Logo Institut del Teatre

Municipal de l'Escorxador de Lleida, Teatre

Comparteix
Territori: Carrer Lluís Companys, s/n. Lleida (Segrià)
Dates: 1999
Redactor/a: Ivan Alcázar Serrat
Descripció

El Teatre Municipal de l'Escorxador, al barri de Templers-Escorxador, es va inaugurar l'any 1999 en el recinte de l'antic escorxador de la ciutat i va ser projectat per l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell l'any 1912. L'edifici original combinava diferents llenguatges arquitectònics, amb les naus principals d'estil modernista i dos pavellons que tancaven el recinte cap al carrer de Lluís Companys. A partir de l'any 1993 començaren uns treballs de consolidació, restauració, adequació i ampliació per convertir l'escorxador en un equipament, amb un programa funcional que combinés unes sales teatrals, l'Aula Municipal de Teatre, una escola bressol, l'Associació de Veïns del barri Serreta-Escorxador, una cafeteria i els espais de gerència. L'autor del projecte fou l'arquitecte Ezequiel Usón i Guardiola.

 

L'equipament té els espais situats al voltant de la plaça d'Esteve Cuito. En la transformació de l'escorxador també es van reurbanitzar els espais adjacents del parc de la Serreta i de la plaça de l'Escorxador. Els nous volums es van construir amb façanes amb fàbrica de maó massís, col·locat sense juntes. A l'actual espai de la cafeteria, que disposa també d'un petit escenari, hi destaca la gran cúpula, recoberta amb un full de rajola ceràmica. En un dels murs del vestíbul de les sales teatrals hi ha l'obra escultòrica de gran format El retaule de l'escorxador, de l'artista Frederic Amat.

 

El teatre té dues sales. La Sala 1 és la sala a la italiana, amb una capacitat de 310 butaques. Té les dimensions heretades de la nau major de l'escorxador, llarga i estreta, una sala de 9,4 metres d'ample per 31 de llarg, amb una platea en pendent i sense pisos. La caixa escènica, un nou volum que sobresurt del conjunt, supera els 15 metres d'altura, dels quals 12,65 sota la pinta. L'embocadura té 9,4 metres d'altura i 6,4 d'amplada; l'escenari té 6,75 metres de profunditat, i hi ha un fossat d'orquestra practicable de 2 metres d'amplada. Paral·lela a la nau de la sala teatral n'hi ha una altra, menor i amb un lluernari corregut, amb els camerinos i altres espais de servei.

 

La Sala 2 és un espai polivalent amb una capacitat per a 150 espectadors. Es tracta d'una gran caixa negra de 17,5 metres de llarg per 9,5 metres d'ample, amb el paviment pla i de goma, que accepta el muntatge de graderies. És on se celebren les activitats parateatrals, de format mitjà.

 

També dependent del Teatre de l'Escorxador, el Teatre Julieta Agustí, que du el nom de la impulsora del Centre de Titelles, o Sala 3, se situa en un recinte proper, a l'antic convent de Santa Teresa, on també hi ha ubicat el Centre de Titelles, organitzador de la Fira de Titelles de Lleida. Inaugurat el març de 2000, el teatre, de 185 localitats, se situa a l'espai de l'antiga església conventual. L'espai escènic ha assimilat els espais i les geometries eclesiàstiques de la planta en creu, el cor i l'altar, així com els esgrafiats del cimbori.


Activitat

El Teatre de l'Escorxador té dues línies de treball. La primera acull i promou el teatre de la ciutat, el teatre escolar, el programat per la Regidoria de Cultura i les activitats d'entitats. Promou i acull el cicle de teatre amateur «La mostra» i cicles de treball social als barris (amb persones amb discapacitat). També forma part de la xarxa «El Més Petit de Tots», de la Fira de Titelles, i acull workshops oberts de la Fira de Tàrrega.

 

La segona línia pretén facilitar l'accés dels ciutadans als creadors i a les tendències artístiques. Treballa en la creació contemporània, escènica i paraescènica: teatre infantil, circ, teatre de text i performance. Per exemple, amb «els Escorxadijous», a la Sala 2 s'ofereix una programació d'arts escèniques emergents adreçades als joves, amb òpera contemporània, teatre d'objectes o circ. Manté vincles i col·laboracions regulars amb companyies lleidatanes com La Baldufa, Zum Zum Teatre, Xip Xap o Festuc Teatre. Altres activitats són els «Tallers amb l'espectador», que funcionen com una escola de l'espectador, i les «Visites a ca l'artista», que permeten als ciutadans conèixer de primera mà els processos de treball dels creadors. També acull sessions del «Projecte didàctic de l'espai» (Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida) i altres actes de debat i acadèmics.


Bibliografia

Curcó i Pueyo, Jordi. Sant Anastasi de Lleida. Història, tradició i llegenda. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2002.

 

Usón Guardiola, Ezequiel. La simbiosi possible. Restauració i remodelació de l'antic escorxador de Lleida en centre cultural municipal. Lleida: Ajuntament de Lleida: FCC, 1999.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x