Margarida Xirgu

Intèrpret

Filla de Josepa Subirà i Polls, natural de Breda, i de Pere Xirgu Martí, nascut a Palau-sacosta (actualment integrat a la ciutat de Girona), serraller d'ofici, va viure bona part de la seva infantesa al barri antic de Barcelona. La seva vocació teatral aviat va trobar acollida als ateneus obrers, que freqüentava en companyia del seu pare. Als dotze anys va començar a treballar en un taller de passamaneria i, al llarg de l'adolescència, va compaginar la feina amb els assaigs en diverses companyies d'aficionats, en una de les quals va conèixer el seu futur marit, Josep Arnall i Melero. El 1905 el metge li diagnosticà una hemoptisi, una malaltia pulmonar que l'obligà a alternar els escenaris amb períodes de descans la resta de la seva vida.

El 1906 l'estrena de Teresa Raquin, d'Émile Zola, li obrí les portes al teatre professional. Aquell mateix any entrà a formar part de la companyia del Teatre Romea com a dama jove, i debutà amb Mar i Cel, d'Àngel Guimerà, en el paper de Blanca. Amb la companyia del Romea va estrenar obres dels dramaturgs catalans de prestigi del moment i va tenir l'oportunitat d'entrar en contacte amb el teatre d'avantguarda estranger, en sessions a càrrec del Teatre Íntim. La temporada 1908-1909 s'incorporà al Teatre Principal, on estrenà obres de Guimerà, Oscar Wilde i Meyer Forster, entre altres, el ressò de les quals la consagrà definitivament en l'escena catalana. El 22 de desembre del 1910 es casà amb Josep Arnall.

L'empresari argentí Faustino da Rosa li proposà una gira per l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud el 1913, amb la qual cosa Xirgu entrava en l'escena castellana. Instal·lada a la capital espanyola, va començar a assistir a les tertúlies literàries i va conèixer escriptors consagrats del moment, com ara Galdós, Valle-Inclán i Benavente, dels quals representà obres que sovint escrivien expressament per a l'actriu. El 1919 es van fusionar la companyia de Margarida Xirgu i la d'Enric Borràs, per primera vegada, i es tornaren a unir, l'estiu del 1932, per regir el Teatro Español de Madrid durant tres anys.

Va donar a conèixer al públic català, espanyol i, posteriorment, americà, les primeres obres dels joves dramaturgs Casona, Alberti i, d'una manera especial, Lorca. Al final de gener del 1936 la companyia s'embarcà, a Santander, a l'Orinoco, camí de Cuba, per començar una nova gira per Amèrica. Lorca, que també els havia d'acompanyar, se'n desdí a última hora i la periodista Irene Polo substituí la plaça vacant.

Poc després de l'esclat de la Guerra Civil, Xirgu rebé la notícia de l'assassinat de Federico García Lorca i, a partir d'aquell moment, va retre homenatge al seu amic en cada representació de les seves obres. El compromís de l'actriu amb el govern legítim de la República fou reconegut, per una banda, el 1937, en ser nomenada delegada del Govern Català a Montevideo i censurat, per l'altra, el 1941, pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona, amb la pèrdua de béns, la inhabilitació i «extrañamiento perpetuo del territorio nacional». Després de la mort per malaltia de Josep Arnall, Xirgu es casà amb Miquel Ortín, actor i administrador de la companyia.

Va dirigir l'Escola Municipal d'Art Dramàtic de Montevideo i va codirigir la Comèdia Nacional de l'Uruguai, fins que, el 1964, es retirà a Punta Ballena, als afores de Montevideo, i fundà la Casa de l'Actor de Maldonado. El 1967 viatjà als Estats Units, malgrat les advertències del metge, per supervisar i dirigir Yerma, que muntaven els alumnes de l'Smith College de Northampton, de Massachusetts. Va morir el 25 d'abril d'aquell mateix any, a Montevideo, després d'una greu intervenció quirúrgica, i fou enterrada al cementiri de Buceo.

El 1988 la Generalitat de Catalunya va repatriar les seves restes i es van enterrar a Molins de Rei.

L'aportació de Margarida Xirgu a la història del teatre català i espanyol del segle XX és significativa no només pel seu art interpretatiu sinó també per la visió intel·lectual i ètica amb què va desenvolupar-lo. Alhora, és una contribució amb diverses connotacions, tenint en compte que Xirgu va ser, a més d'intèrpret, empresària i pedagoga.

