any en què entre el jurat hi havia Susanne Linke. Gràcies a aquest premi la televisió alemanya va gravar la peça. La dramatúrgia de la coreografia deu molt a la tradició de la dansa expressionista alemanya. En aquesta peça Argüelles remarca la seva resistència contra el que el règim franquista esperava de les dones i fa aflorar en la dansa contemporània catalana un discurs feminista.


Bibliografia
  • Argüelles, Avelina (1990). «Tres experiències sobre la coreografia i l'espai. L'objecte: risc, ritme i símbol». Estudis escènics. Quaderns de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, n. 31, p. 97-104.
  • Aymamí Reñé, Eva (2015). «The Construct of The Democratic Woman: Argüelles' New Subjectivities». Choreographing the silence. Women Dancing Democracy in Post-Franco Spain. School of Arts Faculty and Human Sciences, University of Surrey, p. 135-163. http://epubs.surrey.ac.uk/808454/1/1.%20Thesis%20Manuscript,%20Finale%20.pdf [Consulta: 4 gener 2017]
  • Vendrell, Ester (2008). «1975-2000. Construcció d'una realitat coreogràfica». Assaig de Teatre: Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, n. 66-67, p. 95-117. Universitat de Barcelona, Barcelona. http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146392 [Consulta: 4 gener 2017]

Fonts iconogràfiques

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x