Àlias Serrallonga

Creació col·lectiva dirigida per Boadella en la qual actuaven el mateix director, Pau Casares, Elisa Crehuet, Víctor Martínez de la Hidalga, Núria Nebot, Fermí Reixach, Gabriel Renom, Glòria Rognoni i Jaume Sorribas. L'escenografia i el vestuari foren de Fabià Puigserver. Amb el pas de les cinc-centes cinquanta funcions que totalitzà l'espectacle, es produïren diversos canvis de repartiment a causa d'accidents (Glòria Rognoni quedà tetraplègica després de caure des de l'estructura metàl·lica en una representació per al Circuit Català de TVE). Aquest fet provocà que el seu personatge es desdoblés i, a partir d'aquell moment, l'interpretessin Ferran Rañé i Anna Rosa Cisquella. La malastrugança que la mateixa companyia atribueix a l'espectacle ens recorda que el germà gran de Boadella morí en un accident de cotxe mentre es representava, Víctor Martínez de la Hidalga es ferí amb una arma en una funció i Núria Nebot contragué el tifus i fou substituïda temporalment per Andreu Solsona.
Es tracta d'un espectacle que planteja tres escenaris simultanis seguint un esquema simbòlic. D'una banda, un teatrí que reproduïa, en un escenari tradicional a la italiana, de forma paròdica la Cort espanyola de Felip IV i un practicable i una torre de mecanotub, que representava l'espai del poble.

El treball d'Els Joglars s'endinsa en la vida del famós bandoler Joan Sala (1594-1634) per mitjà d'una auca que explica la seva vida. Es tracta de contrastar la vida de la Cort espanyola amb la vida de la pagesia catalana, que sobreviu a les plagues, a la manca d'aliments i que, finalment, es revolta i pren el camí del bandolerisme. Boadella combina amb eficàcia elements procedents de la cultura popular (la Patum, les cançons populars) amb referències artístiques i pictòriques del segle xvii (Diego de Velázquez) i elements de l'actualitat (els operaris que prenen Serrallonga o els turistes alemanys de l'epíleg). Però, sens dubte, el recurs emprat per recrear la tortura prèvia a l'execució del bandoler fou una troballa excel·lent que donava la mesura del domini dels recursos escènics de la companyia. Mentre en llatí es formulava l'acusació i la sentència, un actor anava tallant amb els estris d'un carnisser les entranyes d'un animal. A cada cop de ganivet, Fermí Reixach (magnífic intèrpret de Serrallonga) cridava esgarrifosament.

De les crítiques que rebé l'espectacle volem destacar les paraules de Jaume Melendres (Tele-Exprés, 1-3-1975): «Así pues, la gran innovación joglaresca de Àlias Serrallonga no es el recobramiento de la palabra, sinó el de la narración. Por primera vez en su biografía, Els Joglars nos narran una historia, encadenan lógica y cronológicamente unos hechos para hallar un sentido en este encadenamiento. Éste es el gran salto de Els Joglars, la gran ruptura con su propio pasado».

L'espectacle es presentà al Festival de Caracas (1976) i va obtenir-hi el premi al millor espectacle estranger presentat.