Una vella, coneguda olor és la primera obra coneguda de Josep M. Benet i Jornet. Escrita l'any 1963, reflecteix l'ambient del barri de Sant Antoni de Barcelona en què Benet va néixer i créixer. Després d'una sèrie de provatures inèdites en espanyol, aquest és el primer text que Benet va estrenar i publicar, de manera que marca l'inici de la seva dilatada carrera teatral. Una vella, coneguda olor és una peça realista en tres actes ambientada al Raval barceloní, l'escriptura de la qual està influenciada tant pel teatre realista espanyol (Antonio Buero Vallejo, Lauro Olmo, Alfonso Sastre) com pel nord-americà (Eugene O'Neill, Tennessee Williams, Arthur Miller). És la història de l'enfrontament de Maria, la noia protagonista, contra un barri que detesta i tanmateix no en pot escapar. Benet va seguir desenvolupant l'ambient i els personatges de l'obra a Baralla entre olors (1979) i Olors (1998), fins a configurar l'anomenada «trilogia de les olors».
Argument
L'acció se situa en l'estiu del 1962 als patis interiors d'una illa de cases al barri vell de Barcelona. Maria és una noia que treballa de peixatera a contracor. Viu en un ambient tancat on dominen les converses de pati entre dones i del qual vol fugir. No congenia amb les veïnes (Dolors, Eulàlia, Neus) i s'enfronta amb Mercè, la seva mare, i Manel, el seu germà. A la vegada, Maria competeix amb Teresa, filla dels forners que gaudeix d'una millor situació econòmica, per Joan, un pixatinters amb vel·leïtats intel·lectuals. La notícia de l'enderroc d'algunes cases per construir una nova avinguda dona esperances a la protagonista. Això no obstant, quan Maria s'assabenta que encara haurà d'esperar uns quinze anys perquè es realitzi el projecte urbanístic, veu truncades les seves aspiracions i es lliura a Joan, en qui veu l'única escapatòria per a la seva situació, tot i que abans l'havia rebutjat per qüestions morals. Finalment, però, Joan l'abandona per Teresa, amb qui s'ha promès en secret per interès econòmic.
Maria és un personatge a disgust en el medi on viu, ja que està tipa de la vida dels patis, on se sent constreta i ofegada. La possible destrucció de part del barri la fa somiar d'abandonar aquell ambient i ascendir socialment, un tema que Benet també desenvolupa a Fantasia per a un auxiliar (1964). Pel que fa a l'ambient que retrata, la peça recorda un text inèdit seu anterior (Un clavicordio en el piso de arriba, 1962), però també Historia de una escalera (1947-1948), de Buero Vallejo, i Death of a Salesman (1949), d'Arthur Miller.
Amb Una vella, coneguda olor Benet guanya el primer premi Josep M. de Sagarra el 1963. Aquest reconeixement suposa l'entrada de Benet a l'escena pública i significa l'inici de la seva carrera com a dramaturg. L'obra es va convertir en el punt de partida d'una nova generació d'escriptors (Alexandre Ballester, Joan Soler i Antich, Rodolf Sirera, Jaume Melendres, Jordi Teixidor i Ramon Gomis, entre altres) amb el ferm objectiu comú de renovar la literatura dramàtica catalana de postguerra.
Posades en escena
—Una vella, coneguda olor. Companyia Titular Catalana al Teatre Romea dins el VII Cicle de Teatre Llatí, 30 setembre 1964. Dirigida per Josep M. Segarra, amb escenografia de Josep Guinovart. Repartiment: Carme Fortuny (Maria), Adrià Gual (Joan), Josefina Tàpias (Sra. Dolors), Nadala Batiste (Mercè), Rosa M. Espinet (Neus), Anna M. Simon (Teresa), Julià Navarro (Manel), Núria Casulleres (Eulàlia), Joaquim Nicolau (Un Vell).
—Una vella, coneguda olor. Circuit catalanobalear de Televisión Española dins el programa «Lletres catalanes», 25 agost 1975. Versió de Francesc Nel·lo dirigida per Lluís M. Güell. Repartiment: Rosa M. Sardà (Maria), Conxita Bardem (Sra. Dolors), Nadala Batiste (Mercè), Núria Durán (Teresa), Carme Molina (Neus), Elisenda Ribas (Eulàlia), Carles Velat (Joan), Miquel Cors (Manel), Vicenç Manel Domènech, Ferran Parés. Fitxa a Internet Movie Database: <http://www.imdb.com/title/tt1923564/?ref_=fn_al_tt_1>.
