Escrita entre el 1971 i el 1975, Revolta de bruixes és una de les obres més representatives del teatre de Josep M. Benet i Jornet. S'organitza en un sol acte i té una estructura espaciotemporal tancada en què la durada de l'acció i la de la representació coincideixen. Benet empra tècniques realistes i les porta fins a les últimes conseqüències, és a dir, fins a l'exasperació, de manera que el realisme es converteix en «un vehicle de comunicació impossible», tal com explica l'autor al pròleg de 1981. Per aquest motiu basteix un text en què les accions i els diàlegs es desenvolupen a voltes en escenes simultànies, un recurs escènic que ja havia assajat a Fantasia per a un auxiliar d'administratiu (1964) i Berenàveu a les fosques (1970-1971) i que podem trobar en un de les seves obres inèdites de formació, Fiesta en casa de los Serrat (1960). Revolta de bruixes és una peça circumscrita en un microcosmos social d'abast popular que Benet coneix perfectament.
Argument
Revolta de bruixes és la història de sis dones de fer feines i un vigilant una nit de lluna plena. Elles són la brigada de neteja de les oficines on transcorre l'acció, i el vigilant, l'encarregat de supervisar la seva tasca. Inicien la confrontació les reivindicacions de caire laboral de les treballadores i la seva amenaça de no treballar. Sofia lidera el grup de dones en primera instància. Quan el vigilant atura l'ascensor i hi deixa atrapades Paulina i Filomena, Rita, oposada ideològicament a Sofia, esdevé la líder de la brigada en demostrar que és capaç de resoldre els problemes col·lectius sense oblidar els individuals. Amb les seves habilitats màgiques promet curar el càncer de pit de Dolors, fer tornar el marit de Filomena i millorar la capacitat de comprensió del món de Paulina. Aurora es manté en certa manera al marge de la disputa. Però en el moment que el vigilant mor mentre fa l'amor amb ella, tal com havien anunciat les cartes de Rita, Aurora ha de cedir finalment al seu lideratge per por de la investigació policial.
L'obra s'articula al voltant de les tensions ideològiques entre Rita i Sofia, que encarnen dues maneres d'entendre el món (imaginació i raó, respectivament) i d'acarar tant els problemes col·lectius com els individuals. En aquesta disputa, Aurora, la figura esperançadora del nou dia, esdevé la síntesi de les dues posicions oposades i representa, per tant, la posició ideològica de Benet, que aposta per una via intermèdia. L'autor articula una reflexió intel·lectual sobre la crisi d'una ideologia, la racionalista, l'única escapatòria de la qual és la perplexitat, encarnada en l'actitud de Paulina. La confrontació entre l'irracional i la raó, entre l'ús de poders màgics i un positivisme exacerbat, permet a Benet qüestionar el realisme com a cosmovisió després dels canvis que el Maig del 68 va comportar per al món occidental. Amb Revolta de bruixes Benet demostra la seva capacitat de desenvolupar noves estratègies dramatúrgiques més enllà de les tècniques realistes, després de la mala rebuda de la crítica i el fracàs comercial de l'estrena de Berenàveu a les fosques el 1973. El muntatge del text a Madrid en la versió castellana d'Amparo Tusón (Motín de brujas, 1980) serà el primer gran èxit de crítica i públic de l'autor. Amb Revolta de bruixes s'obre una nova etapa en la dramatúrgia de Benet que el consolida com una de les figures cabdals del teatre de text en català de la segona meitat del segle XX.
Posades en escena
— Revolta de bruixes (estrena a televisió). Circuit catalanobalear de Televisión Española dins el programa «Lletres Catalanes», 23 març 1976. Realització de Mercè Vilaret. Repartiment: Aurora García (Paulina), Margarida Minguillón (Aurora), Àngels Moll (Sofia), Ovidi Montllor (Vigilant), Rosa Maria Sardà (Rita), Nadala Batiste (Dolors), Carme Fortuny (Filomena). Fitxa a Internet Movie Database: http://www.imdb.com/title/tt1189075/?ref_=nm_flmg_act_35.
— Revolta de bruixes (estrena). Grup del Teatre Principal de Valls al mateix teatre, 19 juny 1977. Dirigit per Francesc Mateu i Anton Cartanyà. Repartiment: Ignasi Moncunill, Pere Hernando, Anna Peris, Maria Sans, Maria-Àngels Rull, Montse Martí, Josefina Pàmies.
— Motín de brujas (estrena professional en castellà). Centro Dramático Nacional al teatre María Guerrero de Madrid, 24 abril 1980. Versió castellana d'Amparo Tusón i Juan Manuel Martín de Blas. Dirigida per Josefina Molina, amb vestuari i escenografia de Rafael Palmero. Repartiment (per ordre d'intervenció): Luis Politti (Vigilante), María Asquerino (Aurora), Berta Riaza (Sofía), Enriqueta Carballeira (Paulina), Julieta Serrano (Rita), Marisa Paredes (Filomena), Carmen Maura (Dolores).
— Motín de brujas (estrena a televisió en castellà). Televisión Española dins de «Función de noche» en la programació del seu segon Canal, 28 d'agost de 1996. Realització de Mercè Vilaret. Fitxa a Internet Movie Database: http://www.imdb.com/title/tt1646489/.
