Cecília A. Màntua

Escriptora i publicista. Descendent d'una nissaga de treballadors del teatre, era filla de l'actriu Joana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut, que signava Gastó A. Màntua, la mateixa fórmula que l'autora va mantenir com a nom de ploma. La vida professional d'aquesta figura va girar a l'entorn de la premsa, el cinema, la publicitat, la ràdio i el teatre.

Abans de la guerra va escriure per a Cinegramas, Espectáculos o Films Selectos, i va dirigir el suplement «Feminal», que s'editava dins d'El Día Gráfico. Després del 1939 va continuar participant en revistes destinades preferentment al públic femení i en publicacions sobre cinema (Imágenes, Espectáculos, etc.) Les seves vinculacions amb el cinema es concretaren al 1934, quan va incorporar-se a l'empresa RKO com a redactora literària, i als anys cinquanta esdevingué cap del departament de publicitat de la Paramount. Va treballar com a supervisora d'ambientació a Emisora Films d'Iquino, va intervenir en el guió de Sinfonía del hogar (1947), dirigida per Ignasi F. Iquino, i va ser assistent del director Jerónimo Mihura en el rodatge d'En un rincón de España (1948), realitzat a partir d'una idea de la mateixa Màntua.
Els lligams amb la ràdio són igualment destacables: la seva primera obra coneguda de teatre en català es va estrenar a Ràdio Barcelona, i després de la guerra fou autora d'un estimable nombre de radioteatres, tant en català com en castellà, habitualment produïts i interpretats pel quadre d'actors de Ràdio Barcelona, que dirigia Armand Blanch.

A més d'unes quantes peces teatrals, la seva producció editada abasta un parell de volums de consells pràctics per a les dones —El libro de la mujer (1946) i El libro de la belleza. Reglas para el embellecimiento de la mujer [1955?]—, novel·les com ara Ave de paso (1944), un bon grapat d'obres de teatre en català i en castellà i un gran nombre de petites narracions disseminades en publicacions periòdiques.

En els primers anys de la postguerra, Màntua va col·laborar a introduir en els teatres del Paral·lel un tipus d'espectacle musical que emmanllevava formes i temes a l'opereta i al cinema, i que pretenia renovar les varietats aportant-hi un toc de cosmopolitisme. No obstant això, l'obra dramàtica de Màntua escrita en català es va desenvolupar sempre en el marc de la literatura de consum, sobre esquemes molt convencionals i amb la nítida intenció de preservar i reforçar uns determinats valors morals (la família, la laboriositat, l'abnegació, etc.). De fet, és amb aquesta mena de peces que va aconseguir un gran ressò a finals dels anys cinquanta amb un dels seus títols més coneguts: La Pepa maca, que després de ser emès com a radioteatre el 1954 i estrenat per un quadre d'actors amateurs el 1958, va passar als escenaris professionals al 1959 i, encara, reconvertit en novel·la. Fou dins d'aquest àmbit, el dels elencs aficionats, que l'autora va mantenir una presència més important i més dilatada: l'any 1968, el Foment de l'Espectacle Selecte i Teatre d'Associació (FESTA) va concedir el premi Lluís Masriera a La Virreina.

El nom de Màntua va també indissolublement lligat al radioteatre. El quadre escènic de Ràdio Barcelona va estrenar més de cinquanta guions elaborats per Màntua sobre esquemes argumentals molt previsibles que s'adaptaven a atmosferes i subgèneres diversos, des de la trama detectivesca (La última imagen, 195]) fins a l'evocació biogràfica (Josefina de Beauhornais, primera esposa de Napoleón, 1959), passant per l'estampa nostrada (Rosa d'Abril, 1964).

L'any 1980 el circuit català de Radio Televisión Española va emetre La cinglera de la mort dins l'espai «Gran Teatre», amb la realització de Lluís M. Güell.

