Roseta Mauri

Rosita-Isabela Antonieta-Amada Mauri nasqué probablement a Reus, si bé hi ha certes discussions sobre el seu origen, també situat a Mallorca. El seu pare, Pere Mauri —afeccionat a la dansa i part del cos de ball de la companyia de Joan Camprubí, que va participar en els espectacles inaugurals del Liceu el 1847—, va fomentar en la seva filla l'afició per la dansa clàssica. D'aprenentatge fàcil i notable precocitat en el domini del cos, a deu anys va debutar a Palma, sorprenent per la seva agilitat i elegància en una nena que, petita i menudeta, aparentava menys edat. Aprofità l'estada d'Henri Dervine al Liceu per prendre lliçons amb ell. Mentrestant, començà a actuar a la companyia de ball del Teatre Principal de Barcelona, del Teatre Euterpe de Reus o del Liceu. La temporada del 1867-1868 va debutar com a primera ballarina al Principal intervenint en espectacles com El laurel de plata o El genio del mal. El 1870 actuà en l'inaugurat Teatre Circ Barcelonès. La popularitat de La vicaria de Fortuny a París animà pare i filla a aspirar a la capital francesa. Primer, però, obtingué un contracte a Hamburg i després passà per París, on va estudiar amb Mme. Dominique. Va alternar l'estada a París amb actuacions a Barcelona, on va intervenir a La hija del aire. El 1872-1873 actuà al Teatro dal Verme de Milà, on es consagrà com a ballarina internacional. Això li reportà ser contractada com a primera ballarina del Liceu el 1873, on va estrenar Editta di Belcourt del director Marià Obiols. Ja consagrada definitivament, el 1874 és a Reggio de Torí i després al Teatre Apollo de Roma. Després passà a l'Imperial de Berlín, on obtingué un contracte per tres anys. No oblidà, però, les seves actuacions al Teatre Circ Barcelonès, on el 1877 oferí diversos espectacles amb rotund èxit. Després tornà als teatres europeus i ja no retornà més a Catalunya. Ballà a la Scala de Milà, Viena, Roma i, per recomanació de Charles Gounod, fou contractada a l'Opéra de Paris (1878), amb vint-i-vuit anys, si bé deia que en tenia vint-i-dos, on obtingué un gran èxit amb La Korrigane, que va assolir més de cent representacions. Intervingué en diverses òperes d'èxit, com Francesca da Rimini, Le Cid i Romeu i Julieta, i també en el ballet de Thomas La tempête. La fama internacional la feia aparèixer en les revistes il·lustrades de moda com un referent d'elegància, i fou model per a alguns dels pintors impressionistes del moment. Es retirà de l'escena el 1898.

Roseta Mauri fou la primera ballarina de procedència catalana que assolí fama internacional en els principals coliseus d'Europa. La seva acció coreogràfica, que barrejava l'escola clàssica amb la gestualitat pròpia de l'escola bolera —dansava els moviments de moda del moment: samba, fandango, sevillana, bolero i ball rodó—, i un gran caràcter, li atribuïen un aspecte racial molt apreciat en els anys de la seva activitat artística.

Canyameres, Ferran, i Josep Iglésies, La dansarina Roseta Mauri (1850-1923), Asociación de Estudios Reusenses, 1971

El llibre de Ferran Canyameres conté nombroses fotografies de Roseta Mauri.