Biel Moll

Director, emprenedor, intèrpret

Tot i que en un primer moment va estudiar filosofia a Madrid, a la Universitat Pontifícia de Comillas (1958-1959), el 1960 es va establir a Barcelona, on es va llicenciar en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona (1968). Al Ramon Llull de Sarrià va començar a organitzar a principi dels anys seixanta una secció del Teatro Español Universitario (TEU) i s'encarregà de la direcció de muntatges diversos, com Todos eran mis hijos i Las brujas de Salem, ambdós de Miller; Calígula, de Camus, o Las cartas boca arriba, de Buero Vallejo.

El 1966, arran de la posada en escena el 1965 de Ronda de mort a Sinera, muntatge ideat i dirigit per Ricard Salvat a partir de textos de Salvador Espriu, va entrar en contacte amb l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG). Fins al 1970 hi seguí estudis d'interpretació i de direcció amb professors com Carme Serrallonga, Maria-Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover, Ricard Salvat, Albert Boadella, Xavier Fàbregas, Francesc Puigserver o Iago Pericot. Durant la seva formació com a actor va intervenir a Breu record de Tirant lo Blanc (16 febrer 1969, Teatre Romea), a partir de l'obra de Joanot Martorell, dirigida per Maria-Aurèlia Campmany; Poesia d'avui (25 juny 1969, Cúpula del Coliseum), a partir de poemes d'autors diversos seleccionats per Jaume Vidal Alcover, sota la direcció de Josep Maria Segarra; Guadaña al resucitado (6 novembre 1969, Cúpula del Coliseum), de Ramon Gil Novales, sota la direcció de Ricard Salvat; Els herois i les grandeses (25 juliol 1970, l'Hospitalet del Llobregat), adaptació de Xavier Fàbregas de l'obra de Frederic Soler, dirigida per ell mateix, i Ronda de mort a Sinera (27 agost 1970, Vilafranca del Penedès), muntatge ideat i dirigit per Ricard Salvat a partir de textos de Salvador Espriu. Va acabar els estudis de direcció a l'EADAG fent una adaptació per al teatre de la novel·la Mort de dama, de Llorenç Villalonga, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 15 de juny del 1970 per la companyia Adrià Gual dirigida per Salvat, i dirigint Els herois i les grandeses, adaptació de l'obra de Frederic Soler feta per Xavier Fàbregas estrenada el 25 de juliol del 1970 a l'Hospitalet del Llobregat.

A continuació, i fins al 1979, va dur a terme com a actor una intensa activitat: Remena, nena (1971), espectacle de cabaret protagonitzat per Guillermina Motta i estrenat sota la direcció de Mario Gas a la sala La Paloma de Barcelona; Tango (1972), espectacle de cabaret estrenat sota la direcció de Mario Gas a la sala Martin's de Barcelona; La moschetta (1973), de Ruzzante, obra estrenada dins el marc del Festival Grec sota la direcció de Ventura Pons; Equus (1975), de Peter Shaffer, muntatge estrenat al Teatro de la Comedia de Madrid sota la direcció de Manuel Collado; Don Juan Tenorio (1976), de Zorrilla, espectacle dirigit per Ventura Pons i estrenat al Teatre Romea de Barcelona; The Rocky Horror Show (1977), de Richard O'Brien, obra dirigida per Ventura Pons i estrenada al Teatre Romea de Barcelona; Primera història d'Ester (1977), d'Espriu, obra estrenada dins el marc del Festival Grec per la companyia Adrià Gual dirigida per Ricard Salvat, i Les aigües encantades (1977), de Joan Puig i Ferreter, espectacle estrenat al Teatre Prado de Sitges per la companyia Adrià Gual sota la direcció de Salvat.

En relació amb la seva faceta de gestor teatral, la inicià el 1979. En aquest sentit, essent regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona Rafael Pradas i delegat de l'àrea de Cultura Joan-Anton Benach, del 1979 al 1984 exercí el càrrec de cap dels Serveis de Teatre i Cinema. Entre altres tasques, durant quatre anys (1980-1983) s'encarregà de la direcció del Festival Grec. Durant aquestes quatre edicions, el Grec va créixer en pressupost, en nombre d'espais, en nombre d'espectacles i en nombre d'espectadors i s'incorporà a la programació el teatre infantil. La seva gestió va fer possible que actuessin a Barcelona intèrprets com Dario Fo, Ferruccio Soleri i Lindsay Kemp, i companyies i formacions com la companyia del Teatre Lliure, el Centre Dramatique de la Courneuve, Els Joglars, The Living Theatre, el Piccolo Teatro di Milano i Dagoll Dagom, entre d'altres.

D'altra banda, la recerca d'un lloc adequat perquè el Centre International des Créations Théâtrales de Peter Brook pogués escenificar a Barcelona La tragédie de Carmen va permetre que, juntament amb l'escenògraf i director tècnic de la companyia Jean-Luy Lecat, descobrís els tallers municipals de Montjuïc que llavors es convertirien en el Mercat de les Flors, inaugurat el 28 de febrer del 1983. Del 1984 al 1986 féu de cronista de diversos festivals europeus per a El País i La Vanguardia; féu una estada al Théâtre Gérard Philippe i una altra al Centre Internacional des Créations Théâtrales, ambdós de París, i es va encarregar de gestionar la gira que el Berliner Ensemble va fer per Europa amb les obres El cercle de guix caucasià i L'òpera de tres rals, totes dues de Brecht.