8 abril 1936 Ha passat una oreneta… Adrià Gual. Ràdio Barcelona. Companyia Catalana de Ràdio Barcelona.
16 juliol 1941. El desfile del amor, en col·laboració amb Amanda Estefanía Alonso. Música de Francesc Cotó. Teatre Nou (Barcelona).
16 octubre 1941. Serenata Schuber o A tí vuelan mis canciones, en col·laboració amb Antonio Losada. Música de Franz Schubert i Miquel Pongiluppi. Teatre Nou (Barcelona).
2 juny 1942. La princesa Blancanieves, en col·laboració amb Amanda Estefanía Alonso. Música de Josep M. Torrens i Ventura. Teatre Principal Palacio. Compañía de opereta Dorita Libert.   
24 abril 1943. Carmela Castillo o Sor Angélica, adaptació del guió cinematogràfic de Francesc Gargallo. Música de Sebastià Albalat. Dir.: Pedro Segura. Teatre Victòria.
12 agost 1943 La canción del Tirol, en col·laboració amb Ricard Ros. Música de Josep M. Torrens i Ventura. Teatre Principal Palacio.
8 abril 1944. Tres solteronas, en col·laboració amb Francesc Gargallo. Música de Sebastià Albalat. Dir.: Pedro Segura. Teatre Victòria.
10 gener 1945. Un álbum abierto. Teatre Poliorama. Companyia d'Enric Guitart.
14 febrer 1945. Bajo el cielo mejicano. Música de Jaume Mestres i Luis Gil Lasheras. Teatre Nou.
4 octubre 1951. Dos cartas de amor. Dir.: Armand Blanch. Radio Barcelona. Compañía de Radio Teatro de Radio Barcelona.
31 març 1954. La Pepa maca. Dir.: Armand Blanch. Ràdio Barcelona. Quadre dramàtic de l'emissora EAJ1 Ràdio Barcelona.
3 juny 1954. La Pepa maca. Dir.: Leonci Carcassona. «Círculo Cultural Español» de Sant Andreu (Barcelona).
26 gener 1955. La cinglera de la mort. Dir.: Armand Blanch. Ràdio Barcelona.
14 octubre 1956. Mitges Fémina, Societat Anònima. Cercle Cultural de sant Andreu.
23 abril 1958. La cançó de la florista. Dir.: Armand Blanch. Ràdio Barcelona.
13 juliol 1959. La Pepa maca. Dir.: Domènec Vilarasa. Teatre Romea. Companyia de Comèdies de Teresa Cunillé.
26 agost 1959. La cançó de la florista. Dir.: Joan Cumellas. Teatre Talia (Barcelona). Companyia de Joan Cumellas i Josefina Güell.
27 setembre 1959. Princesa de Barcelona. Dir.: Maria Dolors Aramon. Teatre de «La España Industrial». Quadre escènic de l'Orfeó Atlàntida.
19 gener 1960. La cinglera de la mort. Dir.: Pere Gil. Teatre Guimerà (Barcelona).
21 juliol 1960. Princesa de Barcelona. Dir.: Domènec Vilarasa. Teatre Calderón (Barcelona). Companyia Catalana de Teresa Cunillé.
22 desembre 1960 Maria Coral (La pessebrista). Domènec Vilarrasa. Teatre Barcelona.  Companyia Catalana de Teresa Cunillé.
21 juliol 1961. Diana a l'oficina. Dir.: Domènec Vilarrasa. Teatre Romea (Barcelona). Companyia Catalana de Teresa Cunillé.
27 juliol 1965 Història d'un mirall. Dir.: Màrius Cabré. Teatre Romea. Companyia de Comèdies Mario Cabré.
22 setembre 1968. La Virreina. Dir.: Ramon Balcells. Palau de la Virreina (Barcelona). Teatre Escola Enric Borràs. 

• Màntua, Cecília A. «Ha passat una oreneta». La Escena Catalana, núm. 431, 1936.
• Màntua, Cecília A.; Estefanía, A. La princesa Blanca Nieves. Barcelona: Alas, 1942.
• Màntua, Cecília A. Dos cartas de amor. Barcelona: I.G.J. Polonio, 1951.
• Màntua, Cecília A. La Pepa maca. Barcelona: Millà, 1954.
• Màntua, Cecília A. La cinglera de la mort. Barcelona: Nereida, 1958.
• Màntua, Cecília A. La cançó de la florista. Barcelona: Nereida, 1959.
• Màntua, Cecília A. Princesa de Barcelona. Barcelona: Nereida, 1959.
• Màntua, Cecília A. La Pepa maca. Barcelona: Millà [Novel·la], 1960.
• Màntua, Cecília A. Maria Coral (La pessebrista). Barcelona: Millà, 1961.
• Màntua, Cecília A. Història d'un mirall. Barcelona: Millà, 1966.

• Carbonell, Jordi. «El teatre folklòrico sentimental de Cecília A. Màntua». Serra d'Or, núm. 1, 1959, p. 18.
• Falcón, Lídia; Siurana, Elvira. Mujeres escritoras, Catálogo de escritoras españolas en lengua castellana (1860-1992). Madrid: Consejería de Presidencia. Dirección General de la Mujer, 1992.
• Batrina, Francesca. «Dramaturgues». A: Godayol, Pilar (ed.). Catalanes del segle xx. Vic: Eumo, 2006, p. 108-109.
• Hormigón, Juan Antonio (dir.). Autoras en la historia del teatro español (1550-1994). Siglo xx (1900-1975), vol. II. Madrid: Publicaciones de la asociación de Directores de España, 1997, p. 183-196.
• Molas, Joaquim; Gallén, Enric. «Literatura popular i de consum». A: Riquer, Martí; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana, vol. XI. Barcelona: Ariel, 1988, p. 202 i 344. 
• Ragué-Arias, María José (ed.). «Annex», Dona i teatre: ara i aquí, Barcelona: Institut Català de la Dona. Generalitat de Catalunya, 1994, p. 175 i 187.
• Santamaria, Núria. «El teatre de Cecília A. Màntua: la tradició en almívar». A: Gassol Bellet, Olívia (cur.). Postguerra. Reinventant la tradició literària catalana. Lleida: Punctum, 2013, p. 179-205.

• Fitxa a l'IMBD: http://www.imdb.com/name/nm0544193/