—Una vella, coneguda olor. Teatre Nacional de Catalunya, 29 setembre 2011. Dirigida per Sergi Belbel, amb escenografia de Max Glaenzel i vestuari de Mercè Paloma. Repartiment: Pep Ambrós (Manel), Mercè Arànega (Mercè), Imma Colomer (Eulàlia), Sara Espígul (Maria), Maife Gil (Sra. Dolors), Gemma Martínez (Teresa), Quimet Pla (Un Vell), Fina Rius (Neus), Pau Roca/ Borja Espinosa (Joan).
Edicions
—1a edició: Una vella, coneguda olor. Barcelona: Occitània, 1964 (El barret de Danton; 2)
—2a edició a Catalunya Teatral (Ed. Millà), núm. 170 (1980)
—4a edició al volum Revolta de bruixes. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel; 12)
Benet i Jornet, Josep M. «Ciutats, sentiments i el temps». A: Olors. Barcelona: Proa: TNC, 2000, p. 9-14. (Teatre; 14)
Benet i Jornet, Josep M. «Nota prèvia». A: Una vella coneguda olor. Revolta de bruixes. València: Tres i Quatre, 1994, p. 49-50. (L’Estel; 12)
Gallén, Enric. «Estudi introductori». A: Benet i Jornet, Josep M. Una vella coneguda olor. Revolta de bruixes. València: Tres i Quatre, 1994, p. 9-46. (L’Estel; 12)
Gallén, Enric. «Fi de partida». A: Benet i Jornet, Josep M. Olors. Barcelona: Proa: TNC, 2000, p. 15-19. (Teatre; 14)
Gallén, Enric. «Estudi preliminar». A: Benet i Jornet, Josep M. Berenàveu a les fosques. Barcelona: Educaula, 2011, p. 11-39. (Educació 62; 71)
Gallén, Enric. «Autors, premis renovació dramàtica i teatre independent (1963-1975)». A: Gallén, Enric; Gibert, Miquel M. Josep M. Benet i Jornet i la fidelitat al teatre de text. Vic: Eumo: Departament de Filologia Catalana, Secció Literatura, Universitat de Barcelona, 2001, p. 11- 33.
Gibert, Miquel M. «Aproximació al primer teatre de Josep M. Benet i Jornet». A: Gallén, Enric; Gibert, Miquel M. Josep M. Benet i Jornet i la fidelitat al teatre de text. Vic: Eumo: Departament de Filologia Catalana, Secció Literatura, Universitat de Barcelona, 2001, p. 35-73.
Fitxa de Josep M. Benet i Jornet a Lletres Catalanes: <https://cultura.gencat.cat/ca/ilc/cercador/?q=josep+maria+benet+i+jornet&lr=lang_ca&site=cultura>
Pàgina web del muntatge al Teatre Nacional de Catalunya: <https://www.tnc.cat/ca/una-vella-coneguda-olor>
Tertúlia al TNC sobre l’obra i el quinzè aniversari del teatre a Els Matins de TV3: <http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/una-denuncia-duna-altra-epoca-a-traves-duna-vella-coneguda-olor/video/3800950/>
Tràiler del muntatge al TNC: <https://vimeo.com/81589077>
Un fragment de la roda de premsa al TNC: <https://www.youtube.com/watch?v=umgh5mWazdY>
Presentació del muntatge al TNC: <https://www.youtube.com/watch?v=fSb8Q6QRtp4>
Cartell de l’obra el 1964, al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: <http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:266711>
Fotografies de Colita de la versió per a televisió, amb Rosa M. Sardà, al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: <http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:330618>
Fotografies d’Andreu Basté del muntatge de 1964, al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: <http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:327233>
Fotografies de Pau Barceló del muntatge de 1964, al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: <http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:263457>
Crítica de l’estrena de 1964 a La Vanguardia Española: <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1964/10/02/pagina-29/32691536/pdf.html>
Crítica de l’espectacle de J. Pedret Muntañola, 1965: <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/01/14/pagina-29/33542276/pdf.html>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