Per una banda, la seva passió vocacional fou decisiva a l'hora de dedicar-se completament al teatre al llarg de la vida, fins als darrers dies. Des de les primeres interpretacions, el públic i la crítica li reconegueren un talent excepcional per la riquesa d'un registre expressiu versàtil i, al mateix temps, una gran capacitat d'aprofundir en els personatges i transmetre'n l'essència. Per l'altra banda, els seus origens humils degueren influir en una curiositat insaciable vers la cultura i un compromís ferm respecte de la justícia.

Aquest doble vessant, personal i artístic, de la figura de Xirgu, es traduïa en una concepció holística del que significa ser actor, i l'estengué en la maduració de la pròpia responsabilitat com a «dona de teatre». És destacable, en aquest sentit, la consciència del deute amb què s'apropava a obres de tots els temps, des dels clàssics grecs fins a textos contemporanis, passant pels clàssics espanyols del Siglo de Oro, sempre amb voluntat renovadora. Com a actriu, però també com a empresària, va posar el seu art al servei de les paraules d'escriptors que admirava i, des que féu el salt al teatre en castellà, esdevingué la principal mitjancera entre el públic i els autors de la generació del 98 i la del 27.

Les col·laboracions amb Adrià Gual i el Teatre Íntim, així com la incorporació de Cipriano Rivas Cherif a la seva companyia, l'estimularen i li obriren perspectives respecte de les noves tendències escèniques estrangeres. Rivas Cherif confessava que l'havia atret l'aptitud de Xirgu per traduir al teatre espanyol la modernitat.

Desenvolupà una tasca pedagògica important com a directora de l'Escola Municipal d'Art Dramàtica de Montevideo, del 1949 al 1957. Als seus alumnes els inculcava la idea que el teatre és un sacrifici i els exigia dedicació i rigor en els assajos, alhora que els induïa a buscar una ètica personal que els permetés transmetre amb sensibilitat les paraules del text. El seu exemple i el seu llegat la convertiren en un referent històric de l'escena de l'Amèrica llatina.

4 octubre 1906. Teresa Raquin. [Thérèse Raquin d'E. Zola]. Trad. Juli Vallmitjana i Rafael Moragas. Cercle de Propietaris de Gràcia.

14 desembre 1906. Els pobres menestrals. Comèdia en tres actes. Adrià Gual. Teatre Romea de Barcelona. Companyia del Teatre Català.

1 maig 1907. La barca nova. Drama en tres actes. Ignasi Iglésias. Teatre Romea. Teatre Català.

13 desembre 1907. Barataria. [d'André de Lorde i Masson Forestier]. Trad. Salvador Vilaregut. Teatre Romea. Companyia del Teatre Íntim.

13 desembre 1907. Pèl de panotxa. Comèdia en un acte. [Poil de carotte, de Jules Renard]. Trad. Salvador Vilaregut. Teatre Romea. Teatre Íntim.

13 desembre 1907. La mà de mico. Rondalla tràgica en un acte i tres quadres. [The Monkey's Paw, de W. Jacobs]. Trad. Salvador Vilaregut. Teatre Romea. Teatre Íntim.

10 gener 1908. La llàntia de l'oli. Tragèdia en quatre actes. [La fiaccola sotto il moggio, de Gabriele d'Annunzio]. Trad. Salvador Vilaregut. Teatre Romea. Teatre Íntim.

31 gener 1908. La victòria dels filisteus. Comèdia en tres actes. [The Triumph of the Philistines, de Henry Arthur Jones]. Trad. Salvador Vilaregut. Teatre Romea. Teatre Íntim.

28 febrer 1908. La campana submergida. Rondalla dramàtica en quatre actes i cinc quadres. [Die versunkene Glocke, de Gerhart Hauptmann]. Trad. Salvador Vilaregut. Teatre Romea. Teatre Íntim.

10 octubre 1908. Joventut de príncep. Comèdia en cinc actes. [Alt Heiidelberg, de Wilhelm Meyer Forster]. Trad. Carles Costa i Josep M. Jordà. Teatre Principal de Barcelona. Companyia del Teatre Principal.

13 març 1909. El pobre Enric. [Der arme Heinrich, de Gerhart Hauptmann]. Trad. Marc-Jesús Bertran. Teatre Principal. Companyia del Teatre Principal.

5 febrer 1910. Salomé. Tragèdia en un acte. [d'Oscar Wilde]. Trad. Joaquim Pena. Teatre Principal. Companyia del Teatre Principal.

