Jaume Borràs i Oriol

Jaume Borràs i Oriol, fill d'una família menestral badalonina dedicada al comerç de mercaderies, va seguir els passos del seu germà gran i s'introduí ben aviat en el teatre a través de les plataformes d'aficionats locals. A partir de 1893 entrà en contacte amb la companyia d'Enric Borràs, que ja havia esdevingut professional, fent funcions estivals. Durant les temporades 1896-1897 i 1897-1898 entrà a les files del Teatre Romea. D'aquest període cal destacar la participació en l'estrena a Barcelona del drama Terra Baixa, fent de Tomàs, al costat de Concepció Llorente (Marta) i Enric Borràs (Manelic).

En la temporada 1897-1898 actuà també al Teatre Principal de Barcelona per a l'empresa Llanas. Fou a partir de 1899 quan va esdevenir primer actor i director del Casino del Centre de l'Hospitalet, on interpretà obres com La taverna, de Zola, Don Gonzalo o l'orgull del gec o Lo nuvi, de Feliu i Codina. Després del Prat, Sant Andreu del Palomar (El Progrés) i l'Aliança del Poble Nou, tornà al Principal barceloní amb Salvat, actuant tant en català com en castellà (1899-1900).

L'any següent va compartir de nou l'escenari amb el seu germà al Novetats i el Tívoli, en una temporada en què s'estrenà Els primers freds, d'Ignasi Iglésias (1901). Temps després, dirigí la companyia que, al Teatre de les Arts, va recuperar per al públic Fructidor o La festa dels ocells, d'Ignasi Iglésias (1905). Del mateix autor i enmig del Teatre de la Natura (la Garriga, Bosc de Can Tarrés), estrenà Flors del cingle (1911), l'obra que va desencadenar la creació del Sindicat d'Autors Dramàtics —per reacció a la política teatral de Franqueza, l'empresari del Romea—, del qual fou primer actor i director.

Després d'una gira per Figueres i Banyoles (1906), es reincorporà al Romea al llarg de quatre temporades (1905-1909) en qualitat de primer actor i director d'una companyia que comptava amb grans noms de l'època, com Jaume Capdevila, Ermengol Goula, Iscle Soler o Margarida Xirgu, que hi debutà el 1906 amb Mar i cel. En sortir-ne i després d'una gira pel migdia de França en què representà amb èxit i a l'aire lliure L'arlesiana, de Daudet (1909), va prendre la direcció del Principal de Barcelona en la primera campanya en què Margarida Xirgu actuà amb tots dos germans Borràs. Acabada la temporada d'hivern, girà per diverses ciutats catalanes durant mesos. Assumí, per exemple, la direcció del Teatre Principal de Girona, amb Mercè Daroqui com a primera actriu (1911-1912), o a Canet de Mar, l'estiu de 1912, amb Emília Baró. Seguí actuant pel país fins que s'embarcà cap a l'Amèrica del Sud durant la temporada 1913-1914. A Buenos Aires interpretà El místic i Terra baixa, obres en què rebé el reconeixement del públic i de la crítica. Tornat a Catalunya el 1915, durant la tardor va endegar al Teatre Espanyol una sèrie de funcions catalanes i col·laborà amb el germà Enric a l'Euterpe de Sabadell (1917). Aquell mateix any va assumir la direcció del Teatre Novetats —el seu germà n'era primer actor—, on el primer de març va estrenar Jesús que torna, d'Àngel Guimerà (fent el paper de rei Rodolf), un fenomen que va portar-los a girar pel país i a Madrid (Gran Teatro de Madrid, maig de 1917).

