Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 10-8-1846
Lloc de naixement: Valls, Alt Camp
Data de defunció: 26-7-1930
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Enric Gallén
Identificacio/ns

Dramaturg


Biografia

Advocat i escriptor. Advocat de professió, com a escriptor va conrear especialment la narrativa de caire realista i naturalista. Pel que fa al teatre, va dur a terme una tasca important de traducció teatral d'autors de final del segle XIX i principi del XX. En les seves Memòries teatrals, redactades entre els anys 1911 i 1916, Oller explica, en forma d'epístoles adreçades a Caterina Albert/Víctor Català, les circumstàncies que el van dur a traduir teatre estranger, a més de diverses reflexions a propòsit de la situació del teatre català durant la primera dècada del segle XX.

Amb anterioritat a la tasca de traductor de textos dramàtics, Oller es va dedicar de manera gairebé exclusiva a la narrativa. Fins que el 1905 no va publicar la traducció de Com les fulles de Giacosa, Oller semblava que havia mantingut una actitud més aviat distanciada envers el teatre, la qual cosa no era ben bé certa del tot. De fet, amb data de 1872 es conserven els esborranys de La palinodia, una comèdia realista en vers, escrita en castellà, el manuscrit de la qual és dipositat a la Biblioteca de Catalunya. D'altra banda, el 1894 va escriure La brusa, una paròdia vuitcentista motivada per l'estrena de La intrusa de Maeterlinck a Sitges l'any anterior, com a mostra del seu rebuig absolut vers el simbolisme i l'esteticisme finisecular. Finalment, el 1900 va publicar Teatre d'aficionats, un recull de traduccions i de peces seves, senzilles i curtes, en part extretes del volum Théâtre de campagne (1894), del qual Oller tenia coneixement a través de l'escriptor rus Isaac Pavlovsky, amb qui va mantenir una llarga relació d'amistat.


Significació

Entre el 1905 i el 1913 va traduir un total de divuit peces dramàtiques, catorze de les quals van ser editades en forma de llibre. Els autors que va traduir són: Giuseppe Giacosa (Com les fulles, Tristos amors i El més fort), Gerolamo Rovetta (Papà Ministre), Lev Tolstoi (El mort en vida i Els fruits de la ciència), Alexandre Bisson (La senyora X), Alexksandr Ostrovski (La gropada), Ivan Turguénev (El pa d'altri), Carlo Goldoni (El vano, L'avar i El sorrut benefactor), Henri Becque (Els corbs), Isaac Pàvlovski (L'obra de l'odi), a més de les vuit traduccions incloses dins del volum Teatre d'aficionats, que són: La casa vella (André Theuriet), La novela, la d'una noia (Paul Ferrier), El marit que dorm (Edmond Gondinet), Qui tant tiba fa dos caps (Ivan Turguénev), Desmemoriat i La cambrera (Charles Gross), Lo darrer hoste (Walter Schmidt) i La Brusa, que és una paròdia, a més de sis textos seus: Qui no té se'n busca, La grossa, Els pantalons, Médico-Cirujano, El Rosset i Un somiatruites. Va publicar també una versió lliure de Le dépit amoureux de Molière titulada Renyines d'enamorats. Com ell mateix admet en les seves memòries, es tractava d'incorporar a la literatura catalana algunes mostres cabdals i representatives del teatre estranger, especialment del contemporani. Segons Oller, si el teatre català de l'època ja no oferia obres de més relleu, una de les formes de revifar-lo era a base de «traduccions de les obres llavors més en boga a l'estranger». Les Memòries de mon pas pel teatre català, així com les seves traduccions, reflecteixen, d'una banda, el cant del cigne d'un escriptor format en els paràmetres estètics vuitcentistes, revoltat contra l'esteticisme finisecular, i, de l'altra, constitueixen un document extraordinari de la personalitat literària de Narcís Oller en assenyalar de manera viva i personal les misèries de la realitat de la vida teatral barcelonina.


Bibliografia

Bensoussan, Mathilde. «El teatro de aficionados de Narcís Oller». Lenguaje y Textos, núm. 3 (1993), p. 81-89.

 

Cassany, Enric. «Pròleg». A: Oller, Narcís. Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries. Valls: Cossetània Edicions, 2014.

 

Gallén, Enric. «Estudi introductori». A: Oller, Narcís, Memòries teatrals. Barcelona: La Magrana, 2001.

 

Gavagnin, Gabriella. «El teatre italià en les traduccions de Narcís Oller: Giacosa, Rovetta i Goldini». Quaderns d’Italià (Barceona), núm. 2 (1997), p. 99-109.

 

Gibert, Miquel M. «Narcís Oller. Memòries teatrals (a cura d'E. Gallén)». Revista de Catalunya, núm. 168 (2001), p. 112-115.

 

Llovera, Anna. «Epistolari entre Narcís Oller i Isaac Pavlovsky, 1885-1923. Extrets». A: Domigo, J. M.; Llovera, A. (curadors). De realisme. Aproximacions i testimonis. Lleida: Punctum, 2013, p. 345-404.

 

Llovera, Anna. «Correspondència d’Isaac Pavlossky a Narcís Oller, 1907-1908. Presentació i edició». Anuari TRILCAT (Barcelona), núm. 3 (2013), p. 84-104.

 

Oller, Narcís. Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries. Valls: Cossetània Edicions, 2014.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x