Or i sal

Obra dramàtica en tres actes escrita per Joan Brossa, datada el març del 1959, que fou estrenada, en sessió única, per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona el 18 de maig del 1961 al Palau de la Música, amb direcció de Frederic Roda, vestuari de Maria Junyent i Jordi Pala i decorats d'Antoni Tàpies. El repartiment fou el següent: Carles Sala (Home Primer), Francesc Nubiola (Home Segon), Lluís Bosch (Home Tercer), Joaquim Canals (Noi Primer), Antoni Millà (Noi Segon), Alexandre Aixelà (Noi Tercer), Joan Zanni (Noi Quart), Maria Rosa Fàbregas (Noia), Manuel Rodés (Tomàs), Jaume Pla (Agustí), Elisenda Sala (Imelda), Adelaida Espinal (Muller), Jordi Torras (Marit), Natàlia Solernou (Dona Primera) i Núria Casulleras (Dona Segona). L'espectacle també es representà, amb el mateix equip artístic (només Miquel Gimeno substituí Lluís Bosch com a Home Tercer), en el V Cicle de Teatre Llatí (Teatre Romea, 3 octubre 1961).

Segons expliquen les cròniques, la representació dins el Cicle de Teatre Llatí despertà una gran expectació i provocà un escàndol entre el públic, atès que molts van rebutjar i escridassar l'espectacle mentre altres el victorejaven i aplaudien. El crític José Maria Junyent fou prou contundent escrivint (El Correo Catalán, 5 octubre 1961): «[…] Si fuera posible hablar en serio de Or i sal —desdichado título que blasona de lo que carece— la calificaríamos de monstruoso engendro de la ignorancia y del orgullo, pues nunca se vieron el sentido común y el teatro tan cínicamente escarnecidos como aparecen en esa corrosiva producción, calcada sobre los módulos de Beckett y Ionesco, de los cuales se encuentran algunas escenas casi con fidelidad […]».

Es tracta d'una peça literària que té com a gran protagonista el mateix llenguatge i la incapacitat com a mitjà de comunicació que implica en l'ús social. El text segueix un esquema proper al teatre de l'absurd. En el primer acte assistim a un diàleg entre l'Home Primer i l'Home Segon, al qual s'afegeix al final de l'acte l'Home Tercer, que gira entorn de la mitologia, tant cristiana com d'altres cultures, i fins i tot inventades pel mateix poeta —tal com assenyala, entre d'altres estudiosos, Glòria Bordons (2010)—, que es remunten al període de Dau al Set. El segon acte canvia completament l'argument i l'ambientació, atès que en la primera acotació s'indica que els personatges apareixen vestits com a personatges del segle XVI. En aquest cas assistim a una conversa entre Noi Primer, Noi Segon, Noi Tercer i Noi Quart que s'interromp per l'aparició rere la cortina vermella del fons de l'escenari d'una Noia que, mentre es contempla fixament en un mirall de mà, pronuncia un llarg monòleg que dona peu a un nou canvi d'escena: en descórrer la cortina negra de fons apareixen Agustí i Tomàs, a qui més endavant s'afegeix Imelda, dialogant sobre els problemes d'un tal Jeroni amb la Santa Inquisició, en una referència que podria retrotreure'ns a la situació política sota el règim franquista, encara que emmascarat per l'aparent incoherència del diàleg. El tercer acte s'inicia amb una conversa entre el Marit i la Muller que gira sobre com vèncer el drac. Enmig de la conversa apareixen la Dona Primera i la Dona Segona, en dos moments diferents, que mantenen un breu diàleg amb els primers.

Malgrat la dificultat que suposa analitzar un text dramàtic que segueix el plantejament del teatre de l'absurd des de la implícita crítica al llenguatge, creiem que Or i sal expressa de forma meridiana els anhels de llibertat de Joan Brossa i la necessitat d'enfrontar-se amb els mitjans de què disposa l'artista al poder que oprimeix la societat catalana de postguerra. Les referències a la Santa Inquisició i al Drac són les que evidencien aquesta lectura del text. En aquest sentit, en l'estudi introductori a la Poesia escènica de Brossa, Xavier Fàbregas (1973: 29) comentava breument Or i sal: «Un altre símbol amb concomitàncies mitològiques és el dels dracs, que ningú no ha vist mai, però contra els quals construeix complicats ginys algun enderiat protagonista brossià. Així, el Marit de l'acte tercer d'Or i sal. L'obra exposa els procediments de la Inquisició, i darrera la imatge del drac sembla amagar-s'hi una denúncia contra "la caça de bruixes", o sigui, contra els maccarthismes del nostre temps».

El 1985 es gravà per a TVE una versió d'Or i sal, emesa en el programa En escena, que no es troba en la xarxa. Or i sal es representà el 2003 al Convent de Sant Agustí (estrena: 25 febrer 2003), en una producció de l'Espai Escènic Joan Brossa, sota la direcció de Lluís Solà, amb el següent repartiment: Carles Sales, Pere Anglès, Albert Viñas, Carme Callol, Rosa Cadafalch i Àlex Casanovas.

En el programa d'aquesta darrera versió es donava una interpretació ben diferent d'Or i sal: «D'Or i sal diu el mateix autor que l'obra no té sexe, que els gèneres es barregen, i que en la vida no sempre les esferes dels conflictes presenten un plantejament, un desenvolupament i una culminació adequats. I, també, que el diàleg de l'obra es desplega en mil plans diferents. I que l'art és una convenció o ben poca cosa».