Logo Institut del Teatre

Dagoll Dagom, textos de Pere Calders

Estrena: Sala Villarroel16-9-1978
Publicació: BarcelonaEdicions 6213-1-2011

Redactor/a: Carles Morell

Descripció

Antaviana és un espectacle musical de la companyia Dagoll Dagom muntada a partir de textos de Pere Calders i la música de Jaume Sisa. Fonamentalment, els textos de què està formada l'obra procedeixen del llibre Cròniques de la veritat oculta, recull de contes que l'autor va confegir sota l'operació literària de Joan Triadú, i que guanyà el premi Víctor Català l'any 1954. Es va publicar l'any següent a l'editorial Selecta. Més exactament, els contes escollits per la companyia van ser els següents: «El primer arlequí», «El principi de la saviesa», «L'hedera helix», «La finestra», «En començar el dia», «Els nens voladors», «Feblesa de caràcter», «Ganes de buscar-se-la», «L'esperit guia», «El testament de La Hiena», «Quieta nit», «La consciència, visitadora social», «El desert», «Raspall» i «Cada u del seu ofici». La majoria correspon als més cèlebres de Calders, i formen part de quatre llibres diferents, i el títol Antaviana obeeix a una clara operació d'enllaç, de voluntat d'unitat.

A l'estrena, l'any 1978, els actors foren Assumpta Rodés, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella, Mar Targarona, Berty Tovías, Pepe Rubianes i Miquel Periel.


Significació

Els contes de Calders i la música de Sisa es van trobar de seguida, tots dos es van adonar que casaven perfectament. La companyia també es va entendre amb l'autor, i el muntatge d'aquesta obra va ser clau en la seva projecció social (l'any 1978, quan ja feia anys que havia tornat de l'exili a Mèxic, encara era gairebé un desconegut). Dagoll Dagom també va consolidar el prestigi que havia aconseguit amb No hablaré en clase. L'obra, que va guanyar el Premi de la Crítica Serra d'Or de l'any 1979, va tornar a l'escenari l'any 1985 al Teatre Condal, però amb un repartiment i una direcció diferents. Mar Targarona i Anna Rosa Cisquella van remuntar Antaviana amb una nova companyia, i Joan Lluís Bozzo i Miquel Periel van continuar amb l'obra Glups.

El muntatge d'Antaviana volia ser un equilibri entre els contes de Calders, és a dir, el text literari, i l'espectacle. Es va allunyar, per tant, del model textocèntric per fugir del «culte al text» i el logocentrisme, i alhora contemplava els plantejaments antiverbalistes provinents de la tradició de l'avantguarda. Bozzo és, de fet, un dels defensors de la idea que el text no és la base de l'obra dramàtica.


Bibliografia
  • Benach, Joan Anton. «El bisturí i la maça"». El Temps, Núm. 1596 (13 gener 2015), p. 76 (Galeria. Teatre).
  • Castilla, Amelia. «El inventor de palabras». El País. Babelia. Barcelona, núm. 829 (2007, 13 d'octubre), p. 16.
  • Gregori i Soldevila, Carme. «Antaviana»: del text narratiu al text dramàtic, Caplletra. València, núm. 14 (1993, primavera), p. 163-175.
  • Calders, Pere; Dagoll Dagom. Antaviana, Barcelona: Edicions 62, 2011
  • Sense signar. «Presentació». A: Antaviana / Pere Calders, Dagoll Dagom, Barcelona: Edicions 62, 1990 (p.7-8).

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x