En aquest espectacle Ramon Oller proposa un viatge oníric a través de la mirada d'un nen que observa el món dels adults: vuit dones al voltant d'un sol home, un món caòtic en què afloren sentiments. Òscar Molina va assessorar el coreògraf en la dramatúrgia de l'obra. El collage sonor de la peça consisteix en música de René Aubry, que evoca nostàlgia i caliu, i les cançons de Marlene Dietrich, que transporten el públic al passat, així com els vestits de nit sofisticats estil anys quaranta i cinquanta que llueixen les ballarines. El disseny de vestuari és d'Angelina Herrero. Les ballarines manipulen els sofàs que ocupen l'espai. L'escenografia la va dissenyar Patricia Alzabeque, i la il·luminació, Keith Yetton. Els intèrprets que van estrenar la peça són Clara Andermatt, Alicia Pérez, Ana Xena, Cristina Peraire, Beatriz Mesa, María Roca, Eva López, Anna Eulate, José Jiménez, Ramon Oller i Anne Morin. Sols a soles és un espectacle d'una hora.
A partir d'aquest espectacle Ramon Oller s'endinsa en l'univers femení, un món que en altres treballs explorarà a través de personatges literaris o operístícs. Sols a soles és el quart espectacle de la companyia Metros i el primer en què Oller comença a indagar en la teatralitat que caracteritzarà la seva trajectòria coreogràfica. A final dels anys vuitanta l'estètica i l'estructura dramatúrgica que utilitzava Pina Bausch al Wuppertal Tanz va influir molts creadors joves. Oller no en va ser una excepció i es va inspirar en aquest referent per mostrar els ballarins com a persones mundanes vestides amb roba de carrer o de nit, i va recórrer als seus propis records i associacions per crear imatges escèniques. A més, amb Sols a soles s'inspira en aspectes i tendències de la cultura popular, que esdevindrà una font d'inspiració habitual.
Aquest espectacle, estrenat al Festival Internacional Madrid en Danza, va obrir les portes del cricuit teatral francès a la companyia, circuit per on van començar a girar amb regularitat. Gràcies a les representacions de Sols a soles en diferents ciutats espanyoles, Metros i Ramon Oller van obtenir un èxit notable de crítica i públic.
Fondevila, Santiago. «Ramón Oller reinventa sus recuerdos infantiles en el montaje "Sols a soles"». La Vanguardia (21 desembre 1988), p. 38. <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1988/12/21/pagina-38/33062622/pdf.html?search=Sols%20a%20soles%20mETROS> [Consulta: 22 abril 2020]
Rico, Mercedes. «Baile de sofás». El País (13 maig 1990) <http://elpais.com/diario/1990/05/13/cultura/642549613_850215.html> [Consulta: 22 abril 2020]
Van der Meer, Marjolijn. «Las mujeres de Oller y la trampa Bausch». La Vanguardia (23 desembre 1988), p. 65. <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1988/12/21/pagina-65/33063287/pdf.html?search=Metros%20Sols%20a%20soles> [Consulta: 22 abril 2020]
L'espectacle complet: <https://youtu.be/BkxU7XxJmdg>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
