Quarere és un duet interpretat i creat per María Muñoz i Pep Ramis, codirigit per Jordi Teixidó. Ramis també en va dissenyar l'escenografia, que ens situa en un ermàs on només hi ha un pal i una galleda d'aigua. Col·laboren amb Mal Pelo el compositor Leo Lankhuyzen, que en la seva partitura juga amb les tonalitats de diferents instruments; el disseny de llums és d'Agustí Garcia, i el vestuari auster, de Paulette Boschung, que consisteix en pantalons, camises i americanes i aporta un efecte d'atemporalitat.
Aquest duet és la història d'una trobada que no s'acabava de produir, narrada com si fos un conte: Muñoz i Ramis s'embarquen en una situació rere una altra des de la perspectiva del joc, la lluita o els silencis. En aquest espai inhòspit les mirades de tots dos no s'arriben a creuar del tot; utilitzen el públic de nexe. Pel que fa al moviment, potencien els desequilibris i els moviments angulosos i en espiral per remarcar la precarietat i la fortalesa dels personatges. Muñoz fa servir la galleda d'aigua per pentinar-se i, en un moment donat, els dos s'hi mullen el cap per endinsar-se en una seqüència lúdica que s'acaba convertint en agònica.
Es tracta de la primera coreografia de la companyia Mal Pelo. María Muñoz fins aleshores s'havia construït un bagatge en el món de la dansa: formada a l'Institut del Teatre, havia treballat amb Àngels Margarit i amb Maria Antònia Olvier a la companyia La Dux. En canvi, Pep Ramis s'encaminava cap a la plàstica i la música. Quan van començar a treballar com a Mal Pelo, els dos artistes es van inclinar per la fabulació, és a dir, un realisme màgic en què els espais eren imaginaris, això sí, sempre ambientats en espais rurals, on els personatges es confonen amb persones o animals. A Quarere, Maria Muñoz i Pep Ramis estrenen un món creatiu en el que treballaran en les següents produccions acompanyats per col·laboradors habituals, com Jordi Teixidó o Leo Lankhuyzen.
Quarere s'estrena a Bèlgica en el Festival de Klasptuk, on Mal Pelo entra en el circuit internacional. Burno Verbergt, el programador i productor, que els va convidar, va apostar per aquesta nova companyia, per la qual també apostava Toni Cots des del Teatre Obert, a Barcelona. Quarere va ser considerat el millor espectacle per la crítica i el públic en un context en què també es presentaven peces d'Anne Theresa de Keersmaeker, Jan Fabre o Lalala Human Steps. En el llibre L'animal a l'esquena Verbergt ho explica de la següent manera: «Nuestra audiencia había sido formada lo suficientemente bien para leer la humilde calidad y pura emoción de su danza: sin trucos, ni mentiras. La forma era completamente diferente del estilo de Flandes, pero la intensidad y, especialmente, la "verdad" de la expresión eran muy similares» (Mal Pelo, 2000, p. 178).
El 1990 Walter Verdin va realitzar una vídeo-creació d'aquest espectacle.
Muñoz, María; Ramis, Pep. Mal Pelo. L'animal a l'esquena. 2000, p. 178.
Sánchez, José. A. «Espacios rítmicos». A: Sánchez, José A. (dir). Artes de la escena y de la acción en España: 1978-2002. Cuenca: Ediciones Universidad Castilla-La Mancha, 2006, p. 239-268. <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2299068>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
