Pere Planella

Director

Pere Planella es va llicenciar a l'Institut del Teatre com a director escènic i va completar la formació fora de Catalunya amb estades als Estats Units i al Centre Internacional CUIFERD de Nancy (França). A casa nostra fou docent de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, col·laborant amb Ricard Salvat (1970-1972), i de l'Institut del Teatre, on serà membre de l'equip docent des del 1973, moment en que s'inicià la renovació de la institució. Entre el 1996 i el 1999 fou director del Departament de Tècniques d'Interpretació de l'Institut del Teatre.

Participà en espectacles de diversos grups de teatre independent, fins que el 1976 formà part del grup de directors, actors i professionals que fundaren el Teatre Lliure (1976). Dissensions sobre la programació provocaren que s'allunyés del Lliure el 1980, encara que tornarà a dirigir en aquest teatre. Funda amb Guillem-Jordi Graells Zitzània Teatre (1981), i després forma part del Col·lectiu de Directors (amb Joan Anguera, Jordi Mesalles, Joan Ollé i José Sanchis Sinisterra) el 1982. El 1985 va obtenir el premi Nacional de Teatre i Dansa en la categoria de direcció escènica. Del 1985 al 1988 formà part de l'equip de direcció del Centre Dramàtic de la Generalitat sota la direcció d'Hermann Bonnín, juntament amb Pawel Rouba, Jordi Mesalles i Mario Gas.

En els darrers anys ha impartit classes a diverses escoles d'interpretació i a la Universitat del País Basc, com a professor col·laborador, i ha muntat espectacles de joves dramaturgs, allunyat dels grans coliseus del nostre país.

Director escènic de dilatada i rica trajectòria que ha participat en alguns dels grans projectes escènics catalans de les darreres dècades, sigui com un dels membres fundadors del Teatre Lliure (1976), sigui col·laborant amb grans mestres com Ricard Salvat, Iago Pericot, William Layton, entre d'altres, o bé com a docent, essent professor de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (1970-1972) i, sobretot, de l'Institut del Teatre, on impartia assignatures relacionades amb la interpretació des del 1973.

Com a director escènic cal esmentar dos períodes ben definits: d'una banda, els muntatges creats amb el Teatre Lliure, amb èxits com Hedda Gabler, d'Ibsen, o La bella Helena, d'Offenbach, i d'una altra banda, a partir dels anys vuitanta, amb Zitzània Teatre, Marat Sade, de Peter Weiss, o Damunt l'herba, de Guillem-Jordi Graells. Destaca el seu treball com a director d'actors interessat pels grans creadors, com fou el seu primer muntatge Èdip Rei, que va introduir a casa nostra el llenguatge escènic de Jerzy Grotowski.

1968. Bertolt Brecht 68, muntatge a partir de poemes.

1969. Antígona, de Sòfocles. Adaptació de J. M. Muñoz Pujol.

1970. Èdip Rei, de Sòfocles. Cúpula del Coliseum, 1970. EADAG. Adaptació i direcció: Pere Planella. Principals intèrprets: Josep Ballester, M. Jesús Lleonart, Enric Majó, David Montserrat. Escenografia: Joaquim Vayreda i Patricia Vélez. Vestuari: Anna Frigola. Seguint el model actoral de Grotowski, amb Enric Majó. L'espectacle es representa al Festival Cero de Sant Sebastià (maig 1970).

1973. Los cantos de Maldoror, d'Isidore Ducasse. Capella de l'Antic Hospital de la Santa Creu, 14 juliol 1973. Espai escènic: Fabià Puigserver. Intèrprets: Walmir Chaves i Francesc Ponti.

1975. Forma part de la candidatura unitària i democràtica per prendre el control de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, amb Joan M. Gual, La Trinca i Román Heras.