22 octubre 1910. Andrònica. Tragèdia en tres actes i vers. Àngel Guimerà. Teatre Principal. Companyia del Teatre Principal.

15 abril 1911. La reina jove. Drama romàntic en quatre actes. Àngel Guimerà. Teatre Principal. Companyia del Teatre Principal.

6 novembre 1911. Magda. Drama en quatre actes. [de Hermann Sudermann]. Teatre Principal. Companyia Xirgu-Giménez-Nolla.

9 desembre 1911. Muntanyes blanques. Drama en quatre actes. Juli Vallmitjana. Teatre Principal. Companyia Xirgu-Giménez-Nolla.

8 gener 1912. Froufrou. Comèdia en cinc actes. [Froufrou, de Henry Meilhac i Ludovic Halévy]. Teatre Principal. Companyia Xirgu-Giménez-Nolla.

26 abril 1912. Elektra [d'Hugo von Hofmannsthal]. Trad. Joaquim Pena. Teatre Principal. Companyia Xirgu-Giménez-Nolla.

8 maig 1912. El fill de Crist. Tragèdia en un acte. Ambrosi Carrion. Teatre Principal. Companyia Xirgu-Giménez-Nolla.

8 maig 1914. El patio azul [El pati blau, de Santiago Rusiñol]. Trad. Jacinto Benavente. Teatro de la Princesa de Madrid.

7 gener 1915. El yermo de las almas. Ramon María del Valle-Inclán. Teatre Principal de Barcelona.

5 octubre 1916. La hija de Yorio. Tragedia en tres actos. [La figlia di Jorio, de G. D'Annunzio]. Trad. Felipe Sassone. Teatro de la Princesa de Madrid.

18 octubre 1916. Marianela. Benito Pérez Galdós. Adaptació dels germans Álvarez Quintero. Teatro de la Princesa.

23 març 1917. El mal que nos hacen. Jacinto Benavente. Teatro de la Princesa.

8 maig 1918. Santa Juana de Castilla. Benito Pérez Galdós. Teatro de la Princesa.

10 novembre 1919. La razón de la locura. Comedia en tres actos i en prosa. Pedro Muñoz Seca. Teatro del Centro de Madrid. Companyia Xirgu-Borràs.

26 novembre 1919. Alimaña. Drama en cuatro actos. Eduardo Marquina. Teatro del Centro. Companyia Xirgu-Borràs.

12 desembre 1919. La red. Drama en tres actos. José López Pinillos. Teatro del Centro. Companyia Xirgu-Borràs.

2 gener 1920. Una señora. Novela escénica en tres actos. Jacinto Benavente. Teatro del Centro. Companyia Xirgu-Borràs.

24 gener 1923. La calumniada. Germans Àlvarez Quintero. Teatro Español de Madrid. Companyia Xirgu-Borràs.

7 febrer 1923. Cristalina. Germans Àlvarez Quintero. Teatro Español. Companyia Xirgu-Borràs.

21 octubre 1925. Santa Juana. [de Bernard Shaw]. Teatre Goya de Barcelona. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

2 desembre 1926. Nuestra diosa. [Nostra dea, de Massimo Bontempelli]. Teatro Fontalba de Madrid. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

22 desembre 1926. Fidelidad. [Fidelitat. Poema dramàtic en tres actes, de Josep Maria de Sagarra]. Trad. Eduardo Marquina. Teatro Español de Madrid. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

22 desembre 1926. La mariposa voló sobre el mar. Comedia en tres actos. Jacinto Benavente. Teatro Fontalba. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

10 febrer 1927. La ermita, la fuente y el río. Eduardo Marquina. Teatro Fontalba. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

24 juny 1927. Mariana Pineda. Federico García Lorca. Teatre Goya de Barcelona. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

10 març 1928. ¡No quiero, no quiero!. Comedia en tres actos. Jacinto Benavente. Teatro Fontalba de Madrid. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

23 octubre 1928. Los fracasados. [Les ratés, de Henri-René Lenormand]. Trad. Joaquín Montaner. Teatro Fontalba. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

14 novembre 1930. La calle. [Street Scene, d'Elmer L. Rice]. Teatro Español de Madrid. El Caracol.

24 desembre 1930. La zapatera prodigiosa. Farsa violenta en dos actos. Federico García Lorca. Dir. Cipriano Rivas Cherif. Teatro Español. El Caracol.

