L'hostal de la Glòria

Els poemes dramàtics de Josep M. de Sagarra dels anys trenta no presenten canvis essencials respecte als estrenats al llarg de la dècada dels vint, però s'hi observa una aproximació especialment vigorosa al triangle eròtic, almenys en les peces més destacades, com són L'hostal de la Glòria i El Cafè de la Marina. L'autor torna, en L'hostal de la Glòria, a un mite bíblic que ja havia usat en alguna peça anterior, el de Marta i Maria, les germanes de Llàtzer, que encarnen dos models de vida, dos codis de valors oposats. Torna, doncs, a un mite dualista, i com a tal el podem trobar sovint tant en la literatura vuitcentista com en la simbolista al tombant dels segles XIX i XX —els mites dualistes han estat ben estudiats per Bram Djistra—. En L'hostal de la Glòria Sagarra recupera, doncs, una oposició entre dues germanes, radicalment diferents, que ja ha emprat en la primerenca Rondalla d'esparvers, tot i que ara presenta uns personatges femenins treballats molt més hàbilment. En L'hostal de la Glòria la fortalesa i el coratge de l'hostalera, Glòria, s'imposaran a la sensualitat aviciada de Roser, la germana que li disputa l'amor d'Andreu, el marit indecís, dròpol i atemorit. Si ja podem veure altres dones del teatre sagarrià com a precedents de Roser —com és ara la Joana de la ja esmentada Rondalla d'esparvers—, no en veiem cap que en sigui amb claredat i precisió de Glòria, perquè aquesta dona no salva el marit amb l'amor ni és l'instrument de cap redempció, sinó que, amb un gran sentit de la realitat, es limita a preservar el seu matrimoni i a allunyar-lo dels obstacles massa difícils de superar. Intel·ligent i soferta, Glòria sap que, en el futur, tampoc no podrà confiar en el marit, que estarà sempre sola en els moments decisius i, així i tot, defensa amb decisió el vincle amb Andreu, perquè aquest forma part del present objectiu, de la realitat immediata, d'allò que la fa ser qui és davant ella mateixa i els altres. En definitiva, L'hostal de la Glòria és un dels poemes dramàtics més ben resolts de l'autor, tant per l'equilibri estructural com per la força poètica i la convicció teatral de moltes escenes de l'obra. A més, un vers acolorit, impetuós i precís dona als personatges una credibilitat dramàtica considerable, encara que siguin, com és habitual en Sagarra, de dibuix segur però de pocs matisos.

Gallén, Enric; Gustà, Marina. «Josep M. de Sagarra». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 9. Barcelona: Ariel, 1987, p. 138-152.

Gibert, Miquel. «Introducció al teatre de Josep M. de Sagarra». A: Sagarra, Josep M. de. Teatre 1. Rondalla d'esparvers. Dijous Sant. L'estudiant i la pubilla. El jardinet de l'amor. València: Tres i Quatre, 2006, p. VII-LII. (Obra Completa; 15)

Gibert, Miquel. «Passió, domini i deure: L'hostal de la Glòria (1931)». A: Canadell, Roger (ed). Teatre català. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2011, p. 14-16.

Muñoz, Teresa. «Introducció». A: Sagarra, Josep M. de. L'hostal de la Glòria. Barcelona: Barcanova, 1998, p. 9-32.