La barca nova és una obra de teatre de text que s'emmarca dins el modernisme. Concretament, va ser publicada pel grup de L'Avens l'any 1907. L'autor, Ignasi Iglésias, fou un dramaturg i poeta fortament vinculat al modernisme català i va escriure nombroses peces teatrals. L'obra s'ambienta en un poble de mar a començament de segle. Aquesta influència prové de la visita que va fer Iglésias a Sant Pol de Mar. Presenta una lluita constant per part de la joventut per impulsar un nou ordre de coses, però alhora conté una dosi argumental articulada a partir de passions amoroses i convulsions familiars. En darrer terme, Iglésias crea una metàfora dels processos socials i ideològics que determinen la història del país. Per citar-ne un fragment: «El pescador, bressolat en la seva barca, pren un aire heroic, com no sol prendre quasi mai el terrassà conreant la terra. El pescador inundat de blau és, al mig de la mar, infant, home o heroi, segons les circumstàncies. Qui estima i canta la mar estima i canta l'infinit i, per tant, la llibertat».
L'obra no va ser estrenada fins l'any 1999. Llavors, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, i sota la direcció de Joan Castells, el repartiment va comptar amb Montse Vellvehí, Montse Germán, Lurdes Barba, Dolors Rusiñol, Àngel Jové, Joan Borràs, Fèlix Pons, Òscar Intente, Joan Vallés, Jaume Bernet, Pere Anglas, Andreu Raich, Jordi Puig i Dafnis Balduz; l'escenografia anà a càrrec de Ramon Simó.
Atès que l'autor s'inspirà en els mariners de Sant Pol de Mar i fou escrita allà, l'obra també es va representar en aquesta població. Fou l'any 2010 sota la direcció de Josep Mestres. La posada en escena fou mèrit de l'Elenc Teatral del Centre Cultural de Sant Pol. Mestres en destacà la qualitat de testimoni històric que té per la seva vila. Mestres va arribar a disposar de quaranta actors, i el tercer acte es va fer a la platja.
L'obra se situa clarament entre el simbolisme de Maeterlinck i Adrià Gual i el naturalisme ibsenià en què s'ubicaven, sobretot, les seves primeres obres, com ara L'argolla i Fructidor, totes dues de 1894. Citant Joan Castells al programa de mà del TNC: «A La barca nova, Iglésias retrata uns personatges sorruts, discrets pel que fa als sentiments, eixuts i poc expressius. D'aquest fet neix una escriptura moderna per la seva precisió, que l'allunya de la literaturització retòrica i el mena cap a la rèplica curta. A més, el treball de camp sobre el llenguatge —argot mariner i expressions de parla popular— proporciona un encanteri i un secretisme que fa que l'obra agafi una dimensió èpica. […] Al mateix temps, Iglésias contraposa clarament dues maneres d'entendre la vida —la de la gent gran i la dels joves— que forcen el canvi social. Tot plegat, Iglésias fa un còctel de simbolisme, de teatre de situació i narració èpica i ens proporciona un material dramàtic de primera categoria que ens permet d'investigar en una línia d'escenificació apassionant».
Vinyes i Roig, Pau. «Estrena de La barca nova el 1907». Finestrelles, núm. 11 (2000), p. 107-114.
«Ignasi Iglésias». Portal de l'AELC.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