6 maig 1931. Un día de octubre. Georg Kaiser. Teatro Muñoz Seca de Madrid. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

1 juny 1931. Fermín Galán. Rafael Alberti. Teatro Español de Madrid. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

19 desembre 1931. La corona. Manuel Azaña. Teatre Goya de Barcelona. Companyia Dramática de Margarita Xirgu.

14 desembre 1932. El otro. Miguel de Unamuno. Teatro Español de Madrid. Companyia Xirgu-Borràs.

18 juny 1933. Medea. Sèneca. Trad. Miguel de Unamuno. Teatre romà de Mèrida. Companyia Xirgu-Borràs.

16 novembre 1933. Divinas palabras. Ramon del Valle-Inclán. Teatro Español de Madrid. Companyia Xirgu-Borràs.

17 març 1934. La sirena varada. Alejandro Casona. Teatro Español. Companyia Xirgu-Borràs.

29 desembre 1934. Yerma. Federico García Lorca. Teatro Español. Companyia Xirgu-Borràs.

26 abril 1935. Otra vez el diablo. Cuento de miedo en tres jornadas y un amanecer. Alejandro Casona. Teatro Español. Companyia Xirgu-Borràs.

12 desembre 1935. Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores. Poema granadino del novecientos dividido en varios jardines, con escenas de canto y baile. Federico García Lorca. Principal Palace de Barcelona. Companyia Xirgu-Borràs.

23 desembre 1937. Cantata en la tumba de Federico García Lorca. Alfonso Reyes. Teatro Smart de Buenos Aires. Compañía Dramática Española Margarita Xirgu.

30 juliol 1938. Bodas de sangre (versió musical). Federico García Lorca. Dir. Margarita Xirgu. SODRE (Servicio Oficial de Difusión Radio-Eléctrica) de Montevideo. Compañía Dramática Española Margarita Xirgu.

8 juny 1944. El adefesio. Rafael Alberti. Teatro Avenida de Buenos Aires. Margarita Xirgu y su Compañía-Escuela.

3 novembre 1944. La dama del alba. Alejandro Casona. Teatro Avenida de Buenos Aires. Margarita Xirgu y su Compañía-Escuela.

8 març 1945. La casa de Bernarda Alba. Federico García-Lorca. Margarida Xirgu. Teatro Avenida de Buenos Aires. Companyia M. Xirgu.

27 maig 1949. El malentendido. [Le malentendu, d'Albert Camus]. Trad. Aurora Bernárdez i Guillermo de Torre. Margarida Xirgu. Teatro Argentino de Buenos Aires. Companyia M. Xirgu.

28 octubre 1949. La celestina. [de Fernando de Rojas]. Versió de José Ricardo Morales. Margarida Xirgu. Teatro Solís de Montevideo. Teatro del Estado.

1951. La loca de Chaillot. [La folle de Chaillot, de Jean Giraudoux]. Trad. Roberto A. Talice. Dir. Margarida Xirgu. Comedia Nacional de Uruguay. 

6 juny 1954. Macbeth. [de Shakespeare]. Dir. Margarida Xirgu. Teatro Solís de Montevideo. Comedia Nacional Uruguaya i Escuela de Arte Dramático de Montevideo.

Casademont, Emili. «La Xirgu i la dissortada Irene Polo». Diari de Girona (14 abril 2008).

Foguet, Francesc. Margarida Xirgu. Una vocació indomable. Barcelona: Pòrtic, 2002.

Foguet, Francesc: Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena. Badalona: Museu de Badalona, 2010.

Gil, M. Carmen. Rivas Cherif, Margarita Xirgu y el teatro de la II República. Madrid: Editorial Fundamentos, 2003.

Polo, Irene. La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936). Barcelona: Quaderns Crema, 2003.

Rodrigo, Antonina. Margarita Xirgu. Una biografía. Barcelona: Flor del Viento Ediciones, 2005.

Senabre, Ricardo. Pròleg «La "medea" de Unamuno». A: Medea. Trad. Miguel de Unamuno. Mérida: Consorcio Patronato Festival de Teatro Clásico de Mérida, 2008.

Torres, Gregorio. «Margarita Xirgu». Quimera, núm. 255-256 (abril 2005), p. 65.

Xirgu, Margarita. Epistolario. Ed. Manuel Aznar Soler, Francesc Foguet i Boreu. Sevilla: Editorial Renacimiento, 2019. (Biblioteca del Exilio, col. Anejos; 34)

Programes de mà, fotos i cartells d'obres de Margarida Xirgu a Escena Digital del MAE.

Web de la família de Margarida Xirgu.