A partir de llavors va deixar la primera línia teatral per dedicar-se al negoci de la cria de cavalls, i per això només se'n recullen aparicions esparses i en teatres menors. No és fins a la temporada 1923-1924 que reapareix en qualitat de primer actor i director en una sèrie de representacions al Tívoli barceloní, després de les quals seguí al Poliorama i el Talia (1924-1925). Mesos després passà la frontera per actuar a la veïna França en la que es pot considerar la campanya exterior més brillant de Jaume Borràs. Amb la seva companyia actuà en català, l'agost de 1925, al Gran Teatre de l'Exposició Internacional de les Arts Decoratives de París posant en escena El místic, El ferrer de tall, Les garses, Mossèn Janot i Terra baixa al llarg de cinc funcions.

Tornà a sonar el seu nom quan, amb els teatres en règim de socialització, estrenà l'obra Danton i els llops, de Romain Rolland (20 de novembre de 1936, Teatre Olímpia), exemple de teatre de la revolució o teatre de masses, el muntatge de la qual suposà una ingent posada en escena. Durant el període revolucionari, col·laborà en actes públics promoguts per la Institució del Teatre Català, com el que es dedicà a Àngel Guimerà (febrer de 1938), i s'implicà també en projectes de difusió radiofònica del teatre.

Passat el conflicte bèl·lic, actuà esporàdicament en alguns teatres barcelonins, com el Romea, el Còmic i l'Apolo. Fou en aquest local on per primer cop (1946), i per iniciativa seva i de Josep Clapera, es recuperaren les funcions en català després de la prohibició establerta pel règim franquista.

Només tres anys després, acabada una gira i amb la voluntat d'endegar-ne una de nova pel país, Jaume Borràs traspassà de manera sobtada a la ciutat de Barcelona.

Jaume Borràs i Oriol fou un destacat intèrpret de finals del segle xix i la primera meitat del segle xx, a qui Guimerà, Iglésias, Rusiñol, Puig i Ferreter o Maragall confiaren papers de característic o genèrics, en els quals encaixava tant per presència com pel to i la dinàmica interpretatius. Una veu i un físic potents, imponents, poc dúctils, i la manera impetuosa d'actuar, fins i tot sobreeixida, van singularitzar-lo com a intèrpret fins al punt que li valgueren algunes crítiques cruentes per l'excés i la manca de contenció, especialment quan provava de fer galants o papers amb menys càrrega emotiva.

Paradoxalment, un trampolí en forma de cognom amb fama i prestigi guanyats, que li facilità l'accés als escenaris, va acabar diluint-ne la figura. Compartir el nom amb el gran Enric Borràs va suposar que la seva feina fos sempre observada subordinadament, per una constant comparació amb el germà, de la qual sempre sortia eclipsat. Tots dos Borràs van viure aquesta rivalitat morbosa allunyant-la del terreny personal i portant-la al terreny de l'humor. El tàndem funcionava, i en són una mostra les nombroses obres en què Enric confià a Jaume la direcció escènica. En aquest aspecte, Francesc Curet apuntà que si s'haguessin especialitzat cadascun en un gènere (còmic/dramàtic), no hi hauria hagut aquell suposat conflicte.

Com a director excel·lí més que com a actor, i en fou un dels grans i de referència, com Antoni Tutau o Enric Giménez. Algunes de les iniciatives dramàtiques assumides per Jaume Borràs permeteren l'estrena d'autors que l'encotillament empresarial del teatre català de l'època frenava —com fou el cas d'Iglésias i el Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans (1912)— o el debut d'actors de màxima rellevància, com Margarida Xirgu. D'altres exportaren el teatre català fora de les fronteres espanyoles donant-li categoria d'internacional (París, Buenos Aires, Tetuan) i, de manera paral·lela, importà autors que refrescaren la cartellera o la posaren en sintonia amb el context polític, com fou el cas del teatre de masses en plena Guerra Civil.

Passada la guerra i durant l'època més fosca per a la cultura catalana, va emprendre el camí de la represa demostrant un total compromís amb el país. Així, amb Josep Clapera, Elvira Fremont i la resta de la companyia, van ser els primers de representar en català en un teatre públic. Fou el 10 de maig de 1946 a l'Apolo; en cartellera, Dissabte de Glòria, de Manuel Folch i Torres, i El ferrer de tall, de Frederic Soler.

