Anna Maleras

Coreògrafa, intèrpret

La ballarina i coreògrafa Anna Maleras es forma en dansa clàssica i espanyola a l'Institut del Teatre, on també aprèn castanyoles i escola bolera. Quan es gradua als disset anys comença a impartir classes i entra a formar part de la companyia de ballet del Liceu, dirigida per Joan Magriñà. La seva tia Emma Maleras la va encoratjar a viatjar a Canes per perfeccionar la dansa clàssica a l'escola de la Rosella Hightower. Aquesta experiència va ser reveladora per a Anna Maleras, perquè és en aquest centre on descobreix la dansa jazz de la mà de Lynn McMurray (deixebla de Jerome Robbins) i la tècnica Graham.

El 1967 obre l'Estudi Anna Maleras al carrer de Teodora Lamadrid (Barcelona), on al principi convida professors provinents dels cursos de Canes com McMurray, però a mesura que coneix més l'escena internacional arriben al seu estudi professors d'arreu d'Europa i Amèrica a impartir-hi classes de tècnica Graham, Horton i Limón, i mestres de jazz com Walter Nicks, que esdevé un professor regular de l'escola. A més, durant les vacances d'estiu Maleras viatja amb els seus estudiants a Londres, Colònia i París, entre altres ciutats, on cursen tallers i classes tècniques per ampliar els seus coneixements. Entre altres, ensenyen en el seu centre Carl Paris, Mat Mattox i Gerard Collins. Entre les primeres generacions de ballarins que es formen a l'Estudi destaquen noms rellevants de la dansa a Catalunya com Francesc Bravo, Avelina Argüelles, Montse Colomé, Marta Almirall, Ramon Oller i Cesc Gelabert.

L'experiència i la relació amb diferents alumnes de l'estudi que volen actuar davant del públic fan que fundi el Grup Estudi Anna Maleras. Aquesta formació presenta el seu primer treball al Teatre Romea de Barcelona el 1972 dins la Mostra de Teatre Independent de Dansa. Entre els ballarins d'aquesta primera etapa hi ha Avelina Argüelles i Cesc Gelabert. El grup balla al Palau de la Música Catalana, l'agost del 1981, en el I Festival Internacional de Dansa de la Costa Brava, a l'Auditori de Palma de Mallorca o a les Mostres de Dansa Independent. El grup desapareix el 1989, però al llarg dels anys vuitanta Maleras aconsegueix que alguns dels professors que convida coreografiïn peces o en reposin per a ells, i ella mateixa també crea peces.

El projecte amb més trajectòria que ha gestionat Maleras és l'Stage Internacional de Dansa, que al principi compta amb el suport de Delfí Colomé i ofereix uns cursos intensius dansa jazz, diferents tècniques i repertori contemporani, dansa clàssica i altres tècniques i estils. La primera edició té lloc a Palma el 1976 i, després d'organitza-lo en diferents municipis, Sitges esdevé l'escenari d'aquests cursos intensius el 1980. Al cap de vint-i-un anys, les ciutats i centres que acullen l'Stage varien, des de Vilanova i La Geltrú a l'Estruch de Sabadell i els trenta anys del projecte se celebren a La Caldera.

Anna Maleras és la pionera de la dansa contemporània i el jazz a Catalunya i, per extensió, a l'Estat espanyol, a finals de la dictadura franquista i durant la Transició democràtica. Aquesta ballarina va ser la primera persona que va reintroduir la dansa moderna i importar la dansa jazz a l'Estat. L'Estudi va esdevenir un nucli que va atreure joves ballarins, actors i intel·lectuals, on s'aprenien tècniques i tendències internacionals de la mà d'aquells que també ensenyaven a la resta d'Europa o els Estats Units. El seu estudi és una plataforma de tranformació social i artística en plena Transició política. Gràcies a la seva iniciativa, curiositat i entusiasme, va obrir el camí a generacions més joves cap a nous llenguatges de moviment que van donar peu a una nova escena de dansa contemporània inèdita al Principat.