Pel que fa a la seva vinculació amb el Teatre Lliure de Barcelona, en una primera etapa i essent-ne el director Fabià Puigserver, exercí el càrrec de director adjunt (1986-1988), a més de tenir la iniciativa de posar en marxa la Fundació Teatre Lliure, de la qual en va ésser patró. Més endavant, en l'època de Lluís Homar, s'encarregà de la gestió de la sala de Gràcia (1992-1998).

Amb motiu de l'Olimpíada de Barcelona del 1992, el 1989 va ésser contractat com a responsable de la programació i la producció de les activitats relacionades amb el teatre, la dansa i l'òpera del Festival de Tardor de Barcelona (1989-1991) i del Festival Olímpic de les Arts (1992). Això li va permetre tornar a treballar un altre cop amb Mario Gas, director d'aquests festivals. Entre d'altres, es programaran en el Festival de Tardor de Barcelona espectacles de Patrice Chereau, Ingmar Bergman, Hans-Jürgen Syberberg, Georges Tabori i Giorgio Barberio Corsetti. En canvi, dins el marc del Festival Olímpic de les Arts es van poder veure espectacles com Don Quijote. Fragmentos de un discurso teatral, dirigit per Maurizio Scaparro i protagonitzat per Josep Maria Flotats; Medea, dirigit per Núria Espert i protagonitzat per Irene Papas; Tirano Banderas, dirigit per Lluís Pasqual; Cabaret, dirigit per Jérôme Savary, i Èdip tirà, dirigit per Matthias Langhoff.

Del 1996 al 1999 fou subdirector del Grec, dirigit durant aquest període per Xavier Albertí. Aquesta etapa del festival es va caracteritzar per l'aposta clara que es va fer per la diversitat, el risc i la contemporaneïtat. D'altra banda, el desembre de 1999 va entrar a formar part del Gran Teatre del Liceu. En primer terme, amb Jaume Cleries posà en marxa el departament audiovisual, tot treballant com a responsable de continguts (1999-2000). Després, i fins a la seva jubilació, exercí com a cap del Servei d'Atenció a l'Espectador (2000-2006).

Com a actor intervingué en diverses sèries de televisió i pel·lícules. Entre moltes d'altres, podem destacar les pel·lícules següents: La Regenta (1974), dirigida per Gonzalo Suárez; Madrid, Costa Fleming (1976), dirigida per José María Forqué; El secreto inconfesable de un chico bien (1976), dirigida per Jorge Grau; Numax presenta (1979), dirigida per Joaquim Jordà; Companys, procés a Catalunya (1979) i El coronel Macià (2006), dirigides totes dues per Josep Maria Forn; La campanada (1980) i El largo invierno (1992), dirigides totes dues per Jaime Camino; El vicari d'Olot (1981), dirigida per Ventura Pons, i Bar-Cel-Ona (1987), dirigida per Ferran Llagostera. Pel que fa a les sèries, podem esmentar Les Guillermines del rei Salomó (TVE Catalunya, 1981) i Homenots (TV3, 1999). A la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona hi ha a disposició dels usuaris el fons Biel Moll de pel·lícules cinematogràfiques.

També hem de remarcar els treballs de producció i de direcció tècnica que va desenvolupar en el Festival Internacional de Sitges (1977-1978), quan n'era director Ricard Salvat. Com a guionista, amb Narcís Comadira i Dolors Oller, és autor de La otra imagen, film d'Antoni Ribas que va representar l'Estat espanyol al Festival de Cannes 1973.

Personatge clau sobretot en el desenvolupament de les programacions i les infraestructures teatrals de Barcelona dels anys vuitanta endavant, la seva activitat teatral va abastar des de la interpretació fins a la gestió, amb alguna incursió dins el camp de la direcció i també de la dramatúrgia. En paraules de Joan-Anton Benach, «va contribuir decisivament a la presència a Catalunya d'artistes i companyies de gran prestigi mundial i a la incorporació de Barcelona al circuit d'art dramàtic internacional».

Rayó, Miquel Àngel. «Biel Moll» (entrevista). A: Anuari teatral Mallorca 1997. Palma: Consell Insular de Mallorca: Gremi d’Editors de les Illes Balears, 1997, p. 148-152.

Aguiló Ferrer, Àngela. «Moll Blanes, Gabriel». A: Mas, Joan (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears. Vol. I. Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 454-455.

Biel Moll al l'arxiu del Grec

Biel Moll a la Viquipèdia

Notícia a teatral.net arran de la defunció de Biel Moll

Necrològica de Biel Moll escrita per Marcos Ordóñez

Fitxa de Biel Moll a la Internet Movie Database (IMDb)

Homenatge a Biel Moll de l'Associació de teatres i auditoris públics de les Illes Balears