Tal com va definir-lo Sempronio, Jaume Borràs fou un intoxicat del teatre, actor temperamental, d'estil rotund i de traç gruixut, però meticulós en la direcció i compromès amb un teatre que l'apassionava fins i tot quan no hi participava, de platea estant.

19 desembre 1893. L'hostalera de la vall. Joaquim Riera i Bertran. Drama de costums en 4 actes. Teatre Novetats. Teatre Català.

24 abril 1895. Les monges de Sant Aimant. Llegenda dramàtica en quatre actes i en vers. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Teatre Català.

11 gener 1897. Faixa o caixa. Comèdia en 1 acte. Pere Reig Fiol. Teatre Romea.

12 octubre 1897. La llar. Poema dramàtic en 3 actes i en vers. Ernest Soler de las Casas. Teatre Romea. Basat en la poesia «L'escó», de Frederic Soler.

29 novembre 1897. A costelles del gendre. Comèdia en 4 actes. Conrad Colomer. Teatre Romea.

24 febrer 1898. El nuvi. Drama en 3 actes. Josep Feliu i Codina. Teatre Romea.

29 novembre 1899. Tramuntana. Drama en 3 actes. Teodor Baró. Teatre Principal. Amb Antònia Juaní.

16 novembre 1900. La pau de la parella o La festa major de la vila. Sainet en 1 acte. Ramon Vidales. Teatre Novetats.

22 novembre 1900. La mare eterna. Drama en 3 actes. Ignasi Iglésias. Teatre Novetats.

2 març 1901. Els primers freds. Ignasi Iglésias. Teatre Tívoli. Companyia d'Enric Borràs.

28 gener 1905. La festa dels ocells. Quadre de costums en 1 acte. Ignasi Iglésias. Teatre de les Arts.

25 novembre 1905. Les garses. Drama. Ignasi Iglésias. Teatre Romea. [També en la direcció.]

14 febrer 1906. La bona gent. Obra en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

5 març 1906. En Pep Botella. Monòleg. Àngel Guimerà. Teatre Romea. [També en la direcció.]

27 març 1906. L'Eloi. Drama en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea. [També en la direcció.]

4 maig 1906. L'impenitent. Drama en 3 actes. Ramon Vidales. Teatre Romea.

18 octubre 1907. Els savis de Vilatrista. Obra en tres actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

28 gener 1908. L'hereu escampa. Obra en tres actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

14 febrer 1908. La fortuna boja. Comèdia dramàtica en 4 actes. Josep Morató. Teatre Romea.

26 febrer 1908. La campana submergida. G. Hauptmann. Rondalla dramàtica en 5 actes [Salvador Vilaregut, trad.]. Teatre Íntim.

2 2 març 1908. Aigües encantades. Drama en 3 actes. Joan Puig i Ferreter. Teatre Romea. [També en la direcció.]

16 octubre 1908. L'aranya. Drama en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Romea. [També en la direcció.]

3 novembre 1908. La llei d'herència. Farsa en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. [Direcció.]

2 gener 1909. La família Rocamora. 4 actes. Pompeu Crehuet. Teatre Romea.

3 gener 1909. La intel·lectual. Obra en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

2 març  1909. Isolats. Drama en 3 actes. Felip Palma [Palmira Ventós]. Teatre Romea.

13 octubre 1909. La princesa llunyana. Poema dramàtic en 4 actes. Edmond Rostand [Lluís Via, trad.]. Teatre Principal.

3 octubre 1909. El bon rei Dagobert. Comèdia en 4 actes. André Rivoire [Salvador Vilaregut, trad.]. Teatre Principal.

2 novembre 1909. El rei. Comèdia en 4 actes. Gaston Caillavet, Robert de Flers i Emmanuel Arène [Salvador Vilaregut, trad.]. Teatre Principal.

