Accions

Creació col·lectiva interpretada per Marcel·lí Antúnez, Jordi Arús, Hansel Cereza, Miki Espuma, Pep Gatell, Jürgen Müller, Àlex Ollé, Carles Padrissa i Pere Tantinyà.

Després de representar-se el 1984 amb un gran èxit a les Drassanes de Barcelona, a l'antic mercat de peix de Madrid, a València i als festivals de teatre de Granada i Navarra, i de formar part de la programació del Grec 84 (se'n feren representacions a la Casa de la Caritat), Accions fou interpretada al Festival Iberoamericano de Córdoba (Argentina) com a inici d'un llarg recorregut per diversos continents fins a totalitzar-ne 118 funcions. Així es va consolidar internacionalment la marca de la companyia com la d'un dels grups teatrals emergents, que actuà en indrets tan prestigiosos aleshores com l'Akademia Ruchu de Breslau (Polònia). L'espectacle estava format per diverses accions parateatrals amb un alt component d'elements plàstics. Les fonts d'inspiració procedien tant del món del teatre com de l'accionisme contemporani i, en especial, de l'accionisme vienès. En algun moment es reclamaren hereus del teatre de la crueltat d'Antonin Artaud, així com propers a la dansa Butoh. Podríem parlar d'una mena de happening que transformava la noció de teatre habitual, ja que modificava la disposició del públic i proposava un espai sense seients (els espectadors anaven movent-se a l'entorn dels actors). Un altre element era l'espai triat per a les actuacions: no eren teatres, sinó espais urbans de tipus molt divers.

Una part de la crítica va titllar la funció d'espectacle postmodern (abans que el concepte es definís plenament per Lyotard, Baudrillard i d'altres), amb una marcada estètica punk, atesa la caracterització dels intèrprets i la violència d'algunes escenes, especialment la destrucció d'un cotxe a cops de mall. Pere Tantinyà reconeixia anys després: «Destrossàvem un cotxe per criticar el fet que si no en tenies, no eres ningú, la idea d'estatus i de progrés». Alguns comentaristes situaren Accions com una creació de teatre urbà que ritualitzava la violència amagada que surava pels carrers de les metròpolis dels anys vuitanta.

L'impacte mediàtic que aconseguiren els membres de La Fura dels Baus amb Accions fou extraordinari. Com a exemple, es pot esmentar el suplement del diari El País, que els dedicà un reportatge (18-3-1984) i els va donar a conèixer arreu de l'Estat.