Maragall partí dels fragments i esbossos de la Nausikaa de Goethe, d'una banda, i dels cants de l'Odissea d'Homer que tenen lloc al palau d'Alcínous, de l'altra, per elaborar la seva Nausica. Ho confessa en el proemi, datat el 5 de juliol de 1908: la idea de la tragèdia la deu «al poeta més gran de l'Alemanya», però «els mots divins» homèrics en són la matèria. Començà a escriure-la a Caldes d'Estrac, durant unes vacances estivals, i l'acabà dos anys després, el setembre del 1910.
Maragall va condensar el pas d'Ulisses a l'illa dels feacis en vint-i-quatre hores i l'organitzà en tres fases temàtiques, que corresponen als tres actes del drama: l'encontre, l'estada i la partença de l'heroi. El primer acte té lloc «vora d'un riu, prop del mar», on la princesa Nausica ha anat a rentar roba. Quan les seves donzelles descobreixen un home nu, colgat d'algues, i, semblant-los un monstre, se n'amaguen, Nausica, en canvi, no en fuig sinó que l'escolta. Intueix la grandesa de l'estranger i, moguda per la pietat i un sentiment naixent d'admiració, li encomana que les segueixi. En el segon acte l'Ulisses anònim es presenta al palau davant el rei i els cortesans. Obeint els precs de Nausica, l'hoste revela la seva identitat i llavors la princesa reconeix l'heroi amb qui havia fantasiejat tot escoltant els cants de Daimó. En el tercer acte Ulisses s'acomiada dels feacis al port. En comptes del suïcidi de Nausica goethià, Maragall adopta el punt de vista homèric: Ulisses parteix per tornar a la seva pàtria antiga i Nausica renuncia, serenament, a l'home que ha estimat i que esdevé, una altra vegada, mite, tal com li augura el poeta Daimó: «sempre tindreu a dintre el cor la dolça / memòria gran d'aquest moment i hora / en què heu aimat a un hèroe en puresa».
Maragall definia el teatre en un dels seus elogis com un «art primitiu», més a prop del caos de la vida que de les formes pures de les altres arts. L'elaboració dramàtica del tema èpic de Nausica, composició, val a dir-ho, en vers, és, però, per a Maragall «una manera de conquerir profundament la poesia grega», en paraules de Carles Riba, i de «servar íntegra la visió» de «tot allò antic que s'hi compendiava» (Riba: 1936). Riba també assenyalava que la tragèdia de Nausica representa una evolució dins l'obra maragalliana, en una etapa en què el poeta clarifica experiències «viscudes per l'ànima», també a l'Elogi de la Poesia, el «Cant Espiritual» i El Comte Arnau, obres escrites totes elles poc abans de la seva mort, el 1911. Maragall hi posà «quelcom de viu» en la tragèdia, és a dir, d'ell mateix, en uns anys de decepció política i d'esfondrament social i nacional després de la Setmana Tràgica (1909). És en la renúncia de l'amor de Nausica que el drama s'individualitza i planteja un possible paral·lelisme entre l'heroi, que assumeix el seu destí, i l'intel·lectual, que es deu a un ideal superior, també la pàtria. El retorn d'Ulisses transcendeix l'anècdota literària per esdevenir símbol d'una recerca profunda de l'ésser metafísic, i el poder redemptor de la poesia cristal·litza en un amor interior, en l'esfera íntima de la memòria. En aquest sentit, Maragall materialitza a Nausica la seva teoria estètica sobre «la paraula viva» i la idea romàntica que la poesia neix de l'ànima, la redimeix i l'eleva vers l'infinit (Bosch i Vallès: 2012).
Nausica fou estrenada pòstumament el 1912 per la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans, amb caràcter d'homenatge al poeta, recentment traspassat, i la protagonitzaren Jaume Borràs i Emília Baró. El novembre del 1926 es reestrenà al Teatre Íntim, dirigida per Adrià Gual. Posteriorment se'n feren poques representacions i l'obra restà mig oblidada dels escenaris fins que el director Hermann Bonnín decidí recuperar-la, el 2006, en una versió adaptada per Jordi Coca. Es representà el 2 d'agost al Teatre Grec de Barcelona i la protagonitzaren Sílvia Bel, en el paper de Nausica, i Lluís Soler, en el d'Ulisses, al costat d'altres actors, com ara Fermí Reixac, Carme Sansa, Pep Jové, Nausicaa Bonnín i Enric Majó. Bonnín va situar l'obra en l'època contemporània de Maragall, a principi del segle XX, sobre un escenari nu i posant èmfasi en la musicalitat de la paraula. Coca va respectar el text original de Maragall però va prescindir d'alguns aspectes incidentals o lligats a les convencions de l'època, amb la qual cosa, a parer d'alguns crítics com Lluís Solà, contribuïa a «enriquir el diàleg amb el passat», i en opinió d'altres, com Sam Abrams, era innecessari perquè aquesta obra mestra és «perfecta i intocable tal com és». Amb tot, és unànime l'opinió que la recuperació escènica de Nausica significa un pas important d'afirmació respecte del «cànon de la literatura catalana moderna» (Abrams: 2006).
Abrams, Sam. «I fer-me nou lo vell». Avui (Barcelona), (9 agost 2006), p. 22.
Bosch, Magdalena; Vallès, Teresa. «La teoria estètica de Joan Maragall i Nausica». A: Casals, Glòria; Talavera, Meritxell (coords.). Maragall: textos i contextos. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.
Gabancho, Patrícia. «L'intel·lectual, el poeta i la “princeseta”: per què Maragall escriu Nausica». Assaig de Teatre. Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, núm. 52-53 (2006), p. 253-256.
Gibert, Miquel M. «El teatre de Joan Maragall: història d'una recepció». A: Casals, Glòria; Talavera, Meritxell (coords.). Maragall: textos i contextos. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.
Maragall, Joan. «Elogi del teatre». A: Maragall, Joan. Obres completes. Vol. 1. Barcelona: Editorial Selecta, 1981, p. 679-681.
Riba, Carles. «Pròleg al volum XXII de les Obres Completes de Maragall (Nausica), 1936», reproduït a «El tema de Nausica per Carles Riba». A: Maragall, Joan. Obres completes. Vol. 1. Barcelona: Editorial Selecta, 1981, p. 1214-1230.
Solà, Lluís. «El teatre i els nostres clàssics». Assaig de Teatre. Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, núm. 52-53 (2006), p. 265-268.
Nausica en la mitologia grega: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Nausica>
Fitxa de la Nausica dirigida per Hermann Bonnín el 2006: <https://bito.pro/ca/fitxa/nausica/>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
