Logo Institut del Teatre

Poema en tres actes

Josep M. de Sagarra

Estrena: Teatre Novetats (Barcelona)5-10-1929
Publicació: BarcelonaLes Ales Esteses1929

Redactor/a: Miquel M. Gibert

Descripció

Guillem de Cal Bandoler, en ple segle xvii, és un propietari rural de vida disbauxada i bregosa que, per fatxenderia i per tedi, fa la juguesca de casar-se amb la primera dona que entri per la porta de l'hostal on es troba. La primera és Estrella, una jove humil i innocent, filla d'un saltimbanqui de pocs escrúpols anomenat Carmesí, que la ven a Guillem. L'home compleix la promesa feta als seus amics de mala vida. Però la puresa d'intencions de la noia i les seves virtuts van guanyant-se el favor de la gent que serveix en la gran masia senyorial; aconsegueix insensiblement d'allunyar-ne Francisca Delicada, l'amistançada del qui ja és el seu marit, i, finalment, obté el respecte, la gelosia i l'amor d'aquest últim, redimit per l'ànima immaculada d'Estrella.


Significació

La filla del Carmesí potser és, literàriament i dramàticament, la millor de les peces sagarrianes dels anys vint. Ho és, sobretot, per l'elegància i, alhora, la frescor amb què l'autor idealitza els protagonistes, les situacions i tot el conflicte dramàtic. Sagarra torna a posar en primer terme en l'obra un d'aquests homes impetuosos fins a la brutalitat que són distintius del seu primer teatre, Guillem de Cal Bandoler, i al seu costat, Estrella —de nom clarament simbòlic—, la filla del Carmesí, una dona que, malgrat l'existència miserable que ha dut —en part semblant a la de Marta de Terra baixa—, conserva una ingenuïtat tan pura que, a poc a poc, esdevindrà enlluernadora. Guillem duu una vida dissoluta que és producte també del tedium vitae, de l'esplín. Però, mentre el tedi portava Marçal Prior, de l'obra homònima, al neguit existencial i la il·lusió extraviada, en el cas de Guillem ja l'ha dut a l'amargor i al pessimisme més radicals, a un pas de l'autodestrucció —que podria concretar-se, molt objectivament, en la pèrdua del patrimoni familiar—. Una juguesca forassenyada ha posat, tanmateix, l'atzar de part seva; un atzar que es demostra extraordinàriament eficaç a l'hora de fer descobrir a Guillem l'atractiu d'Estrella. Sense ser-ne conscient, la filla del Carmesí es va guanyant la voluntat de l'home amb la seva dignitat moral, la seva senzillesa i la seva generositat amb els pobres, que sembla que li són connaturals, virtuts exercides sense gens d'esforç, graciosament. Al capdavall, la innocència d'Estrella, mitjançant el matrimoni —aparentment desigual—, salvarà Guillem del camí de perdició moral i material en què s'havia endinsat. En definitiva, la força de la innocència és, doncs, una de les formes de l'amor salvador dels extraviats i de l'estabilitat social.


Bibliografia
  • Benet i Jornet, Josep M. «Sobre Josep M. de Sagarra». A: Benet i Jornet, Josep M. La malícia del text. Barcelona: Curial, 1992, p. 155-161.
  • Gallén, Enric; Gustà, Marina. «Josep M. de Sagarra». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (1987). Història de la literatura catalana 9. Barcelona: Ariel, 1987, p. 138-152.
  • Gibert, Miquel. «Introducció al teatre de Josep M. de Sagarra». A: Sagarra, Josep M. de. Teatre 1, València: Tres i Quatre, 2006, p. VII-LII
  • — «Josep M. de Sagarra. Un poema dramàtic rodó: La filla del Carmesí». A: Canadell, Roger (ed.). Teatre català. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2011, p. 12-13.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x