—Revolta de bruixes (estrena professional en català). Teatre de l'Escorpí al Teatre Romea, desembre 1981. Dirigida per Josep Montanyès i Josep M. Segarra. Repartiment: Àngels Moll (Sofia), Carme Fortuny (Rita), Maife Gil (Filomena), Lourdes Barba (Dolors), Montserrat Carulla (Aurora), Alfred Luchetti (Vigilant), Mercè Managuerra (Paulina).
— Revolta de bruixes. Cia. Teatre de Barcelona al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, 15 març 1996. Dirigida per Lurdes Barba, amb escenografia de Joaquim Roy. Repartiment: Maife Gil (Sofia), Rosa Novell (Rita), Aurora García (Paulina), Maribel Altés (Aurora), María Jesús Lleonart (Filomena), Francesca Piñón (Dolors), Jordi Serrat (Vigilant).
— Revolta de bruixes. Teatre Lliure, 2 novembre 2016. Dirigida per Juan Carlos Martel Bayod, amb escenografia i vestuari de Jordi Roig. Repartiment: Chantal Aimée, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Àurea Márquez, Xicu Masó, Andrea Ros, Júlia Truyol.
Edicions
— Primera edició: Revolta de bruixes. Barcelona: Ed. Robrenyo de Teatre, núm. 5, 1977; 2a edició, 1981; 3a edició publicada per Ed. 62/ Ed. Orbis, S.A., dins la col·lecció “Història de la Literatura Catalana”, núm. 19, 1984. 5a edició a Tres i Quatre (L'Estel, 12), 1994.
— Versió castellana: Motín de brujas. Traduïda per Amparo Tusón. Madrid: Ed. Preyson (Arte Escénico, 33), 1984.
Benet i Jornet, Josep M. «Història d’un text». A: Una vella coneguda olor. Revolta de bruixes. València: Tres i Quatre, 1994, p. 115-121. (L’Estel; 12)
Gallén, Enric. «Estudi introductori». A: Benet i Jornet, Josep M. Una vella coneguda olor. Revolta de bruixes. València: Tres i Quatre, 1994, p. 9-46. (L’Estel; 12)
Gallén, Enric. «Notícia del teatre de Josep M. Benet i Jornet». A: Camps, Christian (coord.). El teatre de Josep M. Benet i Jornet (L’habitació del nen i altres). Péronnas: Éditions de la Tour Gile, 2006, p. 21-37. (Collection catalane; 8)
Gallén, Enric. «Estudi preliminar». A: Benet i Jornet, Josep M. Berenàveu a les fosques. Barcelona: Educaula, 2011, p. 11-39. (Educació 62; 71)
Gibert, Miquel M. «Aproximació al primer teatre de Josep M. Benet i Jornet». A: Gallén, Enric; Gibert, Miquel M. Josep M. Benet i Jornet i la fidelitat al teatre de text. Vic: Eumo-Departament de Filologia Catalana, Secció Literatura, Universitat de Barcelona, 2001, p. 35-73.
Sirera, Rodolf. «"La revolta de les bruixes imprudents": notes per a una primera lectura del teatre de Josep M. Benet». Els Marges, núm. 22-23 (1981), p. 122-129. <http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/106679/165501>
Sirera, Rodolf. «La maduresa d’un autor: Josep Maria Benet i Jornet, de Revolta de bruixes a Fugaç». A: Gallén, Enric; Gibert, Miquel M. Josep M. Benet i Jornet i la fidelitat al teatre de text. Vic: Eumo-Departament de Filologia Catalana, Secció Literatura, Universitat de Barcelona, 2001, p. 75-91.
Fitxa de Josep M. Benet i Jornet a Lletres Catalanes: <http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/benet-i-jornet-josep-m>
Informació del text, amb guia de lectura i propostes didàctiques: <http://www.escriptors.cat/autors/benetjornet/obra.php?id_publi=7730>
Pàgina web del muntatge al Teatre Lliure (novembre 2016): <http://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporada-2016-2017/revolta-de-bruixes>
Presentació del muntatge al Teatre Lliure a càrrec del director, Juan Carlos Martel Bayod: <https://www.youtube.com/watch?v=iIeeYPJ-OgU>
Figurí del vestuari de Paulina pel muntatge al Teatre Romea (1981), al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: <http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:226880>
Figurí del vestuari del Vigilant pel muntatge al Teatre Romea (1981), al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: <http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:226882>
Article sobre l’estrena del muntatge a Madrid de 1980, a El País: <http://elpais.com/diario/1980/04/24/cultura/325375216_850215.html>
Cartell d’Alberto Corazón pel muntatge a Madrid de 1980, al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: <http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:202905>
Cartell del muntatge al Teatre Romea (1981), al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: <http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:203763>
Un fragment d’àudio de Motín de brujas al Teatre María Guerrero (1980): <https://www.youtube.com/watch?v=2Nltc5_3jnU>
Una entrevista a Josep M. Benet i Jornet arran de l’estrena a Madrid (1980), al diari ABC: <http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1980/04/24/070.html.
Crítica de l’estrena a Madrid (1980) al diari ABC: http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1980/04/27/075.html>
Article sobre l’estrena del muntatge al Teatre Romea (1981), a La Vanguardia: <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1996/03/11/pagina-41/32930635/pdf.html>
Article sobre el muntatge al Teatre Joventut (1996), a La Vanguardia: <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE01/PUB/1996/03/11/LVG19960311-031.pdf>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