8 gener 1910. Educació de príncep. Comèdia moderna en 4 actes. Maurice Donnay [Salvador Vilaregut, trad.]. Teatre Principal de Barcelona.

5 febrer 1910. Salomé. Drama en 1 acte. Oscar Wilde [Joaquim Pena, trad.]. Teatre Principal. [Fa d'Herodes.]

12 febrer 1910. Pastillas Hércules. Vodevil en 3 actes. Maurice Hennequin [Josep Burgas, trad.]. Teatre Principal de Barcelona.

3 setembre 1911. Flors de cingle. Ignasi Iglésias. Bosc de Can Tarrés. La Garriga. Funció de Teatre de la Natura.

4 gener 1912. El pintor de miracles. Sainet en 1 acte. Santiago Rusiñol. Teatre Principal de Girona.

24 febrer 1912. Torre, torretes. Sainet en 1 acte. Josep Burgas. Temporada del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Teatre de Catalunya (Eldorado).

3 març 1912. La verge del mar. Poema en 1 acte. Santiago Rusiñol. Temporada del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Teatre de Catalunya (Eldorado).

27 abril 1912. El despatriat. Comèdia en 3 actes. Santiago Rusiñol. Temporada del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Teatre de Catalunya (Eldorado).

18 maig 1912. Desamor. Drama en 2 actes. Joan Puig i Ferreter. Temporada del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Teatre de Catalunya (Eldorado).

16 març 1912. El tresor. Comèdia en 3 actes. Josep Morató. Temporada del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Teatre de Catalunya (Eldorado).

6 abril 1912. Nausica. Tragèdia en 3 actes. Joan Maragall. Temporada del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Teatre de Catalunya (Eldorado).

19 abril 1912. L'esbojarrada. Comèdia en 4 actes. Antoni Muntanyola. Temporada del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Teatre de Catalunya (Eldorado).

4 maig 1912. El gran Aleix. Drama en 2 actes. Joan Puig i Ferreter. Temporada del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Teatre de Catalunya (Eldorado).

11 maig 1912. Joan Bonhome. Comèdia en 4 actes. Josep Pous i Pagès. Temporada del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Teatre de Catalunya (Eldorado).

25 maig 1912. Dissabte de glòria. Comèdia en 1 acte. Manuel Folch i Torres. Temporada del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Teatre de Catalunya (Eldorado).

1 març 1917. Jesús que torna. Drama en 3 actes. Àngel Guimerà. Teatre Novetats.

6 desembre 1918. El català de la Manxa. Tragicomèdia en 4 actes i 8 quadres. Santiago Rusiñol. Teatre Espanyol.

7 març 1919. L'alcalde d'Stilmonde. Drama en 3 actes. Maurice Maeterlinck [Salvador Vilaregut, trad.] Teatre Principal.

25 gener 1925. El redemptor. Drama en 3 actes. Santiago Rusiñol. Teatre Principal.

• Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.
• Foguet i Boreu, Francesc. Teatre, guerra i revolució: Barcelona, 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005 (Textos i Estudis de Cultura Catalana; 103).
• Foguet i Boreu, Francesc. El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939): a propòsit de «Mirador» i «Meridià». Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999 (Biblioteca Serra d’Or; 227).
• Foguet, Francesc; Graña, Isabel. El gran Borràs. Retrat d’un actor. Badalona: Museu de Badalona, 2007 (Biografies Badalonines; 2).
• Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 4, sobre amb l’epígraf «Borràs Oriol, Jaume». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
• Poblet, Josep M. Enric Borràs. Barcelona: Alcides, 1963 (Biografies Populars; 6).
• Sempronio [Andreu Avel·lí Artís Tomàs]. «El actor muerto Jaime Borrás». Destino, 620 (25 juny 1949), p. 20.
• Vila San-Juan, P. Memorias de Enrique Borràs. Barcelona: AHR, 1956.