María Barrientos

Filla dels propietaris d'un estanc al carrer Aribau, la sanejada economia familiar li permeté estudiar amb Joan B. Pellicer a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on començà a despuntar com a nena musicalment dotada; va ser guardonada per una petita composició d'una cantata i hi va obtenir diplomes en violí, piano i composició. Poc després, el 1895, va debutar com a cantant al Palau de Belles Arts en un final de curs de la institució. El 1898, per consell del propietari al Teatre Líric, el banquer Evarist Arnús, cantà L'Affricaine i La sonnambula i repetí experiència al Teatre Novetats. El novembre del mateix any cantà I Puritani, i l'1 de gener de 1899, el paper protagonista de Lucia di Lammermoor al Gran Teatre del Liceu al costat de Tomàs Franco. Per recomanació del director operístic d'aquella entitat, Leopoldo Mugnone, el mateix any es traslladà a Itàlia i, després d'algunes escadusseres interpretacions a Milà, anà a Londres, on el 1903 debutà al Covent Garden amb Il barbiere di Siviglia al costat de Titta Ruffo i, un any després, a la Scala de Milà amb Dinorah. Després de diverses gires per Montevideo, Rio de Janeiro, Santiago de Xile, São Paulo o Buenos Aires, el 1907 es retirà en aquesta darrera ciutat durant quatre anys amb motiu del naixement del seu fill Jorge Enrique. El 1911 reaparegué al Teatre Colón amb Lucia di Lammermoor al costat de Tita Ruffo. El 1914 estrenà les Tonadillas que li havia dedicat Enric Granados i el 1916 debutà al Metropolitan de Nova York amb una versió excepcional de Lucia di Lammermoor. Poc després participà en aquella ciutat en l'homenatge pòstum a Enric Granados juntament amb Pau Casals, Fritz Kreisler i Ignaz Jan Paderewski. El 1917, ja consagrada definitivament com a diva, protagonitzà Rigoletto al Metropolitan al costat d'Enrico Caruso; el 1918 hi tornà al costat d'Hipòlit Làzaro i poc després va intervenir en l'estrena americana d'El gall d'or de N. Rimski-Kórsakov. Abans de retirar-se, féu diverses aparicions al Liceu de Barcelona i al Colón de Buenos Aires amb el gran repertori belcantista en què s'havia especialitzat. A Barcelona va cantar al costat de Tito Schipa i Titta Ruffo i a la ciutat sud-americana va deixar una empremta considerable per haver-hi celebrat recitals, donat materials personals per al Museu del Teatre i per haver-hi impartit classes magistrals. Va cloure la seva activitat lírica amb Filemon et Baucis de Gounod a Montecarlo el 1924.

A més de la brillant carrera mundial com a soprano, sacsejada en part per una malaurada vida privada a causa del matrimoni amb l'empresari argentí Jorge Keen, participà de la vida cultural catalana de manera habitual, cantant el 1913 en el concert el dia de la inauguració del monument a Jacint Verdaguer o el 1914 interpretant l'Elegia eterna que Granados li havia dedicat en el viatge que l'Orfeó Català féu a París i Londres. A més de Granados, mantingué bona relació artística amb Manuel de Falla, de qui era intèrpret privilegiada. A punt de retirar-se, el 1922 instituí el premi de cant que dugué el seu nom per premiar estudiants de cant de l'Escola Municipal de Música de Barcelona on havia estudiat, i es va dedicar a la docència, especialment a l'escola del Teatre Colón de Buenos Aires. Retirada dels escenaris operístics, dugué una remarcable activitat com a liederista que fou molt apreciada.

Especialitzada en el belcanto, era una remarcable soprano coloratura. Els enregistraments i els comentaris dels crítics parlen d'una excepcional veu molt homogènia en tots els registres, càlida i expressiva, amb uns aguts rodons i dotats d'impuls i capacitat d'expressió dramàtica que li permetien fer excepcionals versions del gran repertori belcantista així com de Die Zauberflöte de Mozart.

María Barrientos visqué el període de consolidació del prestigi de l'òpera belcantista, de manera que marcà fites en obres com Il barbiere di Siviglia, I puritani, La sonnambula, Lucia di Lammermoor, Rigoletto, La traviata o Lakmé, i destacà per la seva nombrosa i qualitativa activitat discogràfica per a les empreses Società Italiana di Fonotipia-Milano i Columbia americana, amb registres que els grans aficionats al món de la lírica col·leccionen amb cura. Contenen versions de moments importants del gran repertori operístic com era habitual en els anys dels enregistraments, entorn de 1905 i de 1920, així com alguns episodis de sarsueles d'èxit. El 1928 enregistrà, amb acompanyament de l'autor, les Siete canciones españolas de Falla, i el 1930, del mateix autor, el Soneto a Córdoba i la «Canción del fuego fatuo» d'El amor brujo.

• Colomer Pujol, J. Maria Barrientos. Barcelona, 1984.
• Martín de Sagarmínaga, J. Diccionario de cantantes líricos. Madrid, 1997.