Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Absència

Avelina Argüelles - Heura Dansa Contemporània

Estrena: II Mostra de Dansa Independent, 28 febrer 1979

Redactor/a: Clàudia Brufau Bonet

Descripció

Aquesta peça de vint minuts, d'Avelina Argüelles, va ser interpretada per les set components d'Heura: Alícia Pérez Cabrero, Isabel Ribas, Remei Barderí, Elisa Huertas, Lola Fuentes, Carme Vidal i la mateixa Argüelles. La pintura de Tàpies Banc i forats en va ser una de les fonts d'inspiració (Argüelles n'estudià les textures). De fet, la idea sorgí del mateix taller de Gilberto Ruiz-Lang en què va néixer el projecte de la coreografia Laberint (1979). Va escriure'n la música original Joan Vives, i s'hi incorporà la veu de Josep Torrents recitant el sonet XCIV de Pablo Neruda, «Si muero sobrevíveme con tanta fuerza pura». La peça comença amb les set noies recorrent l'espai amb la mirada.

Significació

Absència es va presentar en el primer programa d'Heura Dansa Contemporània en la II Mostra de Dansa Independent. Amb aquesta coreografia, Argüelles va guanyar ex aequo el segon premi del Concurs de Nyon (Suïssa) amb Com et dius, nena?, d'Isabel Ribas, el 1979. Gràcies a la participació en concursos internacionals, Heura va trobar el seu lloc entre altres companyies i grups emergents a Europa. Absència és la primera peça que estrena Argüelles, en la qual consten principis expressionistes —similars a l'estètica que proliferava a Alemanya— que utilitzarà la coreògrafa en les obres següents. D'aquesta peça es va valorar especialment l'efectivitat i l'estructura del moviment coral i l'atenció als detalls, a més de la interpretació de les set ballarines d'Heura.

Tot i que en dirigir el procés de creació Avelina Argüelles primer es va centrar en l'estudi de textures sobre el quadre de Tàpies, durant el desenvolupament es va fixar més en la resposta individual de cadascuna de les intèrprets davant els estímuls, tot afegint-hi associacions de la memòria. De fet, Argüelles dedica Absència a la memòria del seu germà, mort en un accident a la muntanya. Una de les pautes, per exemple, era recórrer amb la mirada un espai buit, però imaginat amb uns objectes que ja no hi eren, tot plasmant una atmosfera continguda. D'aquesta manera, Argüelles emprèn una línia coreogràfica basada en els detalls, l'elecció de pocs i significatius elements escenogràfics i un estil de moviment fonamentat en la tècnica Limón.

Bibliografia

Argüelles, Avelina. «Tres experiències sobre la coreografia i l'espai. L'objecte: risc, ritme i símbol». Estudis Escènics: Quaderns de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 31, 1990, p. 97-104.
Aymamí Reñé, Eva. «The Construct of the Democratic Woman: Argüelles' New Subjectivities». Choreographing the Silence: Women Dancing Democracy in Post-Franco Spain [en línia]. School of Arts Faculty and Human Sciences, University of Surrey, 2015, p. 135-163. <http://epubs.surrey.ac.uk/808454/1/1.%20Thesis%20Manuscript%2C%20Finale%20.pdf> [Consulta: 4 gener 2017].
Vendrell, Ester. «1975-2000: Construcció d'una realitat coreogràfica». Assaig de Teatre: Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 66-67, p. 95-117. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. També disponible en línia a: <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146392> [Consulta: 4 gener 2017].