La Llotja

La Llotja se situa al barri de Pardinyes, a la vora del riu Segre, al lloc on hi havia l'antiga llotja, o mercat dels pagesos de fruita i verdura. L'equipament escènic i congressual és d'obra nova, amb projecte del despatx holandès d'arquitectura Mecanoo, amb Francine Houben al capdavant, que van resultar els guanyadors del primer premi del concurs convocat per l'Ajuntament. El projecte d'arquitectura es va desenvolupar al llarg dels anys 2004 i 2005, i la inauguració de l'edifici va tenir lloc el mes de gener de l'any 2010.

L'equipament és multifuncional, amb una diversitat de programes que abasten les arts escèniques, els congressos, les mostres, la restauració i les oficines. Té una superfície total de 37.500 metres quadrats, repartits en un teatre (Sala Ricard Vinyes), dues sales de congressos (400 i 200 localitats), dos grans foyers, un espai polivalent de 775 metres quadrats i sis metres d'altura que s'il·lumina amb tres lluernaris troncocònics, una sala d'exposicions, una sala de premsa, un restaurant i lobby en planta baixa, i un gran aparcament subterrani. L'alt atri en planta baixa obre del tot el volum i és atravessat per una passarel·la inclinada que s'il·lumina en la seva part inferior amb unes pantalles de LED. Una sèrie de recorreguts perimetrals a través de foyers panoràmics i passadissos envidrats confereixen gran permeabilitat al programa, en una promenade que acaba a l'ampla terrassa. S'aixeca en una gran plaça (de 15.300 metres quadrats) que està limitada per una franja d'oficines esgraonades, tot formant un espai públic per a actes a l'aire lliure.

Els autors del projecte es van basar en diversos elements del context per tal de conferir al volum de l'equipament una sèrie de relacions i lligams identificables, del cultural al paisatgístic. La volumetria general i els colors de la pedra de les façanes, procedent del Brasil, remeten a les formes fortificades del Castell del Rei —la Suda—, la silueta de les muralles i de la Seu Vella, que es veuen des d'un dels foyers. Hom ha fet referència també a les formes d'un cistell, i fins i tot a un brollador d'aigua, per la seva situació a tocar del riu. Els grans ràfecs que forma la gran plata elevada i amb voladissos pels quatre costats fan funció a la vegada d'umbracle i de recer, i proveeixen l'interior d'una cambra d'aire amb efectes climàtics. Els colors i geometries en algunes superfícies interiors recorden les fulles d'arbres, com el perer, el presseguer o el pomer. Aquesta mateixa referència a la terra, el paisatge i els fruits lleidatans també es troba a la sala teatral, sobretot en la varietat multicolor de les butaques, en les fulles retallades i que funcionen com a punts de llum del sostre i amb efectes acústics, i a les pantalles il·luminades que als murs laterals formen el dibuix de grans arbres.

La Sala Ricard Vinyes té un aforament de 1000 espectadors, que es distribueixen en una grada fixa en pendent, amb una única llotja en un dels laterals i les dues primeres files desmuntables per obrir el fossat d'orquestra. Es tracta d'una sala de proporcions aproximadament quadrades (27 metres d'amplada i 30 de profunditat), amb unes dimensions totals de la caixa escènica de 26,6 metres d'ample, 14 metres de fons i una altura sota la pinta propera als 23 metres, que fa que la caixa destaqui sobresortint amb un gest rotund de la coberta de l'edifici. La boca d'escena té 20,5 metres d'ample i 10,25 metres d'altura, amb un prosceni de 2,6 metres. L'escenari és el tercer de Catalunya pel que fa a les dimensions, rere el Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La sala té un únic pont de llums, i el moll de càrrega coincideix amb el fons d'escenari, en una gran obertura en planta baixa.