1975. L'escola dels bufons, de Michel de Ghelderode. Companyia Gest. Teatre Capsa, 30 abril 1975. Espai escènic: Fabià Puigserver. Principals intèrprets: Joan Minguell, Miquel Cors i Damià Barbany. La Companyia Gest va sorgir d'alumnes de l'Institut del Teatre.

1976. El bon samatirà…, de Joan Josep Abellan. Teatre Grec, 3 agost 1976. Assemblea d'Actors i Directors. Espai escènic: Fabià Puigserver. Direcció: Lluís Pasqual, Pere Planella i Fabià Puigserver. Principals intèrprets: Alfred Lucchetti, Carles Velat, Rosa Novell, Maria Fernanda Gil, Enric Majó, Francesc Alborch, Rosa M. Espinet i Josep Ballester.

1977. La cacatua verda, d'Arthur Schnitzler. Teatre Lliure, 14 abril 1977. Cia. Teatre Lliure. Espai escènic i vestuari de Fabià Puigserver. Principals intèrprets: Lluís Homar, Josep Minguell, Joan Ferrer, Carlota Soldevila, Enric Majó, Fermí Reixach, Quim Lecina, Muntsa Alcañiz…

1978. Hedda Gabler, de Henrik Ibsen. Teatre Lliure, 27 febrer 1978. Cia. Teatre Lliure. Espai escènic i vestuari: Fabià Puigserver. Intèrprets: Fermí Reixach, Muntsa Alcañiz, Carlota Soldevila, Anna Lizaran, Domènech Reixach, Lluís Homar i Imma Colomer.

1978. Abraham i Samuel, de Victor Haïm. Teatre Lliure, 2 gener 1978. Protagonista: Fermí Reixach.

1979. La bella Helena, de Jacques Offenbach. Teatre Lliure, 21 març 1979. Cia. Teatre Lliure. Espai escènic i vestuari: Fabià Puigserver. Principals intèrprets: Anna Lizaran, Juanjo Puigcorbé, Fermí Reixach, Imma Colomer, Quim Lecina, Domènec Reixach.

1979. Hamlet, príncep de Dinamarca, de William Shakespeare, en la versió de Terenci Moix, protagonitzada per Enric Majó, que girà per tot Catalunya i feu temporada a Madrid. S'estrenà a la plaça del Rei, 1 juny 1979. Teatre Itinerant Català i després Companyia Enric Majó.

1979. A l'inici de la temporada 1979-1980 Planella abandona el Teatre Lliure juntament amb Muntsa Alcañiz i Guillem-Jordi Graells per la decisió de la companyia de retirar de la programació Concili d'amor, d'Oskar Panizza, prevista per al gener de 1980, una obra centrada en el Papa que havia desfermat una forta polèmica en l'estrena a París, i substituir-la per Jordi Dandin, de Molière. Concili d'amor no fou prohibida però va rebre la qualificació «S», cosa que implicava que no podia accedir a cap mena de subvenció oficial.

Forma part del Col·lectiu de Directors (amb Joan Anguera, Jordi Mesalles, Joan Ollé i José Sanchis Sinisterra) que plantegen la necessitat de crear un espai institucional que eviti els imperatius de la rendibilitat comercial. El Col·lectiu publica «A manera de manifest» (1982), que s'acaba publicant a Estudis Escènics, núm. 25 (juny 1984). Aquesta iniciativa va cristal·litzar amb la creació del Teatre Obert (1988-1992), entitat depenent del Centre Dramàtic de la Generalitat.

1981. Funda amb Guillem-Jordi Graells Zitzània Teatre.

1981. Mort accidental d'un anarquista, de Dario Fo, amb Carles Sales, Jordi Bosch, Pep Muñoz, Enric Arredondo, Carme Callol i Josep Miguell (Teatre Regina, 8 gener 1981), va estar la temporada següent a la Villarroel. Trad. Guillem-Jordi Graells. L'any següent tornà a fer temporada al Teatro Martínez Soria del Paral·lel.

