Cesc Gelabert va reconstruir el solo Im (Goldenen) Schnitt I, del coreògraf alemany Gerhard Bohner, estrenat el 1989 a l'Akademie der Künste de Berlín. Gelabert, que havia vist la coreografia en directe, va poder remuntar la peça a partir de l'enregistrament de Cosima Santoro.
El coreògraf català va seguir el concepte de Bohner a partir de diferents peces i elements de tres disciplines artístiques: dansa, arts visuals i música. Vera Röhm va idear la instal·lació espacial formada per constel·lacions de fusta i pilars de plexiglàs mòbils, que retallen l'escenari en sis parts. El moviment del ballarí segueix El clavecí ben temprat, de Johann Sebastian Bach (vol. 1, preludi i fuga 1-12), interpretat per Keith Jarrett (ECM-835246-2).
L'obra explora les possibilitats corporals i posa de manifest les possibilitats geomètriques del cos en tensió amb la naturalesa humana. La secció (daurada) I es pot dividir en dues parts. En la primera part Gelabert explora l'espai i les línies: diagonals, angles, corbes, quadrats. En la segona s'endinsa en una dissecció anatòmica, del cap als peus. En la part del cap esdevé més analític i precís per plasmar l'acte de pensar. El fragment dedicat al pit és el més líric o emocional i imita els batecs del cor i la respiració, i el moviment dels braços es converteix en un joc per enlairar el vol.
L'Akademie der Künste de Berlín va encarregar el 1996 al coreògraf català la reconstrucció i reposició de La Secció (Daurada) I i II, quan la companyia Gelabert-Azzopardi de Cesc Gelabert era resident al Hebbel-Theater de Berlín. Gerhard Bohner (1936-1992) va ser alumne de Mary Wigman i, per tant, venia de la tradició de la dansa expressionista alemanya. Al llarg de la seva carrera com a coreògraf va entendre la dansa com si formés part de les arts visuals i, de fet, estava molt influenciat per la Bauhaus i Oskar Schlemmer.
Els dos coreògrafs comparteixen característiques com l'interès per les arts visuals, l'arquitectura i el treball de solista. Gelabert va reinterpretar els dos solos de La Secció (Daurada), però ha estat el primer amb el qual ha mantingut viva l'obra de maduresa de Bohner. A través d'aquest solo el coreògraf català va reforçar els vincles internacionals, però especialment amb els de l'escena i tradició alemanya. Sense imitar Bohner, ha transmès i presentat La Secció (daurada) I en diferents festivals i teatres a partir del 1996, entre els quals destaquen Festival d'Automne de Paris 2001, Centre Pompidou, Melbourne International Arts Festival (octubre 2003), Teatre Lliure (2010), cicle Dance Odysseys de l'Edimburg Festival (2013).
Bordes, Jordi. «Cesc Gelabert "millora" la revisió d'un peça de Bohner». Avui (27 gener 2010). <http://www.elpuntavui.cat/article/-/19-cultura/129472-cesc-gelabert-lmillorar-la-revisio-duna-peca-de-bohner.html>. [Consulta: 11 novembre 2016].
Franco Pérez, Montserrat. «Cesc Gelabert: un pionero de la danza en activo». NORBA, Revista de Arte, vol. XXXII-XXXIII (2012-2013), p. 215-233.
Programa del Teatre Lliure de La Secció (daurada) I. <http://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/cat/programa/temp0910/16gelabert7.htm>. [Consulta: 11 novembre 2016].
Raubert Nonell, Bàrbara. «De mestre a mestre». Avui (30 gener 2010). <https://www.teatral.net/critica/de-mestre-a-mestre/>. [Consulta: 11 novembre 2016].
Sánchez, José A. «Espacios rítmicos». A: Sánchez, José A. (dir). Artes de la escena y de la acción en España: 1978-2002. Cuenca: Ediciones Universidad Castilla-La Mancha, 2006, p. 239-268. <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2299068>. [Consulta: 11 novembre 2016].
Cesc Gelabert a La Secció (daurda) I. Foto: Ros Ribas
<http://revistadiagonal.com/v2/wp-content/uploads/2011/01/d24-gelabert-ribas2.jpg>
<http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/2/8/cesc-gelabert-1270690629382.jpg>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
