Muntsa Alcañiz

Estudià a l'Institut del Teatre de Barcelona. A l'inici formà part de la companyia La Tartana-Teatre Estudi, grup creat el 1967, que representava a l'Orfeó Reusenc obres compromeses de contingut polític i social. Seguint la línia de teatre independent, el 1973 s'integrà al Teatre de l'Escorpí (1974-1982), d'Horta, companyia vocacional de caràcter reivindicatiu que apostà pels autors catalans. Poc després, alguns dels seus membres es van separar del grup i van fundar el Teatre Lliure (1976), on s'estrenaren amb Camí de nit, 1854. El 1980, arran del conflicte provocat per Concili d'amor, d'Oscar Panizza, una obra vetada pel Ministeri de Cultura, Alcañiz, Graells i Planella abandonaren el Teatre Lliure, que havien fundat catorze anys abans. Aquests dos actors van crear, l'any 1981, la companyia Zitzània Teatre, on col·laborà assíduament. Dos anys més tard, el 1983, tornà al Lliure, on continua fent representacions.

Ha interpretat textos molt diversos, antics i moderns, espanyols i estrangers, clàssics i novells, nostrats i exòtics: Dorfman (La mort i la donzella), Guimerà (Terra baixa), Strindberg (El Pare, El guant negre), Txèkhov (Les tres germanes), Brecht (Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny), Field (Dansa d'agost), Churchill (Lluny), Copi (Eva Perón), Lorca (Bodas de sangre), Beltran (Ànima nòmada), Büchner (Leonci i Lena), Graells (Damunt l'herba), Distel (Totentanz), Ibsen (Hedda Gabler), Mankell (Antílops), Mishima (La senyora de Sade), Brossa (Brossarium), Benet i Jornet (El manuscrit d'Ali Bei), Frayn (Mel salvatge), Rosich (Surabaya), Hacks-Offenbach (La bella Helena), Hacks (Conversa a casa del matrimoni Stein), Enquist (La nit de les tríbades), Weiss (Marat-Sade), Rilke (Ja que tot passa), Espriu (Antígona), Dorst (La gran imprecació davant de la muralla de la ciutat) o Shakespeare (MacBeth).

Al cinema ha treballat a les ordres de Costa, Garay, Camus i Trueba: El caso Almeria (1984), La Rusa (1987), La banyera (1990), ¿Lo sabe el ministro? (1991), El somni de Maureen (1994), La buena vida (1996) i Krámpack (2000). També ha participat en sèries de televisió, com ara Nissaga de poder, Makinavaja i Estació d'enllaç.

En el seu palmarès destaquen el Premi Nacional de Teatre (1977-1978), ex aequo; el Premi Memorial Margarita Xirgu (1984-1985); el Premi Serra d'Or (1989), ex aequo; el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona (1992-1993 i 1999-2000), ex aequo, i el premi a la millor interpretació femenina per Abans que arribi l’alemany, concedit per l’Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears (2016).

Des del 1986 és professora de l'Institut del Teatre, on imparteix classes d'interpretació, de direcció i de dramatúrgia. 

• Huerta Calvo, J.; Peral Vega, E.; Urzáiz, H. Teatro español [De la A a la Z]. Madrid: Espasa, 2005.