1981. El seu muntatge amb el Teatre Lliure La bella Helena, d'Ofenbach, inaugura el Grec 81.

1982. Munta amb Zitzània Teatre en coproducció amb el Centre Dramàtic de la Generalitat Marat Sade, de Peter Weiss (Teatre Romea, 29 març 1982). Escenografia: Isidre Prunés i Montse Amenós. Principals intèrprets: Joaquim Cardona (Sade), Francesc Lucchetti (Marat), Muntsa Alcañiz (Charlotte Corday). Altres: Abel Folk (Duperret), Boris Ruiz (oregoner)…  Cor: Enric Bentz, Walter Cots, Josep M. Domènech, Maria-Dolors Duocastella, Saskya T. Giró, Blai Llopis, Matilde Miralles, Francesc Orella i Cesc Umbert. Presenta com element innovador imatges de vídeo per la posada en escena.

1983. La senyora Margarida, de Roberto Athayde, interpretada per Àngels Moll (Sala Villarroel, 10 març 1983)

1983. Presenta al Grec 83 L'Orestea, d'Èsquil, codirigida amb Joan Ollé i Jordi Mesalles. Col·lectiu de Directors.

1983. Vapors, de Neil Dunn. Zitzània Teatre i El Globus. (Teatre Alegria de Terrassa, 2 desembre 1983). Fa temporada al Teatre Regina, desembre 1983. Espectacle polèmic. És retirat de la programació malgrat l'èxit de públic a principis de 1984. Article de Xavier Fàbregas, «Rueda informativa sobre el cicló Teatre Obert con la retirada de Vaporscomo tema de fondo», La Vanguardia, (12 gener 1984). Com a protesta per no trobar un teatre els membres de la companyia es tanquen al Teatre Regina, que acaba el 16 gener 1984. Esclata una polèmica entre la Generalitat i l'Ajuntament per la manca d'un teatre municipal.

1984. L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Zitzània Teatre. Adaptació de Guillem-Jordi Graells. Principals intèrprets: Pau Garsaball, Joan Borràs, Joaquim Cardona. Decorats i figurins: Montserrat Amenós i Isidre Prunés. Memorial Xavier Regàs, setembre.

1984. Participa en la sèrie d'articles periodístics «La situación del teatro en Cataluña vista por sus protagonistes», La Vanguardia, (11,12 i 13 novembre 1984). Articles signats per X. Fàbregas, Ll. Bonet Mojica, Bru Rovira, Santiago Fondevila i Pau Aragonés.

1985. Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor Von Goethe, absent, de Peter Hacks. Zitzània Teatre. Palau Marc, 14 maig 1985. Cicle Teatre Obert. Escenografia i vestuari: Fabià Puigserver. Intèrpret: Muntsa Alcañiz. Aquell any l'actriu rep el Premi Margarida Xirgu. Es reposa al Teatre Lliure a principis de 1987.

1985. El bon doctor, de Neil Simon. Cia. De l'Institut del Teatre. Teatre Regina, 18 novembre 1985.

1985. Mel salvatge, de Txèkhov. Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Romea, 27 novembre 1985. Protagonista: Alfred Reixach.

1985. Va obtenir el Premi Nacional de Teatre i Dansa en la categoria de Direcció escènica.

Del 1985 al 1988 formà part de l'equip de direcció del Centre Dramàtic de la Generalitat sota la direcció de Hermann Bonnín, juntament amb Pawel Rouba, Jordi Mesalles i Mario Gas.

1986. Damunt l'herba, de Guillem-Jordi Graells. Zitzània Teatre. Teatre Regina, 9 abril 1986. Intèrprets: Muntsa Alcañiz i Pep Munné.

1986. Retorn al Teatre Lliure: El 30 d'abril, de Joan Oliver, Teatre Lliure, 20 desembre 1986.

1987. Pels Pèls, de Paul Pörtner, obra en la que els espectadors trien l'assassí, canviant el final de la funció. Teatre Victòria, 22 abril 1987.

