Logo Institut del Teatre

Gelabert-Azzopardi

Estrena: Teatre Lliure7-3-1986

Redactor/a: Clàudia Brufau Bonet

Descripció

Desfigurat és una coreografia inspirada en l'art romànic català i el primer muntatge de gran format de Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi. La peça s'estructura a partir de solos, duets i moments corals. La banda sonora de l'espectacle abasta una àmplia gamma de sonoritats i contrastos; arrenca amb la música de Carles Santos, trompetes que evoquen l'apocalipsi, i continua amb la partitura d'Andrés Lewin-Ritcher i el rock dels temes de Golpes Bajos, compostos per Teo Cardalda. L'escenografia de Pedro Hernández, Lluís Nicolau i Jaime Roda cobreix de colors el terra i ornamenta les parets amb animals fantàstics i símbols.

La utilització de l'espai és integral, i per aquest motiu apropa els ballarins al públic. Lydia Azzopardi va dissenyar el vestuari prenent de model la indumentària medieval. Els dos coreògrafs es van inspirar en el monestir de Sant Pere de Roda i les il·lustracions del Beatus de Girona per retre homenatge al romànic català i copsar com ressona en la vida contemporània. L'estrena va comptar amb la Banda Municipal de l'Aliança de Vinaròs i els ballarins Mònica Goday, Ana Xena, Joaquim Sabaté i Juan Carlos García, que amb Gelabert i Azzopardi van interpretar la coreografia.


Significació

Aquest és el primer espectacle de la companyia Gelabert-Azzopardi, és a dir, amb el qual emprenen una continuïtat, i el primer muntatge de gran format creat pels dos coreògrafs, que fins aleshores havien presentat bàsicament solos i duets. Més enllà de l'envergadura del projecte, amb aquest espectacle encunyen l'estil propi de la companyia, que enllaça la tradició i l'avantguarda: per exemple, caracteritzen un intèrpret amb un pentinat punk i l'abillen amb joies d'inspiració visigoda. A partir d'una idea converteixen la dansa en una amalgama que aglutina diferents disciplines artístiques: la música, el disseny, l'arquitectura i l'escenografia. L'espectacle porta el títol de Desfigurat perquè Gelabert i Azzopardi volien indagar en la paradoxa de la necessitat humana de figurar (disfressar-se, mentir o dissimular) una acció que en el fons ens desfigura.

Després d'alguns anys d'experimentació amb duets i solos, Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi produeixen un treball al nivell d'altres espectacles internacionals de companyies de prestigi. Marjolijn van der Meer, crítica de La Vanguardia, ho recalca de la següent manera: «Han logrado dar a su obra un carácter muy identificado con lo mediterráneo, muy nuestro, y ello sin menoscabo de alcanzar un nivel internacional indiscutible. Con ella se consolidan en su posición de primeros creadores coreográficos de este país» (Van der Meer, 1986).


Bibliografia

Fonts iconogràfiques

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x