Maleras sempre va procurar convidar els referents de les tècniques i els estils, com ara Walter Nicks, l'introductor del jazz negre a Europa. Molts dels professors convidats repetien les visites, com Carl Paris o Mat Mattox, i amb ells Maleras va aportar la base de coneixements de la generació de ballarins i coreògrafs formats als anys setenta i vuitanta. A més, entre l'escola i el Grup Estudi va arrencar la llibertat de moviment i la modernització de la dansa sobre els escenaris, la qual cosa va incentivar el sorgiment d'altres grups coreogràfics i escoles com la de Carme Serna, que va obrir a Madrid el 1972. Anna Maleras també va ser molt influent a l'hora de crear un departament de dansa contemporània a l'Institut del Teatre, gràcies a la comprensió d'Hermann Bonnín, que llavors era el director de l'escola.

Al llarg de la seva trajectòria com a pedagoga ha rebut nombrosos reconeixements, com el premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya (1988), el premi de Plata al Mèrit de Belles Ats del Ministeri de Cultura (1996), el premi de l'APDC (2004) i la Creu de Sant Jordi (2008).

(Les coreografies són de Maleras si no s'indica el contrari)

1968. Mecanización i Escenes d'infants. Autoria: Anna Maleras. Teatre de les Nacions
Grup Estudi Anna Maleras (1972-1989).

1972. Suite Pierry Henry. Obstinato, d'Òscar Antúnez). Going Vision. Danza del fuego. Rapsody in blue. Nice. Teatre Romea.

1977. Amb Jazz. Espirituals, de Diola Maristany. Gernika 37, de Guillermo Palomares. Flooting, de Gerard Collins. Stabat Mater, de Diola Maristany.

1978. Homenatge a Mompou. Palau de la Música Catalana.

1981. Calm Waters. Noies al jardí. La Cegueta. In Memoriam. Footing.
Preludis, de Miguel López, Cordes, Happy i Strolling de Jan Manion. Teatre Regina.

1981. Weary Blues, de Montse Colomé. Saeta. Just. Teatre Prado, Sitges.

1982. Preludis. Mignon. Companys, Víctor Rodrigo. Disguises. Institut del Teatre.

1982. All of me. Suite Duke Ellignton. Moviment per a dos grups. Teatre Regina.

1985. I sense treva per l'orella. Auditori de Palma.

1986. Triade. Teatre Prado, Sitges.

1987. Vale Bidons. Teatre Prado, Sitges.

Àvila, Ramon; Colomé, Delfí; Otzet, Montse. Dansa: noves tendències de la coreografia catalana. Barcelona: Serveis Editorials de la Diputació de Barcelona, 1994.

Aymamí Reñé, Eva. «Introducing Modern Dance: Maleras narrativity». A: Choreographing the silence. Women Dancing Democracy in Post-Franco Spain. Tesis depositada pel Doctorat. Guildford: School of Arts Faculty and Human Sciences, University of Surrey, 2015, p. 105-125.

Entrevista a Anna Maleras. Dansa 79, núm. 3 (març 1979), p. 9. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/1426/rec/3> [Consulta: 2 gener 2017]

Vendrell, Ester. «1975-2000. Construcció d'una realitat coreogràfica». Assaig de Teatre: Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 66-67 (2008), p. 95-117.
<http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146392> [Consulta: 2 gener 2017]

Retrat Anna Maleras
<http://barcelonogy.com/wp-content/uploads/2014/08/anna-maleras1.jpg>

Alumnes Estudi Anna Maleras (1970) 
<http://www.liquidmaps.org/upload/profiles/593/items/image/DSC0208_baixa.jpg>

Anna Maleras donant classe a l'Institut del Teatre i amb Gerard Collins a Flooting (1977)
<http://www.annamaleras.com/anna-maleras#>

Suite Duke Ellignton (1982)
<http://www.liquidmaps.org/upload/profiles/593/items/image/grup_anna_maleras_suite_d_ellington_1982_443A_27.jpg>

Cesc Gelabert i Anna Maleras
<http://2.bp.blogspot.com/-kqea19ov4PY/UKSvYrhK_KI/AAAAAAAAEMY/vVKu_CMcrH0/s1600/dansa_01m.jpg>

www.annamaleras.com

Entrevista a Anna Maleras, extracte del documental Moviment perpetu de Bàrbara Raubert, Joaquim Noguero i Isaki Lacuesta.

Dansa 79, núm. 28 (1982). Dossier de suplement, especial grups i companyies. 

Crítica del programa «Dansa 82». Dansa 79, núm. 26 (setembre 1982).