1988. Titànic 92, de Guillem-Jordi Graells, Cia. Teatre Lliure. Teatre Lliure, 8 octubre 1988.

1989. Planella, en unes declaracions, valora les mancances estructurals de les administracions públiques de Barcelona. L'enfrontament entre organismes com l'Olimpíada Cultural i l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, i la manca d'un regidor de Cultura en una ciutat com Barcelona. Criticava, també, la política cultural de la Generalitat, que en vuit anys només havia rehabilitat el Teatre Fortuny de Reus, oblidant completament la xarxa de Teatres Públics, que funcionava gràcies al voluntarisme dels consistoris. Criticava la política de subvencions de la Generalitat que obligava a les companyies a acreditar tenir un teatre on representar abans de rebre la subvenció sabent que els teatres no contracten projectes. Atacava al director general de Promoció Cultural, Xavier Bru de Sala, de qui afirmava que estava més preocupat de la inauguració del TNC que de la dinàmica teatral de la ciutat, citant com exemple la marginació del Lliure, possiblement per por que aquest pogués fer ombra al nou teatre, mancat d'ideari, i criticava l'opacitat en la subvenció de la Cia. Flotats. Article de Santiago Fondevila, «Planella: A Bru de Sala sólo le preocupa el Nacional», La Vanguardia, 19 gener 1989. Aquest mateix dia Fabià Puigserver amenaçava de suspendre les activitats del Lliure si les institucions no revisaven el conveni econòmic amb el teatre.

1991. Trucades a mitjanit, d'Eric Bogosian. Puigcorbé – Dueso – Planella SL (Mercat de les Flors, 7 febrer 1991), protagonitzada per Juanjo Puigcorbé, Víctor Pi, Ariadna Gil, Lluís Marco, Josué Guasch i Albert Dueso. Escenografia: Isidre Prunés i Montse Amenós.

1993. Casem-nos una mica, de Stephen Sondheim, amb Nina i Pep Anton Muñoz (Sala Villarroel, 17 setembre 1993).

1994. Zitzània Teatre posa en escena Enemic de classe, de Nigel Williams, amb posada en escena de Josep Maria Mestres, interpretada per joves actors, entre els quals destaca Julio Manrique.

1995. El vals dels desconeguts, de Raimon Àvila. Postgraduats de l'Institut del Teatre (Teatre Adrià Gual, 20 juny 1995).

1995. Dansa d'agost, de Brian Friel. Cia. Teatre Lliure. Rep un premi de l'Associació d'Actors i Directors (22 novembre 1995).

1995. Zitzània Teatre posa en escena A l'est de qualsevol lloc, de Edward Thomas, amb posada en escena de Josep Maria Mestres (Mercat de les Flors, 10 octubre 1995).

1996. El pare, d'August Strindberg. Cia Teatre Lliure. Teatre Lliure, 24 gener 1996. Principals intèrprets: Muntsa Alcañiz i Fermí Reixach.

1996. Busco el senyor Ferran, de Jean-Claude Carrière, amb Emma Vilarasau i Ferran Rañé (Sala Villarroel, 20 febrer 1996).

1999. El maniquí, de Mercè Rodoreda. Sala Petita del TNC, 4 febrer 1999. Intèrprets principals: Mercè Bruquetas, Teresa Cunillé, Josep Lifante i Joan Borràs.

2007. Eric i l'exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre. Sant Cugat del Vallès, (Teatre Borràs, 20 abril 2007). Intèrprets: Marcel Borràs, Rosa Andreu, Manel Barceló, Montse Pérez, Jaume Ulled, Carol Muakuku, Santi Ibáñez i Albert Roca.

2008. Miting, de Marc Angelet, Roger Cònsul i Pere Planella.

2009. Trifulkes a la Katalana Tribu, de Víctor Alexandre i 32 Vidres, de Teresa Colom.

2010. Santi's RIP, de Mercè Sàrrias, Roger Cònsul, Santi Ibáñez i Pere Planella.